Aún no tienes productos en tu cesta
Este álbum marca un regreso a la aventura. Comienza a aparecer en el semanario Tintín, en septiembre de 1966, cuatro años después del fin de Las joyas de la Castafiore. Aquí nos reencontramos con Rastatopoulos, al que creíamos ahogado al final de Stock de coque, y a su amigo Allan. Aparece una nueva figura: el riquísimo Lazlo Carreras, el hombre que no ríe jamás. Carreiras es un millonario propietario de aviones, de compañías petroleras, de la bebida Sani-Cola. Este personaje fue inspirado por Marcel Dassault. Es un personaje paradójico: está entre los buenos, pero bajo el efecto del suero de la verdad se retrata como un ser sin demasiados escrúpulos a la hora de haber amasado su fortuna. Hacia el final de la historia descubrimos a Mik Ezdaditoff , personaje que fue inspirado por Jacques Bergier, autor del libro Le Matin des magiciens y animador de la revista Planète. Vemos aquí la fascinación de Hergé por los fenómenos paranormales y extraterrestres.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La Castafiore anuncia su llegada a Moulinsart, y el capitán intenta huir de viaje a toda prisa, pero tropieza con un escalón roto que aún no han venido a arreglar y se rompe los ligamentos. Nace el rumor de una relación sentimental entre la cantante y el ''viejo lobo de mar'' y se llena todo de paparazzis. Y desaparecen las joyas... En este álbum no hay viajes ni grandes aventuras, y ahí está la gracia de Hergé para conseguir mantener la intriga. Toda la acción sucede en Moulinsart, dentro y en los jardines y alrededores del castillo. Según nos cuenta el mismo Hergé: ''Al empezar este álbum, mi intención era también la de simplificar, la de entrenarme a narrar, esta vez, una historia en la que no pasase nada, sin recurrir al exotismo. Simplemente para ver si era capaz de mantener al lector en vilo hasta el final''.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Tintín compra en el mercado viejo la maqueta de un galeón antiguo. Resulta ser una réplica del navío que gobernaba el antepasado del capitán Haddock, el caballero de Hadoque, que luchó contra el pirata Rackham el Rojo, que transportaba en su barco un gran tesoro que permanece escondido desde hace siglos. Esta historia empezó a publicarse en Le Soir el 11 de junio de 1942, en plena época de ocupación de Bélgica y fue uno de los álbumes preferidos de Hergé. Para realizar el diseño del Unicornio, Hergé se basó en una precisa documentación de navíos del siglo XVII, en el museo de la Marina de París
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Esta obra maestra del cómic, publicada en 1944, es la continuación de El secreto del Unicornio'' y relata la búsqueda del tesoro del pirata Rackham el Rojo. Entra en escena el profesor Tornasol, el entrañable científico inventor sabio y despistado, al que luego volveremos a encontrar en las siguientes aventuras de Tintín, y que pasará a ser uno de sus buenos amigos.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Als aficionats a les aventures d'en Tintín els calgué esperar vuit anys després de llegir Vol 714 a Sidney , per poder seguir llegint-les a Tintín i els Pícaros, que començà a aparèixer l'any 1976. Hergé ara només treballava per gust i no tenia cap pressa de fer-ho. La idea per al llibre va tardar a prendre forma. Ell tenia clar l'entorn: Amèrica del Sud. Per a la història va inspirar-se una mica en l'assumpte de Regis Debré i els Tupamaros. Però aquests fets només són el marc de l'aventura. Tornem a anar a la imaginària república de Sant Teodoro (vegeu L'orella escapçada) en la qual dos generals aspirants a dictadors es fan una guerra contínua per aconseguir el poder. Retrobem l'inefable general Alcázar (vegeu L'orella escapçada, Les set boles de cristall). També al coronel Spönz (L'afer Tornasol), ara sota el nom d'Esponja i que ha estat enviat per Bordúria per tal de donar suport al general Tapioca i a l'explorador Ridgewell (vegeu L'orella escapçada). En Serafí Llautó, també volta per aquí amb la seva aclaparadora personalitat, president el grup dels Reis de la Saragata, hi trobarem també l'encisadora esposa d'en Tapioca: la terrible Peggy. En aquest àlbum hi crida l'atenció el fet que en Tintín porta texans, condueix una moto amb una insígnia al casc a favor de la pau i fa ioga!
