Aún no tienes productos en tu cesta
En Tintín aquesta vegada viatjarà cap a la misteriosa Xina. A Xangai descobreix l'origen d'un poderós verí que fa embogir. Allí s'enfronta a una banda terrible de traficants d'opi així com també a uns agents japonesos que fins que el llibre s'acaba mantenen el lector en suspens. Quan va acabar Els cigars del Faraó, Hergé ja havia anunciat a Le Petit Vingtième que en Tintín es disposava a seguir el seu viatge cap a l'Extrem Orient. Llavors va rebre una carta del Pare Gosset, capellà dels estudiants xinesos de la Universitat de Lovaina, en la qual l'aconsellava que s'informés bé sobre la Xina i la seva cultura i li va presentar el jove xinès Txang-Txong-Jen, estudiant d'art a l'Acadèmia de Belles Arts de Lovaina. De seguida varen simpatitzar i es feren grans amics. (Podem reconèixer el jove Txang en el noi xinès amic de Tintín.) Gràcies a les llargues converses amb en Txang, Hergé va poder endinsar-se en el coneixement de la cultura de la Xina, fugint dels tòpics sobre els xinesos que llavors tenien els europeus, absolutament lluny de la realitat. L'amistat amb en Txang duraria tota la vida, tant en la ficció com en la vida real. Aquest és el primer àlbum que Hergé assumiria del tot, i a partir del qual sempre es va documentar profundament sobre els països on en Tintín havia de viatjar
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Después de dos años de ausencia en los que ha viajado a Perú y Bolivia, la expedición etnográfica Sanders-Hardmuth regresa a Europa habiendo descubierto varias tumbas incas. Se han traído la momia del inca Rascar Capac, también llamado «el que desencadena fuego del cielo», que llevaba puestas valiosas joyas de oro macizo. Al cabo de poco tiempo, todos los participantes de la expedición van cayendo víctimas de un mal misterioso, y siempre que eso ocurre son hallados los fragmentos de una pequeñas bolas de cristal.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La publicació de Les Aventures de Tintín, reporter del Petit Vingtième, al país dels soviets, es va iniciar el 10 de gener del 1929 al suplement per a nens del diari belga Le Vingtième Siècle. En aquest llibre, que es va anar creant a mida que es publicava en forma de pàgines soltes en el diari i sense més intenció que la d'interessar i entretenir al lector, Hergé mostra el que en el futur serà la seva manera de fer, tant pel que fa als dibuixos com als guions i gags, que anirà perfeccionant a les següents aventures. Aquesta edició, en blanc i negre, és igual que l'edició original
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Esta obra empezó a publicarse en el semanario Tintín a partir del 30 de marzo del año 1950, diecinueve años antes de la llegada del hombre a la luna. No se trata de ciencia ficción sino de una anticipación tan precisa como le fue posible. Hergé entró en contacto con el doctor Bernard Heuvelmans, autor del libro L'homme parmis les étoiles (El hombre entre las estrellas), especialista en el tema, que colaboró con el equipo. Se realizó una maqueta extraordinaria del cohete, que fue sometida a la aprobación de Ananolf, autor del libro La astronáutica. Era enteramente desmontable y le permitía en todo momento al joven Bob de Moor, responsable principal de los decorados, saber en qué lugar de la nave espacial se encontraban los personajes. Hergé tiene la gracia de dar un tono humorístico a todas las escenas de explicaciones científicas que podrían aburrir al lector. Así, cuando Wolf y Tornasol explican elementos mas o menos complicados, allí está el capitán Haddock para hacer saltar la sonrisa con sus réplicas.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
