Aún no tienes productos en tu cesta
LIBROS RECOMENDADOS DE FRANCESC TORRALBA
La mentalidad rigurosa y analítica de Edith Stein serefleja, nítidamente, en la arquitectura de sus obrasque poseen una gran sistematicidad. A pesar de ello,el foco de atención, lo que realmente se pretende, con este libro, es abordar su filosofía de la educación y, particularmente, su noción de formación (Bildung) y esta temática está esparcida por distintas obrasde carácter antropológico y pedagógico. No existe unaúnica obra dedicada a ello. Por lo tanto, en este trabajo se trata de atravesar el corpus steiniano a partir de la Bildung como constructo hermeneutico.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Este libro habla de verdades, porque “,a menudo constatamos que la verdad es tergiversada, ocultaday escondida por determinados intereses. Y no solo enlos medios de comunicaci≤n social, sino tambiΘn en nuestra vida cotidiana, en el marco de nuestras relaciones. TambiΘn observamos que, en el ßgora social, circulan falsas verdades, mensajes enga±osos que crean un ambiente turbio y abonan el terreno de la desconfianza”,. ┐Todavφa hay lugar para la verdad?
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La madurez como plenitud déla vida, como resultado de un proceso- infancia, adolescencia y juventud- por el cual todos pasamos y es imprescindible. Francesc Torralba nos recuerda quéla madurez es un proceso déla vida para dar, sembrar y enseñar y que solo puede sembrar quien tiene fuerza y solo puede enseñar quien tiene conocimiento y experiencia.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Edith tiene treinta y nueve años y es una de esas personas que tiene ganas de sentir, vivir y conocer. Siempre ha tenido una relación muy estrecha con su tío Agustín, un venerable anciano que ve pasar los últimos días de su vida desde una residencia. No puede ir a verlo muy a menudo porque vive la vida a contrarreloj, pero se escriben y comparten anhelos, miedos y dudas. Francesc Torralba (Barcelona, 1967) es filósofo y teólogo y le apasiona escribir. Se dedica a la docencia universitaria y dirige la Cátedra de ética aplicada Ethos de la Universitat Ramon Llull. Su obra, que comprende más de ochenta títulos, ha sido traducida al francés, al inglés, al alemán, al italiano, al portugués y al rumano. Las cartas que se escriben Edith y Agustín nos acercan a dos personajes que se encuentran en momentos vitales muy diferentes: mientras ella vive la incertidumbre de la edad adulta, él contempla la vida desde la experiencia. Los momentos compartidos salen de muy adentro y se convierten en una reflexión vital sobre el tiempo, el miedo y las preocupaciones de la vida de hoy.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Hay pensadores que adquieren la categoría de acontecimiento porque después de ellos la manera de pensar se transforma radicalmente. Pensar la historia, Dios, el hombre o la libertad después de los maestros de la sospecha es un ejercicio muy sugerente. Marx, Nietzsche y Freud hacen tambalearse los pilares de la civilización occidental: son los epicentros de un movimiento sísmico que transforma sustantivamente el orden de las cosas. Nada volverá a ser pensado de la misma forma. Nadie queda impune tras pasar por los maestros de la sospecha. Marx, Nietzsche y Freud purifican la imagen de Dios y la vivencia religiosa. Sin quererlo, nos ayudan a practicar esta sospecha respecto a nuestras propias creencias y a vaciar la mente de estas divinidades antropomórficas que tendemos a forjarnos. En esta obra, Francesc Torralba expone con claridad y rigor la aportación de cada uno de los autores estudiados (Marx, Nietzsche y Freud) a la crítica de la religión y de la antropología heredadas.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
