Aún no tienes productos en tu cesta
¿Qué tiene que ver el procés catalán, tan vivo, con Macià i Companys? ¿Qué hace que un país desarrolle hábitos políticos que resistan más de un siglo? La Cataluña populista, un clásico actualizado desde la perspectiva del cambio para esta edición, plantea cómo nació y se concretó la forma dada por «catalana» de «hacer política» de izquierdas, incluso cuando no era izquierdista. Esa «Cataluñapopulista» ha representado una manera de entendimiento colectivo que sigue determinando las decisiones que se toman hoy. Frente a los años treinta, la República y la Guerra Civil, la Cataluña de 2024 es otro medio social, bien diferente. El presente enfatiza el cambio, pero el discurso político sigue negándolo. Lo que conocemos -la presión de las migraciones masivas, las élites que reinventan las ciudades con el turismo de masas y los residentes de lujo que transforman barrios en un pestañeo- se mantiene en un lenguaje propio del entonces y no del ahora. La fórmula catalana de fer política, de hacer política, ha sobrevivido mucho más allá de lo que lo ha hecho la propia sociedad. La viva acción del presente no se entiende sin las formas de actuación de aquel pasado. Este libro procura ofrecernos un retrato que resulta familiar, aunque no debería hacerlo.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
QUÈ FOU EL «6 D'OCTUBRE»? Constantment, la premsa i els comentaristes de les insistents tertúlies matinals de ràdio i televisió reiteren que el nacionalisme-independentisme català està atrapat en la dinàmica del 6 d'octubre de 1934. Que les forces polítiques i socials que el lideren actualment i les que l'encapçalin en el futur no seran mai prou decidides per actuar amb fermesa en la cerca d'un horitzó inequívocament independent per a Catalunya. Però, realment, què succeí en aquella data tan recordada? És tan transcendent que ha de perdurar i condicionar el present i el futur? És un exemple o referent ineludible? Hi ha punts de connexió entre 1934 i 2014? Aquell vespre, el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Mobilitzà una sèrie de forces que anaven dels separatistes de les Joventuts d'Esquerra Republicana - Estat Català als d'Unió Democràtica o Palestra i als rabassaires. Però quan arribà el moment culminant d'obrir foc contra l'exèrcit espanyol, ningú no volgué ser responsable de donar l'ordre. El govern català i els sectors separatistes s'arronsaren i fugiren per les «clavegueres». Alhora, certs sectors de l'obrerisme marxista -i alguns anarquistes- cregueren veure en aquell context conflictiu el moment per iniciar la revolució social tan anhelada. Cosa que feren a mitges i sense cohesió però que anticipà molts dels escenaris de l'estiu de 1936. Però què era allò: una revolució nacionalista o una revolta social? O només era el reflex català del conflictiu context espanyol i europeu d'entreguerres?
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Joan Lluhí i Vallescà (Barcelona, 1897 - Mèxic, 1944) és, potser, el polític català de major projecció més oblidat i desconegut. Figura pont entre Barcelona i Madrid, instigador de la fundació d'ERC i home clau de les seves tempestes internes, va ser un renovador del llenguatge polític i un creador de tendències amb el seu periòdic L'Opinió. En definitiva, fou l'home que va portar la República. Lluhí va fer una fulgurant aparició a la història de Catalunya i d'Espanya. Titllat d'ambiciós, frívol i altiu, generà més antipaties que adhesions en un país immers en agres pugnes generacionals. Acompanyat dels lluhins, més coneguts com el Grup de L'Opinió, ocupà breument destacats càrrecs: conseller primer de Macià, conseller de Justícia de Companys, empresonat pels fets d'octubre del 1934, el maig del 1936 va ser nomenat ministre de Treball en el trànsit de la Guerra Civil. Va ser cònsol a Tolosa, immers en el fangar de la guerra. Lluhí va intentar crear un laborisme a la catalana. Un socialisme democràtic que no trobaria el seu espai en una societat i una època polaritzades i sense marge per a les posicions intermèdies.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.