En Tintín va de viatge en un creuer cap a l'Extrem Orient. A bord coneix un estrany egiptòleg, en Filemó Sicló, el qual viatja per cercar la tomba del faraó egipci Kih-Oskh. En Tintín l'acompanyarà fins a la tomba, i un cop allí descobreix els misteriosos cigars que amaguen alguna cosa més que tabac. Llavors és quan és segrestat i abandonat a la mar, però es salva i desembarca a l'Aràbia. Després de passar per nombroses peripècies va a parar a l'Índia, on s'allotja a casa del Maharajà de Rawhapurtalàh. Aquí apareixeran personatges que després trobarem en altres aventures, com els inefables policies Dupond i Dupont, el malvat Rastapopoulos i el peculiar Oliveira da Figueira. Els cigars del Faraó començaren a publicar-se a Le Petit Vingtième el 8 de desembre del 1932. Era l'època en la qual corria la noticia sobre la maledicció de la tomba de Tutankamon, que omplia moltes pàgines dels diaris sensacionalistes. Aquest tema va interessar a Hergé fins el punt de que uns anys més tard, el va tornar a plantejar en el llibre Les set boles de cristall.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Este álbum està basado en la película de dibujos animados de Raymond Leblanc. El guión fué escrito por Greg, y la adaptación de los dibujos y de los diálogos del film fué realizada por los estudios Hergé.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
En aquesta aventura, en Tintín ha de realitzar un reportatge al centre de l'Àfrica. Allí viurà perilloses aventures, ja que els seus enemics el volen matar. En tornar el Tintín del seu viatge a Rússia, com està relatat a Tintín al país dels soviets, Hergé va rebre l'encàrrec de fer viatjar en Tintín cap el Congo, que llavors era una colònia belga. Aquest àlbum és excel·lent per veure de quina manera s' imaginaven l'Àfrica i els africans els europeus de l'època. La història es va començar a publicar el 5 de juny del 1930 a Le Petit Vingtième. (Vegeu la biografia d'Hergé.) El 1946, Hergé va tornar a dibuixar totalment l'àlbum per passar-lo a color i reduir les 110 planxes que tenia a l'origen en les 62 pàgines que tindrien els àlbums a partir d'aleshores. En aquesta nova versió en color va introduir-hi moltes modificacions, suavitzant especialment una mica el caire colonialista. Malgrat això, Tintín al Congo va caure en desgràcia d'ençà dels anys 50 i era força difícil de trobar. De fet, eren els temps difícils del moment de la descolonització i l'àlbum no resultava particularment oportú. Amb tot, curiosament, fou una revista del Zaire la que per primera vegada va fer reaparèixer la història i així es va acabar la quarantena de Tintín al Congo.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Aprofita l'ocasió per redescobrir aquesta obra atemporal amb aquest estoig de 8 volums.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Després de llegir als diaris la notícia d'un accident aeri a l'Himàlaia, Tintín té un somni en el qual el seu jove amic Tchang està ferit i mig enterrat a la neu i li demana ajut. A l'endemà s'assabenta pel diari que Tchang viatjava en l'avió sinistrat i que no s'han trobat supervivents. Però en Tintín té la certesa que el seu amic és viu i se'n va cap a Katmandú, amb l'objectiu d'organitzar una expedició de rescat. Aquesta obra coincideix amb una època de grans turbulències en la vida d'Hergé, i la seva creació va constituir per a ell una veritable teràpia, que el va ajudar a tirar endavant. Segons ens explica el mateix Hergé, per aquella època, travessava una autèntica crisi vital: sofria somnis i malsons gairebé sempre blancs, nevats, que es repetien una i altra vegada, fins el punt que l'autor va haver d'anar a un psiquiatre, el qual va aconsellar-li que deixés aquell treball que no era capaç d'acabar. Per sort, l'Hergé no ho va fer. No tan sols va acabar Tintin al Tibet, sinó que -segons l'opinió de molts- és una de les seves obres mestres. El color blanc també regna en gairebé tota l'obra, però ara no és com un malson sinó com una depuració. Aquí veiem Tintín en la seva versió més humana, molt preocupat pel seu amic desaparegut i que emprèn un llarg i perillós viatge seguint un somni en el qual l'ha vist amb vida. En aquesta obra, Hergé dóna curs a la seva fascinació per l'Orient i per els fenòmens paranormals, somnis premonitoris, telepaties, levitació, etc. L'Hergé va documentar-se molt a fons per realitzar aquesta obra. Segons ens informa ell mateix, per a la figura del yeti, tenia la llista de totes les persones dignes de crèdit que l'havien vist, amb una descripció molt precisa de la seva forma de vida, i la fotografia de les seves petjades. Hergé va conèixer el vencedor de l'Anapurna, Maurice Herzog, el qual també havia vist les petjades i les hi va descriure, indicant que no eren les de cap ós sinó les d'algun bípede que s'aturava al peu d'una muntanya rocosa.