«Un món s’enfonsa, però en neix un altre. Hem nascut i crescut amb un paisatge en runes. No s’hi val a plorar. No s’hi val a decorar-les. No s’hi val a refugiar-se mentre tot cau a trossos. No ens en sortirem amb petits pedaços. Només l’ètica ens pot salvar.» Un text reivindicatiu, amb clara voluntat de sacsejar consciències. Per activar el pensament i promoure l’acció, perquè hi ha una revolució pendent: la revolució ètica. Perquè el crit que emergeix de la consciència no pot ser més clar: Prou! Perquè la indignació que creix dia a dia, i que neix de l’escàndol constant, arrela en la confiança en un endemà diferent. Perquè sense ètica no hi ha futur possible. Francesc Torralba exposa a La revolució ètica per què és imprescindible un canvi profund de mentalitat col·lectiva i de sensibilitat, una nova manera de relacionar se no guiada per l’avarícia, l’enveja i la supèrbia, una nova ètica per a la vida pública i per als ciutadans en general, més enllà de les seves conviccions particulars.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
El món tecnològic en què vivim està canviant radicalment les formes de viure, de relacionar-nos, de pensar, de crear, d'estimar, de treballar, i ens planteja grans qüestions respecte a la nostra identitat i la nostra societat. La robòtica, l'algoritme i la Intel·ligència Artificial no són visions de ciència-ficció, sinó una realitat tangible i existent, amb unes conseqüències observables des de punts de vista ben radicals: l'optimisme o el pessimisme, el fetitxisme tecnològic o la repulsa antitecnològica. Per això l'autor, amb un domini exemplar de la qüestió i dels referents filosòfics, proposa endinsar-se en aquest món, marcat per les xarxes socials, la virtualitat, la robòtica i la maquinització i el poder de les dades i la informació, des del punt de vista ètic. Perquè com a creació humana, aquesta ha de poder ser ordenada, interpretada comptant amb l'ètica. En paraules de l'autor: ''El desenvolupament exponencial de la robòtica aplicat en tots els camps de la vida exigeix, per part de la ciutadania, criteris clars, un diàleg públic interdisciplinari, un debat al bell mig de l'àgora a fi de determinar com volem que sigui la societat del demà. La tecnologia desbocada ens pot conduir al pitjor dels mons possibles. Necessitem consolidar un humanisme tecnològic de base àmplia...'' Per un debat sobre els canvis que el món tecnològic genera en la nostra societat.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Todo lo que parecía sólido se desvanece. El mundo político, social, económico, religioso y cultural se deshace, pero lo que emerge es informe, caótico, difícil de precisar, justamente, porque está emergiendo. Los valores tradicionales se descomponen, las creencias que habían sustentado a nuestros antepasados en los momentos críticos de sus vidas se desvanecen y la estructura social muta hacia formas desconocidas. Lo mismo ocurre con los ideales y certidumbres políticas, sociales, culturales y religiosas. Sin embargo, necesitamos mapas o cartografías culturales para orientarnos, para saber dónde estamos y qué es lo que está pasando, porque solo conociendo el escenario puede determinarse uno a sí mismo y comprender su lugar en el mundo y su rol en la sociedad. Este es el fin que mueve este atinado texto: diagnosticar el humus cultural y social de nuestro tiempo. En un universo tan volátil como el nuestro, cobra aún más sentido preguntarnos cómo es posible alcanzar la serenidad o la fuente interior para albergar una mínima tranquilidad anímica y sobrevivir en la era de la incertidumbre.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La filosofia emergeix de les profunditats quan se li ofereix la possibilitat. No es tracta d'un exercici artificiós, ni d'una operació accidental que s'incrusta en l'ésser humà de manera aparatosa per via de l'educació. La pregunta pel sentit de l'existència, pel que realment dota de valor la vida humana està, en germen, en tot ésser humà. No és un luxe per a ociosos, ni tampoc una activitat estèril pel que fa al seus resultats i beneficis. Dóna resposta a una necessitat fonamental de l'ésser humà.