Aún no tienes productos en tu cesta
Aquest llibre explora el fenomen de les bruixes des del seu sorgiment fins a l’època actual. Analitza quètemien els nostres avantpassats i com van gestionar la seva por. Fa el retrat robot de la bruixa típica iexplica com i per què aquesta descripció va anar canviant amb cada època històrica. Detalla els mals que s’atribuïen a les bruixes i com es combatien aquests.Detalla també la cacera de bruixes, amb exemples concrets extrets de tot Europa, de nord a sud i d’est a oest, aturant-se en casos com els dels caçadors catalans professionals de bruixes o la trista execució de l’adolescent de tretze anys i presumpta bruixa Magdalena Duer. Així mateix, explora el reflex literari i artístic de la bruixeria.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Aquest llibre explica l'accés de les dones a l'art decurar des del'Antiguitat fins a l'Època Contemporània. Amb una perspectivapolièdrica, l'autora analitza des dels coneixements empírics transmesosper via oraldins el si de cada família per part dels seus membresfemenins fins a les especialitzacions reglades per l'Estat dins l'àmbitde la medicina. Entre els oficis antics relacionats amb el fet de guarirles persones, esdetalla la feina de les remeieres i les sanadores.Entre les professions oficialment remunerades per les instàncies querepresenten el poder polític, es repassal'accés de les dones a lescarreres mèdiques i d'infermeria, sense oblidar les llevadores, presentsa Occident des de temps molt remots.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Crist i la història. Els inicis de la historiografiaeclesiàstica catalana en el seu context europeu té diversos objectius: intenta explicar les aportacions dela historiografia eclesiàstica a la historiografia en general, insereix la historiografia eclesiàstica catalana en un corrent historiogràfic comú a l?occidentd?Europa i analitza l?evolució de la historiografiaeclesiàstica des dels seus inicis fins a l?Època Moderna. Aquest llibre està dividit en set grans apartats temàtics que descriuen, entre d?altres: - L?aportació dels precursors grecs, romans i jueus a la historiografia cristiana, ja quant a gèneres historiogràfics com les cròniques o els miralls, ja quant a conceptes com ara el de tribunal de la història o el de dret de resistència. - Els inicis de la historiografia cristiana, a través de gèneres com martirologis, passionaris, llegendaris, flors i miracles, hagiografies, catenes, florilegis i corones, episcopologis, abadologis i llibres pontificals. Es tracta, també, el canvi de concepció filosòfica en l?àmbit historiogràficque suposa el cristianisme, palès, per exemple, en la valoració dels nens com a subjecte historiogràfic que es fa en els Evangelis de la infantesa de Jesús oen els nous models de dona que es transmeten amb lesvides de la Mare de Déu i a través de conceptes com el d?evangelització domèstica. - La historiografia generada per ordes mendicants i militars com dominics,franciscans, carmelites, trinitaris, mercedaris, hospitalers de Sant Antoni, servites, jeronis i els quatre peninsulars del Temple, Sant Jaume, Montesa i Calatrava, considerant, en peu d?igualtat (i no com a apèndix) la historiografia generada per les branques masculines i femenines d?aquests ordes. La tònica globald?aquest estudi ha estat sempre la d?equiparar les produccions masculina i femenina. Aquesta simetria formal inclou la producció històrica generada des de conceptes com l?ortodòxia i la dissidència. En aquestsentit, s?inclouen els reflexos historiogràfics delsconsiderats «enemics de la fe», tant els elaborats pels agents de l?ortodòxia (com ara cronistes d?instàncies oficials) com els generats pels heterodoxos. Nogensmenys, es té en compte la multiplicitat de significats de l?adjectiu i la seva aplicació discriminatòriaen el si dels mateixos grups dissidents. L?estudis?acaba amb l?examen del paper compactador d?identitats comunes que tenen les produccions historiogràfiques cristianes referides a exclosos com ara els jueus,amb una anàlisi sobre la tolerància historiogràfica envers les minories i amb una reflexió sobre el paperde la llengua en l?anteriorment explicitat.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Este libro trata de las brujas desde la perspectiva inédita de la arquitectura, analizando los esconjuradores o iglesias del clima, la biología, a través de la descripción de animales como la mariposa esfinge, que fueron perseguidos y exterminados por creer que eran la metamorfosis de una bruja, y el cine, a través de las interpretaciones divergentes -trágica y cómica, respectivamente- de directores como Ingmar Bergman y Mario Monicelli.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
L’any 2013, el Departament d’Història Moderna i Contemporània va programar l’assignatura Història i Gènere a l’Època Moderna i em va fer l’encàrrec d’impartir-la. Em vaig haver d’acarar amb la meva pròpia ignorància, bastida a còpia de llegir, durant lustres, les vides d’homes cèlebres i llurs gestes immortals. En aquell moment, vaig trobar a faltar un manual, no només per a universitaris, que expliqués l’evolució històrica de les dones estructuralment, però també en conjuntures concretes. Aquesta mena de llibre m’hauria orientat a tall de brúixola sobre allò que pagava la pena d’explicar però, per més que el vaig buscar, no el vaig poder haver. Per això vaig decidir que, si ningú no l’escrivia abans, quan en tingués l’oportunitat ho faria jo. Sabia, de bell antuvi, que gaudiria enormement del procés de construcció de l’arquitectura cognitiva que reflecteixen els meus mots en cada pàgina del manual, que comença amb l’antiga Grècia i l’epíleg del qual és aquest bocí d’Occident en el segle XXI. Tanmateix, hi ha un capítol conceptual i genèricament biològic que espero que sigui d’utilitat. El meu enfocament ha estat feminista, però espero no molestar ningú amb afirmacions intemperants. Des del primer moment en què vaig imaginar-me’l, vaig batejar el llibre amb el nom de Manual d’història de la dona. No del gènere, perquè jo no soc un gènere, ni un nombre, ni un sintagma preposicional (senyora de…). Soc una dona molt orgullosa de ser-ho, però també soc respectuosa amb el que decideixin ser els altres. Tinc sort perquè, amb les lògiques dificultats inherents a la vida, he fet i faig el que sempre he volgut fer. Quantes dones del passat podrien pronunciar aquesta frase?
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Uno de los temas más desconocidos de las guerras de antes del siglo XX es el del trato dispensado a los prisioneros de guerra. ¿En qué condiciones se les mantuvo? ¿Quién los sostenía? ¿Cómo era su sustento diario? ¿Cuál era su nivel de vida? ¿Cuáles las condiciones en que discurría su cotidianidad? ¿Qué comían o bebían? ¿Dónde dormían? ¿A qué dedicaban las lentas horas en que discurría su cautiverio? ¿Variaron y por qué, si es que lo hicieron, sus condiciones de vida? ¿Cómo se llevaban entre ellos? Este libro trata de responder a estas preguntas en el caso de los prisioneros de guerra franceses apresados por combatientes españoles en el transcurso de la guerra contra la Convención, de 1793 a 1795. También identifica los campos de concentración españoles en que fueron internados.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.