Una de les millors obres de ciència-ficció de tots els temps.

Dune és el primer llibre d’un cicle que ha estat considerada com una de les millors obres de ciència-ficció de tots els temps.

En un futur indefinit, l’imperialisme i el feudalisme que governen el sistema estan a punt de ser escenari d’uns esdeveniments que canviaran el curs de la història. Paul Atreides és l’hereu d’una casa noble immers de sobte en una aventura interplanetària que el portarà a enfrontar-se a les forces més poderoses del món per tal de defensar allò que estima.

Acompanyat del jove protagonista, Frank Herbert crea un incomparable univers que li serveix per reflexionar sobre l’ecologisme, la política, el poder, el misticisme, la tecnologia i les emocions humanes.

Dune va guanyar el Premi Hugo i el Premi Nebula de ciència ficció i ha estat adaptada a la gran pantalla per David Lynch el 1984 i per Denis Villeneuve el 2021.

4t. Premi Llibres Anagrama de Novel·la

Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.

Canto jo i la muntanya balla és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius.

Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries.
Un lloc, potser, per començar de nou, un lloc per a una certa redempció.

La insurrecció de dos mil homes a la Bisbal el 1869 contra la Corona espanyola. Amb dos protagonistes històrics: el revolucionari Pere Caimó i la primera sindicalista catalana, Isabel Vilà.

El 6 d'octubre de 1869, a la població empordanesa de la Bisbal, va esclatar un combat entre prop de tres mil homes alçats en armes i les tropes del Regne d'Espanya. Va ser el Foc de la Bisbal, un aixecament revolucionari que pretenia posar fi a la monarquia absoluta i convertir Espanya en una República federal.

Al capdavant de la revolta hi havia el diputat i alcalde Pere Caimó, un idealista fill d'indians contraris a l'esclavitud, educat en les idees més avançades del seu temps. Ell, la seva esposa Isabel Batalla i la sindicalista pionera Isabel Vilà són els protagonistes d'una història en què s'enfronten el despotisme i l'idealisme, els privilegis dels senyors contra els valors de progrés i justícia social, en un relat vibrant sobre l'etern conflicte entre la llibertat i el poder.

La panza de burro es una expresión para denominar un fenómeno característico del norte de las Islas Canarias consistente en una acumulación de nubes de baja altura que actúa como pantalla solar.

Andrea Abreu aparta esa bruma de la panza de burro y observa a la abuela que transmite malos consejos desde la pura inocencia y el puro salvajismo, a la niña prematuramente crecida que domina a su amiga, pero, sobre todo, a la amiga dócil que, con el tiempo, escribe su historia y se siente en deuda con la amiga dominadora.