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Esta edición, en blanco y negro, es igual a la edición original de 1929 del diario belga Le Vingtième Siècle y muestra lo que en el futuro va a ser su manera de hacer tanto en dibujos como en guiones y gags.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Aquesta edició, amb una espectacular i inèdita coberta, reuneix en un sol volum els dos episodis de l'aventura lunar imaginada per Hergé: Objectiu: la Lluna i Hem trepitjat la Lluna. Van ser publicats per primer cop al 1953 i 1954, és a dir, quinze anys abans de la missió Apol·lo 11 (1969), i fins i tot abans del primer satèl·lit Sputnik (1957). Aquesta obra va començar a publicar-se al setmanari Tintin a partir del 30 de març del 1950, dinou anys abans de l'arribada de l'home a la Lluna. No es tracta de ciència-ficció, sinó d'una anticipació tan precisa com li va ser possible a l'autor. Hergé es va posar en contacte amb el doctor Bernard Heuvelmans, autor del llibre L'homme parmis les étoiles (L'home entre les estrelles), especialista en el tema, que va col·laborar amb l'equip. Es va realitzar una maqueta extraordinària del coet, que va ser sotmesa a l'aprovació d'Ananolf, autor del llibre L'astronàutica. Era totalment desmuntable i permetia en tot moment al jove Bob de Moor, responsable principal dels decorats, saber en quin lloc de la nau espacial es trobaven els personatges. Hergé té la gràcia de donar un toc humorístic a totes les escenes d'explicacions científiques que podrien avorrir al lector. Així, quan Wolff i Tornasol expliquen elements més o menys complicats, allà està el capità Haddock per treure'ns un somriure amb les seves rèpliques.¿A quién va dirigido el libro Tintin i la Lluna?Se trata de una obra dirigida a un público amplio, especialmente a los amantes de las historietas clásicas y a los lectores jóvenes a partir de 7 años. La combinación de aventura, humor y elementos científicos la hace accesible y atractiva para diferentes edades y gustos. La claridad del lenguaje y el estilo gráfico característico de Hergé facilitan la comprensión de la trama, incluso para lectores menos experimentados. La obra también puede resultar interesante para adultos que aprecien el valor histórico y cultural de la obra de Hergé, así como su anticipación de los viajes espaciales.Temas que trata el libro Tintin i la LlunaTintin i la Lluna presenta una narrativa de aventuras que explora varios temas:Viajes espaciales y exploración lunar: El libro narra una aventura que se centra en un viaje a la Luna, anticipándose a la llegada real del hombre a la Luna. Se describe la preparación del viaje, el lanzamiento del cohete y la exploración de la superficie lunar con un alto grado de detalle para la época. La precisión en la descripción técnica, aunque idealizada, refleja el interés de Hergé por la ciencia y la tecnología.Aventura y suspense: La trama mantiene al lector en vilo con situaciones de peligro y misterio, propias de una historia de aventuras. Los personajes se enfrentan a desafíos durante el viaje y en la Luna, creando momentos de tensión e incertidumbre.Amistad y compañerismo: La historia destaca la importancia de la amistad y el trabajo en equipo. Tintín, el capitán Haddock, el profesor Tornasol y otros personajes colaboran para superar los obstáculos y lograr sus objetivos. La lealtad y el apoyo mutuo son elementos clave en la narrativa.Humor: El humor es un elemento fundamental en la obra