Aún no tienes productos en tu cesta
La memòria de les petjades indaga en el territori de les vides, dels mons, que anem deixant enrere. És, per tant, un llibre que aborda i reflexiona sobre el pas del temps i els seus senyals. El poeta fa recompte -amb tristor, serenor i enyorança- dels records que han quedat gravats en el cor però que potser, a l'hora de reviure'ls, fan més profundes les siluetes de les petjades. També, amb recança i vers a vers, reconeix que serà impossible canviar el destí de les seves traçades. Els poemes, amb l'ajuda de les formigues negres que emmagatzemaven les engrunes de la memòria, tracten de recuperar part de la vida aferrada a la pell del temps. Des de la pèrdua de la infància, des del crepuscle de la maduresa, el poeta avança i retrocedeix en la recerca de la identitat de l'home que escriu amb cendra les cançons de l'adeu. I és així, com en aquests versos, en silenci, amb ulls clucs i a les palpentes, els amants s'ajacen sobre un llit de còdols i accepten el futur amb una mirada més ferma i més càlida.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Crònica de pluges neix de la reflexió sobre el pas del temps i de les pèrdues. L'aigua, la pluja, com a metàfora de tot allò que la vida ens donà i s'endugué. I el desig que la paraula poètica atrapi aquests bocins d'història i de memòria dins l'espai estret, breu, i alhora intens, del poema. Una mirada interior, de temps emocional, que vol abastar el calidoscopi de les diferents etapes vitals que, al llarg de la vida, anem encaixant en la crònica dels dies. Una passejada sota la pluja que esborra, amb la boirosa tristor dels comiats, les nostres petjades. I la poesia com a testimoni fidel del nostre pas.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La poesia de José Luis García Herrera té la capacitat de construir atmosferes molt personals i de crear escenes on el vers situa el personatge en el centre d'un món íntim, que va engrandint-se cap a la universalitat. Com a constant, és una lluita contra l'oblit, contra l'oblit que tot ho arrasa. La memòria és la gran aliada en el desig de deixar una empremta perenne del pas de les persones, breu, pel camí de la poesia i de la vida. Hi ha sempre un sentiment de pèrdua que crema entre els dits. Amb aquesta flama, a Hoste de l'oblit l'autor treu espurnes del seu ofici, perquè no pot declinar la vida d'una altra manera, sent hoste de l'oblit. Sempre en un primer pla, el poeta no s'amaga, s'enfronta a la crua realitat de les vides passatgeres i anònimes destinades a creuar l'arc de la intranscendència. I aquesta necessitat de transcendir més enllà de les històries quotidianes, més enllà de plantejar-se com una obsessió, acaba sent la força que canalitza una poesia que desitja perpetuar-se, no ja com una pedra en el mur, sinó com el llibre i el polsim de vida que porta, a la motxilla, el caminant.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.