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Todo ser humano dispone de un tiempo y un espacio para materializar su vida, para edificar la obra de arte más importante: su propia existencia. Cada persona puede vivir despierta o dormida. La decisión es única, personal e intransferible. Cada itinerario es diferente y profundamente incierto. Al nacer no sabemos qué nos espera. La vida es una aventura. Pero llegar a ser uno mismo requiere decisión y valentía. Descubrir la propia naturaleza y vivir conforme a ella exige valor. De este valor habla el presente libro. Exige un proceso de trabajo interior en siete etapas: la autoconciencia, el autoconocimiento, la autoposesión, la autodeterminación, el autogobierno, la autodonación y la autorrealización.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Potser no podem respondre-les de manera concloent, per. afloren en el nostre esperit quan, de tant en tant, ens aturem. A El sentit de la vida, el prestigiós te.leg i fil. Sof Francesc Torralba ens omple d'arguments lúcids i entenedors per trobar respostes a totes les preguntes que ens sorgeixen en la nostra incertesa de viure. Perquè, com diu l'autor: «La nostra cursa, en aquest món, és limitada per dos misteris que ens transcendeixen: el naixement i la mort. No sabem quan haurem de baixar del tren. No sabem en quina estació pararem. No sabem, tampoc, quant de temps viuran les persones que estimem. No sabem res de tot aix., per. creiem que, si hem cercat, a través de la vida, la bellesa, la bondat, la veritat i la unitat, l'esforç no haurà estat debades. O, si més no, així ho esperem.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La inteligencia espiritual pone en juego el desarrollo pleno no sólo de la persona sino de las culturas y de los pueblos. Todo ser humano en toda comunidad humana dispone de una inteligencia espiritual que no se adscribe a una obediencia religiosa determinada. Más allá de ésta, todo ser humano tiene un sentido y unas necesidades íntimas de orden espiritual tales como la felicidad, el bienestar integral y el goce de la belleza y de la cultura. En contextos de anemia espiritual como en el que nuestro tiempo se encuentra, el desarrollo de la inteligencia espiritual abre horizontes nuevos e insospechados en el corazón mismo de la rutina diaria, de la inmediatez y del interés a corto plazo.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Després d’escriure sobre la mort i la llibertat (Planta cara a la mort i La llibertat que necessites), Francesc Torralba culmina el seu projecte amb Ara Llibres amb un llibre sobre el tema més universal de tots: l’amor. L’amor, però, en totes les seves dimensions, i en totes les seves vessants. Un amor explicat des de l’erudisme i el coneixement, i també, des de la pròpia experiència personal. Francesc Torralba poseeix el do de convertir en frases senzilles i clares els sentiments més complexos. L’amor que ve (de dins) és alhora una obra máxima simplicitat i de màxima profunditat.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Francesc Torralba i Rosselló (Barcelona, 1967): és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i doctor en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya. Actualment és professor catedràtic de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i membre col·laborador de l'Institut Borja de Bioètica. Ha publicat més d'una quarantena de llibres : Pares i fills, L'aventurade trobar-se avui (2003), L'art de saber escoltar (2007) i El sentit de la vida (Ara Llibres, 2008), entre d'altres. Aquest és un llibre transgressor que explora una qüestió políticament i socialment incorrecta: la mort. Ens proposem plantar-li cara, oferir elements per afrontar-la amb serenitat i cercar mecanismesde consol davant de la mort d'un ésser estimat. Ocultar la mort és un mecanisme de defensa, però no és una resposta sensata enfront de la mort, que avui diacontinua sent un tabú en la nostra cultura. Quan unapersona té clar que aquest petó pot ser l'últim petó,que aquesta carícia pot ser l'última, besa com mai,acaricia com si la pell de l'altre fos el tresor méspreuat. Com escriu Ciceró, ''morir fugint és lleig,morir vencent, gloriós'', però per vèncer, cal plantar cara a la mort.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
