Aún no tienes productos en tu cesta
Tríptics dels déus absents ret homenatge als llibres i, sobretot, a l?escriptura. Des de fa 5.500 anys l?ésser humà ha aconseguit codificar el pensament per fer-lo perdurable: «Oh llibres primers de la vida quotidiana, / oh sequaços del temps que tot ho conserva». Al poemari es glosen textos que pertanyen a la història de l?home en les diferents civilitzacions: Mesopotàmia, Egipte, l?Índia, la Xina. Amb un estil entre simbòlic i messiànic, la simbologia flueix i la solitud de l?Homo poeticus cada cop és més patent a mesura que el seu caminar s?allunya de la relació amb els déus, en benefici del llenguatge i el poema: «mentre els déus callaven la seva absència / darrere el llenguatge va viure el poema». El símbol del poeta com a pastor nòmada de la paraula es desprèn un cop s?ha culminat una lectura que condueix a la destrucció, fins i tot, de la mitologia que configura la unió dels homes i els déus. I és així, com en aquests versos, en silenci, amb ulls clucs i a les palpentes, els amants s?ajacen sobre un llit de còdols i accepten el futur amb una mirada més ferma i més càlida.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
En pleno confinamiento, el poeta Jordi Coboia recibe la llamada de un viejo amigo, Quim, quien le encarga que escriba para su editorial un libro sobre «el asunto político y social de Catalunya». ''Proso Modo'', novela que en cierto modo se halla en permanente construcción, se erige así en una excusa como cualquier otra para reflexionar gozosamente no solo sobre el siempre agitado acto de escribir, sino también sobre los orígenes de un país, las servidumbres del mundo de la cultura o las traiciones que inevitablemente imponen los años. Con estilo tan fluido como desenfadado, Juan Carlos Elijas ofrece un relato de largo aliento, en el que los lectores, como aquel espejo en el camino que imaginara Stendhal, tal vez podrán verse reflejados para, en no pocos casos, vislumbrar, según el ángulo, una mueca de tristeza o de alegría.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Organizado en tres aparentes secciones que se ramifican en las seis elegías que forman el corazón de la obra, y que responden a la pérdida de seis amistades del poeta, Desorden de espíritu se inicia con «El preludio», pórtico y obertura, con Wordsworth
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.