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Aquesta vegada en Tintín se'n va cap a Escòcia seguint la pista d'uns malfactors. Descobrirà el secret que oculten els murs del castell de Ben More, a l'illa Negra, així com també el seu misteriós monstre. L'illa Negra va anar sortint publicada a Le Petit Vingtième del 15 d'abril de 1937 al 16 de juny de 1938. A finals d'aquest mateix 1938 l'editorial Casterman, va publicar l'àlbum en blanc i negre, per primera vegada. El 1943 va sortir en color, reduint les pàgines a 62. L'any 1965, en fer-se la traducció anglesa, l'editor britànic va assenyalar a Hergé nombroses errades que contenia el volum, des del punt de vista anglès. Llavors Hergé va enviar el seu col·laborador Bob de Moor a Anglaterra amb la llista de les errades, amb l'encàrrec de rejovenir i donar autenticitat a la historieta. Així doncs L'illa Negra fou totalment tornada a dibuixar i actualitzada. És curiós observar que en l'edició de 1937 ja hi surt un televisor, que era un invent encara no divulgat, tot i que els primers assaigs daten de l'any 1923.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
En Tintín va de viatge en un creuer cap a l'Extrem Orient. A bord coneix un estrany egiptòleg, en Filemó Sicló, el qual viatja per cercar la tomba del faraó egipci Kih-Oskh. En Tintín l'acompanyarà fins a la tomba, i un cop allí descobreix els misteriosos cigars que amaguen alguna cosa més que tabac. Llavors és quan és segrestat i abandonat a la mar, però es salva i desembarca a l'Aràbia. Després de passar per nombroses peripècies va a parar a l'Índia, on s'allotja a casa del Maharajà de Rawhapurtalàh. Aquí apareixeran personatges que després trobarem en altres aventures, com els inefables policies Dupond i Dupont, el malvat Rastapopoulos i el peculiar Oliveira da Figueira. Els cigars del Faraó començaren a publicar-se a Le Petit Vingtième el 8 de desembre del 1932. Era l'època en la qual corria la noticia sobre la maledicció de la tomba de Tutankamon, que omplia moltes pàgines dels diaris sensacionalistes. Aquest tema va interessar a Hergé fins el punt de que uns anys més tard, el va tornar a plantejar en el llibre Les set boles de cristall.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Quan en Tintín troba i recull una cartera oblidada en un banc públic, no es pot ni imaginar que això el portarà a viatjar fins al país de Sildàvia, situat al centre dels Balcans. Allí s'assabenta d'una conspiració que vol robar el ceptre del rei Muskar XII, sense el qual el rei no pot seguir regnant. A més, el país veí, Bordúria, té clares intencions d'envair-los. La trama està clarament influïda per l'època. La història es va publicar a Le Petit Vingtième des del 4 d'agost de 1938 al 10 d'agost de l'any següent Els signes que aleshores anunciaven l'esclat de la segona guerra mundial eren evidents i nombrosos. L'Alemanya de Hitler preparava la invasió d'Àustria, que va quedar annexionada, convertint-se així en una província més del tercer Reich. Veiem en El ceptre d'Ottokar com Bordúria intenta annexionar-se el regne de Sildàvia, amb l'ajut d'un tal Mussler (el nom del qual és una composició de Mussolini i Hitler). Els borduris es poden identificar com els nazis en moltíssims aspectes: els noms dels personatges, els uniformes que porten, els avions, àdhuc la seva tàctica d'infiltració a Sildàvia. L'any 1947 va ser reeditada en color.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Aprofita l'ocasió per redescobrir aquesta obra atemporal amb aquest estoig de 8 volums.