de Hergé. Las ocurrencias del capitán Haddock, en particular, aligeran la tensión y añaden un toque cómico a las situaciones, incluso en momentos de mayor complejidad científica o peligro.Ciencia y tecnología: Aunque no se trata de una obra de ciencia ficción, la historia incluye elementos científicos y tecnológicos que reflejan el conocimiento de la época sobre los viajes espaciales. Hergé se documentó exhaustivamente para crear una representación creíble, aunque idealizada, de la tecnología espacial. La colaboración con expertos en el campo de la astronáutica se refleja en la precisión de los detalles técnicos.Resumen de críticas, opiniones y valoraciones del libro Tintin i la LlunaAún no hay opiniones o críticas sobre Tintin i la Lluna.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Uns anys després de la publicació de Tintín i els Pícaros, i poc abans del cinquanta aniversari del seu heroi, Hergé tria com a marc del seu següent àlbum el món de l'art contemporani que coneix especialment bé. Hi llança Tintín sense saber molt bé «on el portarà aquesta història». Hergé treballa esporàdicament, desitjant no decebre els seus lectors, però la malaltia l'acapara i aviat el convenç que aquesta aventura mai serà acabada i es convertirà en l'última aventura de Tintín Quan el març de 1983, Hergé abandona definitivament Tintín a la seva sort, confiant a la seva esposa Fanny la cura de guiar el seu petit reporter amb dinamisme però sense concessions, deixa a la seva taula de treball molt més que un projecte però molt menys que un àlbum acabat.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
En Tintín compra al mercat de vell la maqueta d'un galió antic, que resulta ser una rèplica del navili comandat per l'avantpassat del capità Haddock, el cavaller de Hadoke, que va lluitar contra el pirata Rackham el Roig, qui transportava al seu vaixell un gran tresor, que ha estat i segueix estant amagat durant segles. Aquesta història es va començar a publicar a Le Soir l'11 de juny del 1942, en plena època de l'ocupació de Bèlgica pels alemanys, i fou un dels àlbums preferits d'Hergé. Per realitzar el disseny de l'Unicorni, Hergé es va basar en una documentació molt precisa de navilis del segle XVII, al Museu de la Marina, de París.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Tintín viaja en un crucero con destino al Extremo Oriente. A bordo conoce al extraño egiptólogo Filemón Ciclón quien viaja en busca de la tumba del faraón egipcio Kih-Oskh. Tintín le acompaña hasta la tumba y allí descubre los misteriosos cigarros, que esconden algo más que tabaco. Entonces es secuestrado y abandonado en el mar, pero se salva y desembarca en Arabia. Después de numerosas peripecias va a parar a la India, donde se aloja en casa del Maharajá de Rawhajpurtalah. Aparecen aquí personajes que luego encontraremos de nuevo: los inefables policías Hernández y Fernández, el malvado Rastapopoulos y el peculiar Oliveira de Salazar. Los cigarros del Faraón empiezan a aparecer en Le petit Vingtiéme el 8 de diciembre de 1932. Era la época en que la noticia de la maldición de la tumba de Tutankamon ocupaba muchas planas de los periódicos sensacionalistas. Este tema interesó a Hergé de tal forma que años más tarde lo volvió a plantear en Las 7 bolas de cristal.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
En Tintín i el capità Haddocck, acompanyats per l'inseparable Milú han viatjat fins el Perú a la recerca del professor Tornassol, que ha estat segrestat per haver-se atrevit a posar-se la polsera de la mòmia de l'inca Rascar Capac. En Tintín descobreix que el professor està pres al vaixell de càrrega Pachamac, però no aconsegueix alliberar-lo. Les pistes que van trobant els portaran a fer un llarg viatge, acompanyats d'en Zorrino, un noi indi, a través de les muntanyes dels Andes i la selva cap a un temple inca secret.