
Emilio Lledó (Sevilla, 1927) és un filòsof espanyol format a Alemanya. Entre les seves publicacions més destacades es troben Filosofía y lenguaje, Lenguaje e historia, Identidad y amistad, Días y libros, Elogio de la infelicidad o La memoria del Logos.
Lledó va estudiar Filosofia i Filologia clàssica en les universitats de Madrid i de Heidelberg. De 1956 a 1962 va ser docent en aquesta universitat alemanya. Els seus mestres més destacats van ser Hans-Georg Gadamer, Karl Löwith i Otto Regenbogen. Ha estat catedràtic d'Institut a Valladolid, i catedràtic d'Història de la filosofia en les universitats de La Llacuna, Barcelona i la UNED de Madrid.
El 1988 va ser nomenat fellow del Wissenschaftskolleg (Institute for Advanced Study) de Berlín, i el 1990 se li va concedir el Premi Alexander von Humboldt de la República Federal Alemanya. El 1992 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Literatura (Assaig), i des de 1994 és membre de la Reial Acadèmia Espanyola. El 2014 va ser guardonat amb el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles i, el 2015, amb el Premi Princesa d'Astúries de Comunicació i Humanitats.