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Aquesta edició, amb una espectacular i inèdita coberta, reuneix en un sol volum els dos episodis de l'aventura lunar imaginada per Hergé: Objectiu: la Lluna i Hem trepitjat la Lluna. Van ser publicats per primer cop al 1953 i 1954, és a dir, quinze anys abans de la missió Apol·lo 11 (1969), i fins i tot abans del primer satèl·lit Sputnik (1957). Aquesta obra va començar a publicar-se al setmanari Tintin a partir del 30 de març del 1950, dinou anys abans de l'arribada de l'home a la Lluna. No es tracta de ciència-ficció, sinó d'una anticipació tan precisa com li va ser possible a l'autor. Hergé es va posar en contacte amb el doctor Bernard Heuvelmans, autor del llibre L'homme parmis les étoiles (L'home entre les estrelles), especialista en el tema, que va col·laborar amb l'equip. Es va realitzar una maqueta extraordinària del coet, que va ser sotmesa a l'aprovació d'Ananolf, autor del llibre L'astronàutica. Era totalment desmuntable i permetia en tot moment al jove Bob de Moor, responsable principal dels decorats, saber en quin lloc de la nau espacial es trobaven els personatges. Hergé té la gràcia de donar un toc humorístic a totes les escenes d'explicacions científiques que podrien avorrir al lector. Així, quan Wolff i Tornasol expliquen elements més o menys complicats, allà està el capità Haddock per treure'ns un somriure amb les seves rèpliques.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Los dos episodios de la aventura lunar imaginada por Hergé (Objetivo: la Luna y Aterrizaje en la Luna) se publicaron en 1953 y 1954, o sea quince años antes de la misión Apolo 11 (1969), y antes incluso que el primer satélite Sputnik (1957). Esta edición, con una espectacular cubierta inédita, los reúne en un solo volumen, con motivo del 50 aniversario de los primeros pasos del hombre en la Luna (20 de julio de 1969). Esta obra empezó a publicarse en el semanario Tintín a partir del 30 de marzo del año 1950, diecinueve años antes de la llegada del hombre a la Luna. No se trata de ciencia ficción sino de una anticipación tan precisa como le fue posible al autor. Hergé entró en contacto con el doctor Bernard Heuvelmans, autor del libro L'homme parmis les étoiles (El hombre entre las estrellas), especialista en el tema, que colaboró con el equipo. Se realizó una maqueta extraordinaria del cohete, que fue sometida a la aprobación de Ananolf, autor del libro La astronáutica. Era enteramente desmontable y le permitía en todo momento al joven Bob de Moor, responsable principal de los decorados, saber en qué lugar de la nave espacial se encontraban los personajes. Hergé tiene la gracia de dar un tono humorístico a todas las escenas de explicaciones científicas que podrían aburrir al lector. Así, cuando Wolf y Tornasol explican elementos más o menos complicados, allí está el capitán Haddock para hacer saltar la sonrisa con sus réplicas.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
En Tintín aquesta vegada viatjarà cap a la misteriosa Xina. A Xangai descobreix l'origen d'un poderós verí que fa embogir. Allí s'enfronta a una banda terrible de traficants d'opi així com també a uns agents japonesos que fins que el llibre s'acaba mantenen el lector en suspens. Quan va acabar Els cigars del Faraó, Hergé ja havia anunciat a Le Petit Vingtième que en Tintín es disposava a seguir el seu viatge cap a l'Extrem Orient. Llavors va rebre una carta del Pare Gosset, capellà dels estudiants xinesos de la Universitat de Lovaina, en la qual l'aconsellava que s'informés bé sobre la Xina i la seva cultura i li va presentar el jove xinès Txang-Txong-Jen, estudiant d'art a l'Acadèmia de Belles Arts de Lovaina. De seguida varen simpatitzar i es feren grans amics. (Podem reconèixer el jove Txang en el noi xinès amic de Tintín.) Gràcies a les llargues converses amb en Txang, Hergé va poder endinsar-se en el coneixement de la cultura de la Xina, fugint dels tòpics sobre els xinesos que llavors tenien els europeus, absolutament lluny de la realitat. L'amistat amb en Txang duraria tota la vida, tant en la ficció com en la vida real. Aquest és el primer àlbum que Hergé assumiria del tot, i a partir del qual sempre es va documentar profundament sobre els països on en Tintín havia de viatjar
