Aún no tienes productos en tu cesta
Una novel·la sobre la complexitat de les relacions humanes i la necessitat que sentim de ser estimats i d'estimar.La protagonista d'aquesta novel·la és una professora que està a punt de retirar-se i que acaba d'ajudar a morir la persona que potser més s'ha estimat i amb qui ha conegut el desig, la passió, la tendresa, l'abandó, la culpa i també el perdó. El va conèixer l'últim any que estudiava a l'institut, a finals dels anys setanta. Era el seu professor de literatura, li deia Françoise en la intimitat, i li pintava les ungles amb esmalt vermell. Ara, molts anys després, sent la necessitat de sincerar-se amb el fill que van tenir i amb ella mateixa. Fent-ho, descabdellarà la complexitat de les relacions humanes i la necessitat que sentim de ser estimats i d'estimar.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
L'Arnau i la Renata són dos joves que estan a punt de deixar l'institut de Barcelona on estudien. Ell, un noi que es vesteix de dona d'amagat, ella, una noia que es canvia sovint el color dels cabells i de les ungles, que se sent fascinada pel número cinc i que penja periòdicament selfies a Instagram. Ell li demana que li faci fotos vestit de dona, ella s'hi avé. Ell voldria ser metge per curar la gent, ella voldria ser mestra com la seva mare. I mentre aquest futur no arriba, es faran fotos, es coneixeran, faran curts, faran la volta al Pedraforca, lluitaran amb els seus fantasmes, faran poesia i galetes, dibuixaran, viatjaran, creixeran, es veuran fins i tot des de fora com actors en una sèrie de Netflix, però sobretot aprendran a viure i a conviure amb el passat que els'ha acostat, però que potser mai no acabaran d'assimilar ni de comprendre.áLi volia dir que la sensació d'absència és més abassegadora que la de la mort perquè és per sempre. Li volia dir que mai no tindria fills per por d'abandonar-los. Li volia dir que no parava de tenyir-me i de retenyir-me els cabells perquè la meva mare també ho feia. O m'ho semblava, que ho feia. Tant és, oi? La qüestió de vegades només és justificar-se davant dels altres i sobretot davant d'un mateix.La vida.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Relat viu i punyent sobre la proximitat de la vellesaL’,Antònia celebra l’,aniversari amb el seu marit Frederic, en una casa amb jardinet a la part alta de Gràcia. Tenen una filla a Londres que aviat els farà avis, i de tant en tant recorden el fill que van perdre de petit. Durant quaranta-dos anys el matrimoni va treballar en una botiga de queviures que ara porten uns paquistanesos. El barri ha canviat molt, Barcelona no s’,acaba mai i la vida se’,ls engruna a les mans. Amb més gestos que paraules, l’,Antònia i el Frederic fan el mapa de les seves vides. Amb una prosa precisa i clara, Aniversari ens acosta la vellesa tal com és, a estones tendra i a estones cruel.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Finalista Premi Prudenci Bertrana 2015.¬Una dona de 52 anys a qui fa poc li han extirpat un pit per un càncer i que habitualment viu a Roma, ha de tornar a Girona perquèel seu pare ha mort. El pare patia una malaltia degenerativa i la protagonista fa mol
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Paradisos d'aigua és la història d'una dona de quaranta-dos anys, habitant del barri de Gràcia, que, després d'una separació traumàtica i d'un període de cinc anys tancada en ella mateixa, torna a obrir-se a la vida.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.