L'Edith té trenta-nou anys i és una d'aquelles persones que tenen ganes de sentir, viure i conèixer. Sempre ha tingut una relació molt estreta amb el seu oncle Agustí, un venerable ancià que veu passar els darrers dies de la seva vida des d'una residència. No el pot anar a veure gaire sovint perquè viu la vida a contrarellotge, però s’escriuen i comparteixen els anhels, les pors i els dubtes. Francesc Torralba (Barcelona, 1967) és filòsof i teòleg i li apassiona escriure. Es dedica a la docència universitària i dirigeix la Càtedra d’ètica aplicada Ethos de la Universitat Ramon Llull. La seva obra, que comprè més de vuitanta títols, ha estat traduïda al francès, l'anglès, l'alemany, l'italià, el portuguès Les cartes que s'escriuen l'Edith i l'Agustí ens acosten a dos personatges que es troben en moments vitals molt diferents: mentre ella viu la incertesa de l'edat adulta, ell contempla la vida des de l'experiència. Els moments compartits surten de ben endins i es converteixen en una reflexió vital al voltant del temps, la por i les preocupacions de la vida d'avui.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Tot ésser humà disposa d'un temps i d'un espai per materialitzar la seva vida, per edificar l'obra d'art més important: la seva pròpia existència. Cada persona pot viure desperta o adormida. La decisió és única, personal i intransferible. Cada itinerari és diferent i profundament incert. En néixer no sabem què ens espera. La vida és una aventura. Però arribar a ser un mateix demana decisió i valentia. Adonar-se de la pròpia naturalesa i viure conforme a ella exigeix coratge. D'aquest coratge parla el llibre que teniu a les mans. Cal un procés de treball interior amb set etapes: l'autoconsciència, l'autoconeixement, l'autopossessió, l'autodeterminació, l'autogovern, l'autodonació i l'autorealització.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
GP E6 Aprendre a ser 11/Agrair
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Les nostres societats han deixat de ser homogènies i s’han convertit progressivament en diverses. Aquesta circumstància no s’ha de considerar necessàriament com un problema, sinó que constitueix una oportunitat per tal que els membres de la gran família humana n’aprenguem mútuament i així comprenguem profundament allò que uneix els éssers humans per sobre de les diferències de gènere, raça o qualsevol altra qüestió cultural. A Afrontar la diversitat, tres especialistes reflexionen sobre els diferents aspectes de la nova societat en la qual estem immersos. No ens proporcionen solucions immediates ni respostes directes, però ens ajuden a desxifrar quins són els signes del nostre temps i a potenciar les millors actituds perquè viure en harmonia no sigui una utopia de futur, sinó una realitat de cada dia.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Els humans tendim a construir gàbies invisibles, és adir, les que forgem nosaltres mateixos amb la pròpiament. Ens hi fiquem dins, ens hi acomodem, i ens esforcem per convèncer-nos que s'hi està bé. Però sempre ens acaba brollant un estrany malestar que ens recorda que som captius. Com podem destruir la gàbia i alçar el vol? La llibertat que necessites és el resultat de les lúcides reflexions de Francesc Torralba: un seguit de claus per identificar què ens esclavitza i que ens ajudaran a trobar la manera de guanyar-nos la llibertat. ''La llibertat no és un estat. És una lluita. No és un regal, ni un obsequi que s'entrega gratuïtament. És una conquesta.''
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Aquest llibre parla de veritats, perquè sovint constatem que la veritat és tergiversada, ocultada i amagada per determinats interessos. I no solament en els mitjans de comunicació social, sinó també en la nostra vida quotidiana, en el marc de les nostres relacions. També observem que, en l'àgora social, circulen falses veritats, missatges enganyosos que creen un ambient tèrbol i abonen el terreny de la desconfiança. Encara hi ha lloc, per a la veritat?