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Aquesta obra mestra del còmic, publicada l'any 1944, és la continuació d'El secret de l'Unicorni, i en ella es narra la recerca del tresor del pirata Rackham el Roig. Entra en escena el professor Silvestre Tornassol, l'entranyable científic, inventor savi i despistat, a qui tornarem a trobar en les aventures que seguiran d'en Tintín, de qui es farà un bon amic.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Aquesta obra va començar a publicar-se al setmanari Tintín, a partir del 30 de març de l'any 1950, dinou anys abans de l'arribada de l'home a la lluna. No es tracta d'una obra de ciència-ficció, sinó d'una anticipació tan precisa com li fou possible a l'autor. Hergé va entrar en contacte amb el doctor Bernard Heuvelmans, que havia escrit el llibre L'homme parmi les étoiles (L'home entre les estrelles), que era un especialista en el tema i que va col·laborar amb l'equip. Es va realitzar una maqueta extraordinària del coet, que fou sotmesa a l'aprovació de l'autor del llibre L'astronàutica, doctor Anamolf. Aquesta maqueta era completament desmuntable, la qual cosa li permetia al jove Bob de Moor, responsable principal dels decorats, saber exactament a quin lloc de la nau espacial es trobaven els personatges de la història. Hergé té una gràcia especial per donar un to humorístic a totes les escenes on hi ha explicacions científiques, que podrien resultar avorrides per algun lector. Per exemple, quan en Wolf i en Tornassol expliquen elements més o menys complicats, surt el capità Haddock per fer somriure el lector, amb algun acudit.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Esta obra empezó a publicarse en el semanario Tintín a partir del 30 de marzo del año 1950, diecinueve años antes de la llegada del hombre a la luna. No se trata de ciencia ficción sino de una anticipación tan precisa como le fue posible. Hergé entró en contacto con el doctor Bernard Heuvelmans, autor del libro L'homme parmis les étoiles (El hombre entre las estrellas), especialista en el tema, que colaboró con el equipo. Se realizó una maqueta extraordinaria del cohete, que fue sometida a la aprobación de Ananolf, autor del libro La astronáutica. Era enteramente desmontable y le permitía en todo momento al joven Bob de Moor, responsable principal de los decorados, saber en qué lugar de la nave espacial se encontraban los personajes. Hergé tiene la gracia de dar un tono humorístico a todas las escenas de explicaciones científicas que podrían aburrir al lector. Así, cuando Wolf y Tornasol explican elementos mas o menos complicados, allí está el capitán Haddock para hacer saltar la sonrisa con sus réplicas.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
En aquesta aventura, en Tintín ha de realitzar un reportatge al centre de l'Àfrica. Allí viurà perilloses aventures, ja que els seus enemics el volen matar. En tornar el Tintín del seu viatge a Rússia, com està relatat a Tintín al país dels soviets, Hergé va rebre l'encàrrec de fer viatjar en Tintín cap el Congo, que llavors era una colònia belga. Aquest àlbum és excel·lent per veure de quina manera s' imaginaven l'Àfrica i els africans els europeus de l'època. La història es va començar a publicar el 5 de juny del 1930 a Le Petit Vingtième. (Vegeu la biografia d'Hergé.) El 1946, Hergé va tornar a dibuixar totalment l'àlbum per passar-lo a color i reduir les 110 planxes que tenia a l'origen en les 62 pàgines que tindrien els àlbums a partir d'aleshores. En aquesta nova versió en color va introduir-hi moltes modificacions, suavitzant especialment una mica el caire colonialista. Malgrat això, Tintín al Congo va caure en desgràcia d'ençà dels anys 50 i era força difícil de trobar. De fet, eren els temps difícils del moment de la descolonització i l'àlbum no resultava particularment oportú. Amb tot, curiosament, fou una revista del Zaire la que per primera vegada va fer reaparèixer la història i així es va acabar la quarantena de Tintín al Congo.