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Tintín viajará esta vez a la milenaria China. En Shangai descubre el origen de un poderoso veneno que hace enloquecer. Se enfrenta con una terrible banda de traficantes de opio y con unos agentes japoneses que hasta el final del libro mantienen el suspense del lector. Al finalizar Los cigarros del faraón, Hergé había anunciado en Le Petit Vingtième que Tintín iba a proseguir su viaje hacia Extremo Oriente. Entonces recibió una carta del Padre Gosset, capellán de los estudiantes chinos en la Universidad de Lovaina, que le aconsejó documentarse bien sobre China y su cultura y le presentó a Tchang Tchong-Jen, joven chino estudiante de arte en la Academia de Bellas Artes de Lovaina. Enseguida simpatizaron y se hicieron grandes amigos. (Podemos reconocerlo en el personaje Tchang, el chico chino amigo de Tintín). A traves largas conversaciones con Tchang, Hergé pudo adentrarse en el conocimiento de la cultura de China, alejándose de los tópicos sobre los chinos que tenían los europeos, absolutamente alejados de la realidad. La amistad con Tchang duraría toda la vida, tanto en la ficción como en la realidad. Este es el primer álbum que Hergé asumiría plenamente, y a partir de aquí se documentó siempre en profundidad sobre los países a donde tenía que viajar Tintín.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Esta segunda entrega de la aventura lunar de Tintín fue publicada en 1954. Como en la primera parte, Objetivo: la Luna, no explicamos aquí el argumento, para no estropearles el placer a los que lean estos álbumes por primera vez.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
A inicios de los sesenta, Las Aventuras de Tintín empezaban a cosechar éxitos. Hergé, que empezaba a prestar especial atención al arte contemporáneo, decidió romper las normas creativas y hacer algo sorprendente. Y lo consiguió. Así nació Las joyas de la Castafiore. Antes de concebir la edición definitiva en álbum, conocida en todo el mundo, el dibujante había elaborado una primera versión publicada en la revista Tintin, cuyos originales dormían en los archivos desde hacía 60 años. Restaurados con esmero y minuciosidad, estos documentos nos permiten hoy mostrar al público Las joyas de la Castafiore tal como apareció integralmente, entre 1961 y 1962, en la revista semanal para jóvenes de 7 a 77 años.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Los dos episodios de la aventura lunar imaginada por Hergé (Objetivo: la Luna y Aterrizaje en la Luna) se publicaron en 1953 y 1954, o sea quince años antes de la misión Apolo 11 (1969), y antes incluso que el primer satélite Sputnik (1957). Esta edición, con una espectacular cubierta inédita, los reúne en un solo volumen, con motivo del 50 aniversario de los primeros pasos del hombre en la Luna (20 de julio de 1969). Esta obra empezó a publicarse en el semanario Tintín a partir del 30 de marzo del año 1950, diecinueve años antes de la llegada del hombre a la Luna. No se trata de ciencia ficción sino de una anticipación tan precisa como le fue posible al autor. Hergé entró en contacto con el doctor Bernard Heuvelmans, autor del libro L'homme parmis les étoiles (El hombre entre las estrellas), especialista en el tema, que colaboró con el equipo. Se realizó una maqueta extraordinaria del cohete, que fue sometida a la aprobación de Ananolf, autor del libro La astronáutica. Era enteramente desmontable y le permitía en todo momento al joven Bob de Moor, responsable principal de los decorados, saber en qué lugar de la nave espacial se encontraban los personajes. Hergé tiene la gracia de dar un tono humorístico a todas las escenas de explicaciones científicas que podrían aburrir al lector. Así, cuando Wolf y Tornasol explican elementos más o menos complicados, allí está el capitán Haddock para hacer saltar la sonrisa con sus réplicas.