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Aspirem a tenir més followers, lluitem contra el pas del temps i pensem que la nostra vida és plena perquè estem constantment ocupats. Els valors tradicionals es descomponen, el món polític, social, econ.mic, religiós i cultural es desfà i ens sentim vulnerables i frustrats, perquè tot canvia vertiginosament i ens preguntem què és el que es manté s.lid en un món en transformació. Amb el seu to divulgatiu, el fi l.sof Francesc Torralba fa un diagn.stic de la societat actual i de com l'individu s'ha d'adaptar per viure en un món dominat per la incertesa, la hiperacceleració i l'excés d'informació.«Necessitem mapes, cartografies culturals, plànols per orientar-nos, per saber on som, cap a on anem, què és el que està passant, perquè només si coneixem mínimament l'escenari, podrem determinar i comprendre quin és el nostre lloc en el món i el nostre rol en la societat».Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Arguments, raó i provocació. El nostre pensador més incisiu ens planteja un nou repte cabdal: sabem dir no? Saber dir no pot arribar a ser una força alliberadora. Però com podem fer-ho sense sentir-nos culpableso sense perjudicar les relacions amb les persones queestimem? Com podem discernir a què cal dir sí i a què cal dir no? Aquest és un procés que requereix aprenentatge i pràctica, però, segons Francesc Torralba, és un art que cal reivindicar. «No pretenc ensenyar aningú com ha de discernir els seus sís i els seus nos. Senzillament, vindico l’art de saber dir no, un aprenentatge difícil aquest, que va lligat a la maduresade la vida i a la indignació creixent enfront d’un món que no em plau i que voldria que fos diferent. Molt probablement he viscut ja més de la meitat de la meva vida i m’adono que en el món hi ha un munt de dinàmiques, de tendències i de fenomens que em causen enuig. Ja hi eren quan vaig néixer, però hi persisteixen. Em revolten, em fastiguegen. Voldria que aquest mónfos distint, però no pensant en mi, sinó pensant enels meus fills i en els seus. Vull dir no a moltes actituds, tòpics, estereotips, formes de fer i de desfer que em fereixen profundament. Tal vegada molts lectors experimenten el mateix desig. Potser coincidim,potser no. Tant se val. No escric per fer acòlits. Escric per aclarir els els meus pensaments.»
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Para Francesc Torralba la oración es una experiencia cotidiana plena de sentido y espiritualidad. En este texto tan personal, el autor reflexiona sobre el proceso de abandono y silencio que conlleva la oración y sobre la búsqueda de sentido en el diálogo con lo trascendente. «La oración sin transformación interior y exterior, es pura palabrería.» «Llega un día en que la hoja de roble se desprende de la rama y cae sobre el río. [...] No se pregunta adónde va, no se pregunta si se hundirá o flotará sobre el río hasta llegar al mar. Sencillamente, se abandona al río.» «La oración es un ejercicio espiritual que todo ser humano, independientemente de lo que crea, puede hacer. [...] La oración es la respiración del alma.». ''Con la colaboración del Departament de Cultura de la Generalitat''
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Aproximació a les tres grans figures que, en la contemporaneïtat, han qüestionat amb més força la religió i la concepció antrolopògica heretades. Els contrapunts estan centrats cadascun en una d’aquestes tres figures.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
«Yo me considero un agnóstico amigo de las religiones, admirador de las religiones», dice Vicenç Villatoro. «Soy un cristiano escéptico, un cristiano que busca, que trata de comprender mejor lo que cree», dice Francesc Torralba. A lo largo de cuarenta cartas —veinte por corresponsal—, Francesc Torralba y Vicenç Villatoro tratan temas como la pregunta por el sentido, Dios creado o Dios creador, lo sagrado y lo profano, la esfera religiosa y la esfera pública, la muerte y el consuelo, una ética sin Dios, la belleza, el misterio del mal, la transmisión de valores y convicciones, la existencia de los cristianos, la plaza pública, la capacidad de celebrar y la espiritualidad sin fe. Es un diálogo de ideas, pero también de experiencias vividas durante el medio año de redacción, entre el inicio del veraneo y las celebraciones familiares de Navidad. Las cartas cruzadas entre Torralba y Villatoro confrontan no solo a un creyente y a un no creyente, sino también a un filósofo y a un escritor, a un teólogo y a un periodista. Y ambos convierten a menudo el epistolario —el «género del alma»— en un dietario: en la exposición abierta y desacomplejada de los senderos —interiores y exteriores— de la propia vida.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
GP E6 Aprendre a ser 12/Agrair
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.