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Tot seguint la pista d'una misteriosa llauna de cranc, en Tintín cau presoner dins d'un vaixell d'una banda de malfactors traficants d'opi. Allí hi ha el malvat Allan i troba per primera vegada el capità Haddock, aleshores fet un patètic esclau per la seva addició a l'alcohol, vici que li dóna innombrables problemes, tant a ell com a en Tintín, perquè aquest intenta ajudar-lo. La desintoxicació del capità es farà efectiva al llarg de la seva forçada travessia del desert El 10 de maig de l'any 1940, les tropes alemanyes ocupen Bèlgica, la qual cosa va interrompre la publicació de Tintín al país de l'or negre. El desastre bèlic s'estén per tot el país. Hergé, amb la seva filla i la seva cunyada, marxa cap a París el 15 de maig i d'allí van cap a l'Auvergne, a casa d'uns amics, a l'expectativa dels fets. El 30 de juny, tornen cap a Brussel·les, i un cop allí, Hergé s'assabenta que Le Vingtième Siècle ja no existia i que, per tant, Le Petit Vingtième també havia desaparegut. El 5 de setembre entra a treballar a Le Soir -periòdic llavors controlat per l'invasor- amb la tasca de crear un suplement infantil a l'estil de Le Petit Vingtième. El 17 d'octubre de 1940, va sortir al carrer el suplement setmanal Le Soir Jeunesse. Aquesta publicació tenia 8 pàgines, de les quals dues eren per a les noves aventures de Tintín. Però les restriccions de paper li anirien robant pàgines fins que el 23 de setembre desapareix aquest suplement setmanal. El cranc de les pinces d'or es continua publicant dins el diari, en tires de 17 per 4 cm. Caldrà doncs trobar un nou estil, tant per la forma de la narració com pels dibuixos. El mateix Hergé va reconèixer que en veure's obligat a fer aquestes tires diàries de tres o quatre dibuixos, el va fer aprendre molt sobre la narració: no es tractava únicament de fer que el lector posés atenció fins el final de la pàgina, sinó que ara calia retenir-li l'atenció al final de cada línia, pràcticament a cada moment. L'obra es va publicar com un volum, l'any 1941 i va ser reeditada en color el 1943.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Aquest àlbum està basat en la pel·lícula de dibuixos animats de Raymond Leblanc. El guió fou escrit per Greg, i l'adaptació dels dibuixos i dels diàlegs del film fou realitzada pels estudis Hergé.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Després de llegir als diaris la notícia d'un accident aeri a l'Himàlaia, Tintín té un somni en el qual el seu jove amic Tchang està ferit i mig enterrat a la neu i li demana ajut. A l'endemà s'assabenta pel diari que Tchang viatjava en l'avió sinistrat i que no s'han trobat supervivents. Però en Tintín té la certesa que el seu amic és viu i se'n va cap a Katmandú, amb l'objectiu d'organitzar una expedició de rescat. Aquesta obra coincideix amb una època de grans turbulències en la vida d'Hergé, i la seva creació va constituir per a ell una veritable teràpia, que el va ajudar a tirar endavant. Segons ens explica el mateix Hergé, per aquella època, travessava una autèntica crisi vital: sofria somnis i malsons gairebé sempre blancs, nevats, que es repetien una i altra vegada, fins el punt que l'autor va haver d'anar a un psiquiatre, el qual va aconsellar-li que deixés aquell treball que no era capaç d'acabar. Per sort, l'Hergé no ho va fer. No tan sols va acabar Tintin al Tibet, sinó que -segons l'opinió de molts- és una de les seves obres mestres. El color blanc també regna en gairebé tota l'obra, però ara no és com un malson sinó com una depuració. Aquí veiem Tintín en la seva versió més humana, molt preocupat pel seu amic desaparegut i que emprèn un llarg i perillós viatge seguint un somni en el qual l'ha vist amb vida. En aquesta obra, Hergé dóna curs a la seva fascinació per l'Orient i per els fenòmens paranormals, somnis premonitoris, telepaties, levitació, etc. L'Hergé va documentar-se molt a fons per realitzar aquesta obra. Segons ens informa ell mateix, per a la figura del yeti, tenia la llista de totes les persones dignes de crèdit que l'havien vist, amb una descripció molt precisa de la seva forma de vida, i la fotografia de les seves petjades. Hergé va conèixer el vencedor de l'Anapurna, Maurice Herzog, el qual també havia vist les petjades i les hi va descriure, indicant que no eren les de cap ós sinó les d'algun bípede que s'aturava al peu d'una muntanya rocosa.