Aún no tienes productos en tu cesta
Jaume Arnella. Artesà de cançons no explica només la vida i l'obra d'un músic estimat de tothom, sinó l'evolució de tot un moviment cultural que, a mitjans dels anys 60, es va proposar reivindicar i reviure la cultura i la música tradicional. El periodista Ferran Riera Vives ha entrevistat la veu solista d'aquest grup, en Jaume Arnella, i tot un conjunt de veus corals que complementen, de vegades fins i tot contradiuen, el seu discurs construint així un relat sobre aquells anys decisius que van marcar la recuperació de la música tradicional i de la cultura popular a Catalunya, en plena dictadura franquista i també durant la mal anomenada transició democràtica. La biografia imprescindible d'un home i d'un temps.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Segona part d'una trilogia iniciada amb Inventari. La música folk als Països Catalans, del franquisme al Tradicionàrius, un assaig sobre els pioners que van recollir, arreu dels Països Catalans, la tradició musical i que van sembrar una llavor que es consolidà definitivament el 15 de gener del 1988, data d'inauguració del Cicle de Concerts de Música Tradicional i Popular Tradicionàrius de Barcelona, que va ser dirigit durant 33 anys per Jordi Fàbregas. Aquest volum es desenvolupa fins els prolegòmens de la 35a edició del festival, al 2022, ja sota el comandament de Carol Duran, i està dividit en dues parts: una primera de tipus cronològic, que conté un repàs a les característiques de cadascuna de les seves edicions, i una segona de caire temàtic, on s'aborden qüestions específiques sobre la filosofia i l'organització del festival, amb les seves polèmiques i contradiccions, la seva política educativa, expansiva i comunicativa, i la seva vida quotidiana. El llibre és la pròpia conclusió. Com en el camí cap a Ítaca, el premi no es troba a la meta, sinó en el recorregut.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
El motiu que m'ha animat a escriure el llibre: una collade persones de diverses edats i procedències que,llevat d'algunes excepcions, no es coneixien entreelles, amb una formació majoritàriament autodidacta,mogudes per un voluntarisme vocacional i sense capsuport institucional, són les autèntiques responsablesde la recuperació i la divulgació de la música, la cançó,la dansa i els instruments tradicionals arreu delsPaïsos Catalans des de mitjans dels anys 1960. Si ellsno haguessin donat aquest transcendental pas endavant,què hauria passat? Senzillament, que tot aquesttresor immaterial, i tanmateix tan valuós, hauria desaparegut.Al cap i a la fi, cal tenir en compte que ellshan sigut, i en molts casos encara són, insubstituïbles.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.