Aún no tienes productos en tu cesta
Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l'església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú? Atrapat, atrapat queda el lector fins a l'última pàgina d'aquesta novel?la, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions. Olor de Colònia evoca la vida d'una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d'una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l'escola per als fills, l'església, les botigues i les cases per viure-hi.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La Glòria està en coma, mentrestant, el seu marit, confós i desorientat, espera un miracle. Els dies sense glòria narra la història de tota una generació representada per la Glòria, una generació a la qual el progrés ha anat cremant la terra a cada passa empenyent-la del camp a la ciutat, del poble al bloc de pisos. Una generació que es va veure tenallada primer per les necessitats dels pares i després per les dels fills, sense haver conegut cap treva. Sílvia Alcàntara ens descriu els orígens i la vida de la Glòria, des de ben jove, que transcorre torrentera avall buscant la felicitat, i teixeix el conflicte sentimental que la domina sense ser conscient que, tard o d'hora, la vida li ensenyarà les urpes. Amb un gran domini de la narració i de la llengua, l'autora ens descriu les passions, les lluites i els quefers quotidians que regeixen la nostra vida i alhora ens enfronta amb els temes actuals que més ens preocupen, i ho fa sense afectacions, amb la claredat i la duresa pròpia de qui sap de què parla. Nascuda a Puig-reig (El Berguedà) el 1944, a mitjans dels anys seixanta es trasllada a Terrassa on viu actualment. El 2009, irromp en el panorama literari català amb la publicació en aquesta mateixa col·lecció d'Olor de Colònia, un èxit esclatant de crítica i de vendes. L'obra, que evoca la vida d'una colònia tèxtil catalana durant la dècada de 1950, rep els guardons QWERTY BTV (2009), Regió7 de Cultura (2009), Joaquim Amat-Piniella (2010) i és finalista del Premi Llibreter (2009). La casa cantonera és la seva segona novel·la.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l'església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú? Atrapat, atrapat queda el lector fins a l'última pàgina d'aquesta novel·la, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions. Olor de Colònia evoca la vida d'una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d'una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l'escola per als fills, l'església, les botigues i les cases per viure-hi. Sílvia Alcàntara i Ribolleda, nascuda a Puig-reig (El Berguedà) el 1944, a mitjans dels anys seixanta es trasllada a Terrassa, on viu actualment. Com molta gent de la seva generació, fins que no s'acaba la dictadura no pot estudiar la seva llengua i, quan ho aconsegueix, se li obre un món que no havia pogut ni imaginar. Es posa a escriure i encara no ha parat. A principis dels anys noranta, obren una escola a Barcelona, l'Aula de Lletres, on ensenyen tècniques d'escriptura literària, és de les primeres a apuntar-s'hi. Després, a l'Ateneu Barcelonès completarà l'aprenentatge. El 2009, irromp en el panorama literari català amb la publicació d'Olor de Colònia, un èxit esclatant de crítica i de vendes. L'obra, que evoca la vida d'una colònia tèxtil catalana durant la dècada de 1950, rep els guardons QWERTY BTV (2009), Regió7 de Cultura (2009), Joaquim Amat-Piniella (2010) i és finalista del premi Llibreter (2009). Així mateix, s'ha acabat d'enllestir el rodatge de la minisèrie basada en la novel·la, que s'emetrà pròximament per TV3.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Un gran incendi trenca la monotonia de la Col.nia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l'església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú?Atrapat, atrapat queda el lector fins a l'última pàgina d'aquesta novel·la, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions.Olor de Col.nia evoca la vida d'una col.nia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys cinquanta, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d'una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l'escola per als fills, l'església, les botigues i les cases per viure-hi. Sílvia Alcàntara i Ribolleda va néixer a Puig-Reig (El Berguedà) el 1944. A mitjans dels anys seixanta es trasllada a Terrassa, on viu actualment. El 2009, irromp en el panorama literari català amb la publicació d'Olor de Col.nia, un èxit esclatant de crítica i públic amb una dotzena d'edicions. El 2012 se'n va gravar una minisèrie per a la Televisió de Catalunya. El 2011 publica La casa cantonera, i el 2017, Els dies sense glòria, totes dues a Edicions de 1984.
Has añadido la cantidad máxima disponible.