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Pequeño libro que recoge varias viñetas de Tintín viajando a distintos países o lugares recónditos como la luna o el fondo marino a bordo del tiburón submarino. Entre los países destacan la China, el Congo, Perú o el desierto.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
El tràfic d'esclaus i d'armes són l'eix de l'argument d'aquesta aventura en la qual, com gairebé sempre, en Tintín i el capità Haddock s'hi veuen involucrats per una sèrie de casualitats. Aquest àlbum és una mena de continuació de Tintín al país de l'or negre, i hi ressorgeixen un gran nombre de personatges que havien sortit en episodis anteriors. L'Emir Ben Kalishn Ezab, amb grans dificultats al seu país, envia al seu fillet, el terrible Abdallah, cap a Moulinsart. Tintín i el capità fugen de les seves bretolades, deixant-lo en mans del sofert Nèstor i s'en van cap a Khemed, per tractar d'ajudar l'Emir.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Un aeròlit avança cap a la terra i molts presagien la fi del món. En Tintín va a l'observatori astronòmic on hi coneix el professor Càlix. Per sort, els presagis no s'acompleixen i només arriba a la terra un fragment del meteorit que cau a l'oceà Àrtic. En adonar-se que en aquest fragment hi ha un element desconegut, el professor Càlix organitza una expedició amb el vaixell Aurora, en la qual hi formaran part en Tintín, i el capità Haddock. L'estel misteriós serà el primer àlbum dissenyat directament a color, i va ser publicat l'any 1942.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
En Tintín compra al mercat de vell la maqueta d'un galió antic, que resulta ser una rèplica del navili comandat per l'avantpassat del capità Haddock, el cavaller de Hadoke, que va lluitar contra el pirata Rackham el Roig, qui transportava al seu vaixell un gran tresor, que ha estat i segueix estant amagat durant segles. Aquesta història es va començar a publicar a Le Soir l'11 de juny del 1942, en plena època de l'ocupació de Bèlgica pels alemanys, i fou un dels àlbums preferits d'Hergé. Per realitzar el disseny de l'Unicorni, Hergé es va basar en una documentació molt precisa de navilis del segle XVII, al Museu de la Marina, de París.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Tintín viaja a América del Norte, donde se enfrenta al temible sindicato de gángsteres de Chicago, entre ellos el famosísimo Al Capone. La idea inicial de Hergé era construir su relato alrededor del pueblo indio Piel Roja que siempre le había fascinado, pero luego quiso también mostrar lo máximo posible de América: los desiertos y las praderas, las industrias modernas y las grandes ciudades, la prohibición del alcohol, los gángsteres, los cow-boys y la expoliación de los indios pieles rojas, denunciando cómo fueron expulsados de sus tierras al encontrarse allí petróleo. Tintín en América empezó a publicarse el 3 de septiembre de 1931 en Le Petit Vingtième, a razón de dos planchas por semana, donde se editaría durante un año. Como en el caso de Tintín en el Congo, la versión en color del álbum fue realizada en 1945, beneficiándose de los progresos que la práctica y la experiencia de estos años habían dado a Hergé, alcanzando ya una gran maestría y dominio en el lenguaje del relato visual, donde las imágenes narran por sí mismas, sin esperar a que el texto se encargue de hacerlo.
Has añadido la cantidad máxima disponible.