Aún no tienes productos en tu cesta
«Dones que van gosar» és una bona manera de caracteritzar les deu autores que integren _Viatgeres i escriptores_. Totes van escriure la seva pròpia història, al marge de la història oficial masculina, com reclama l'escriptora nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie. Lady Mary Wortley Montagu a Constantinoble, la princesa Ekaterina Romanovna Dashkova a Europa, Mary Wollstonecraft a Escandinàvia, Florence Nightingale a Egipte, Mary Kingsley a Àfrica, Edith Wharton a França, Gertrude Bell a Aràbia Saudita, Vita Sackville-West a Pèrsia, Aurora Bertrana a la Polinèsia oriental i Montserrat Roig a Leningrad constitueixen una mostra variada de la presència de les dones en la cultura literària viatgera de diverses èpoques. Amb elles, Pilar Godayol fa un petit homenatge a totes les dones que van tenir el coratge d'anar a contracorrent, que van gosar.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Pilar Godayol ens fa sentir la veu de vint escriptores que, amb valentia i talent, van trencar els límits d'un món que els quedava petit. Poetes com Akhmàtova, Plath o Pizarnik, novel·listes com Mansfield o Dinesen, assagistes de l'alçada intel·lectual d'Arendt o Beauvoir, autores com Woolf o Capmany, que van transformar la mirada sobre la dona. Van veure com les grans revolucions del segle XX eixamplaven l'horitzó social però, a elles, les continuaven deixant al marge. I és des del marge que van deixar per escrit l'inconformisme, l'anhel, el compromís i la passió que van marcar les seves vides i les nostres. Perquè, tal com diu Jenn Díaz, el feminisme és que una dona digui la veritat sobre la seva vida.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
On són les dones?, es preguntava Simone de Beauvoir a la introducció _d'El segon sexe_, primer estudi complet sobre la condició de la dona a Occident. Per a tantes feministes del nostre temps, Beauvoir ha estat una «mare simbòlica» i _El segon sexe_, un «llibre de capçalera». Però hi ha altres mares espirituals que han ajudat a construir una memòria que contraresta el cànon patriarcal. Totes les veus d'aquesta antologia són referents d'una genealogia literària feminista. Des de Christine de Pisan fins a la teoria _queer_ de Judith Butler, el pensament crític de bell hooks, el feminisme marxista de Silvia Federici o el moviment _Me Too_ de Nancy Fraser. No són veus aïllades, sinó que beuen les unes de les altres, dialoguen, forgen espais simbòlics de trobada i d'intercanvi. I podem veure com teixeixen una tradició col·lectiva a través dels textos que ha seleccionat Pilar Godayol, que també n'ha fet el retrat biogràfic. Christine de Pisan, Marie de Gournay, François Poullain de la Barre, Olympe de Gouges, Mary Wollstonecraft, Flora Tristán, John Stuart Mill, Charlotte Perkins Gilman, Virginia Woolf, Simone de Beauvoir, Betty Friedan, Valerie Solanas, Juliet Mitchell, Angela Davis, Joanna Russ, Judith Butler, Françoise d'Eaubonne, bell hooks, Silvia Federici, Nancy Fraser, Tithi Bhattacharya i Cinzia Arruzza
Has añadido la cantidad máxima disponible.