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Este álbum marca un regreso a la aventura. Comienza a aparecer en el semanario Tintín, en septiembre de 1966, cuatro años después del fin de Las joyas de la Castafiore. Aquí nos reencontramos con Rastatopoulos, al que creíamos ahogado al final de Stock de coque, y a su amigo Allan. Aparece una nueva figura: el riquísimo Lazlo Carreras, el hombre que no ríe jamás. Carreiras es un millonario propietario de aviones, de compañías petroleras, de la bebida Sani-Cola. Este personaje fue inspirado por Marcel Dassault. Es un personaje paradójico: está entre los buenos, pero bajo el efecto del suero de la verdad se retrata como un ser sin demasiados escrúpulos a la hora de haber amasado su fortuna. Hacia el final de la historia descubrimos a Mik Ezdaditoff , personaje que fue inspirado por Jacques Bergier, autor del libro Le Matin des magiciens y animador de la revista Planète. Vemos aquí la fascinación de Hergé por los fenómenos paranormales y extraterrestres.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Aquesta obra va començar a publicar-se al setmanari Tintín, a partir del 30 de març de l'any 1950, dinou anys abans de l'arribada de l'home a la lluna. No es tracta d'una obra de ciència-ficció, sinó d'una anticipació tan precisa com li fou possible a l'autor. Hergé va entrar en contacte amb el doctor Bernard Heuvelmans, que havia escrit el llibre L'homme parmi les étoiles (L'home entre les estrelles), que era un especialista en el tema i que va col·laborar amb l'equip. Es va realitzar una maqueta extraordinària del coet, que fou sotmesa a l'aprovació de l'autor del llibre L'astronàutica, doctor Anamolf. Aquesta maqueta era completament desmuntable, la qual cosa li permetia al jove Bob de Moor, responsable principal dels decorats, saber exactament a quin lloc de la nau espacial es trobaven els personatges de la història. Hergé té una gràcia especial per donar un to humorístic a totes les escenes on hi ha explicacions científiques, que podrien resultar avorrides per algun lector. Per exemple, quan en Wolf i en Tornassol expliquen elements més o menys complicats, surt el capità Haddock per fer somriure el lector, amb algun acudit.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Aquesta és una obra mestra del còmic. Des de bon començament, els fets s'encadenen en un ritme trepidant: se sent l'esclat d'una explosió, esclata una tempesta, hi ha objectes que es fan a trossos, hi ha un tall de corrent i en Serafí Llantió apareix a la sèrie per primera vegada. Al llarg de tota la història no hi haurà pràcticament ni un punt mort. L'Hergé va voler fer els decorats el més precís possible. La història, que transcorre la major part a Suïssa, reflecteix també la guerra freda que en aquell temps tenia lloc entre els dos blocs estatals, representats en la rivalitat entre Bordúria i Sildàvia. L'Afer Tornassol fou publicat el 1956.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
El tràfic d'esclaus i d'armes són l'eix de l'argument d'aquesta aventura en la qual, com gairebé sempre, en Tintín i el capità Haddock s'hi veuen involucrats per una sèrie de casualitats. Aquest àlbum és una mena de continuació de Tintín al país de l'or negre, i hi ressorgeixen un gran nombre de personatges que havien sortit en episodis anteriors. L'Emir Ben Kalishn Ezab, amb grans dificultats al seu país, envia al seu fillet, el terrible Abdallah, cap a Moulinsart. Tintín i el capità fugen de les seves bretolades, deixant-lo en mans del sofert Nèstor i s'en van cap a Khemed, per tractar d'ajudar l'Emir.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Un meteorito se dirige hacia la tierra y muchos presagian el fin del mundo. Tintín acude al observatorio astronómico donde conoce al profesor Calys. Por suerte los presagios no se cumplen y solo llega a la tierra un fragmento del meteorito, que cae en el océano Ártico. Al advertir la presencia de un elemento desconocido, el profesor Calys organiza una expedición en el navío Aurora, de la que forman parte Tintín y el capitán Haddock. La estrella misteriosa será en primer álbum diseñado ya directamente a color y fue publicado en el año 1942.
Has añadido la cantidad máxima disponible.