Aún no tienes productos en tu cesta
El progressisme postmodern ha renunciat als valors de la Il·lustració?L'esquerra s'havia sentit sempre hereva dels valors de la Il·lustració i la Revolució Francesa, però ara una part de l'esquerra en renega. Des de posicions pretesament avançades es posen en dubte valors com la racionalitat, la universalitat i la mateixa idea de progrés. Les contradiccions són nombroses i cada vegada costen més d'ocultar. Si l'horitzó polític del progressisme il·lustrat era la igualtat de drets, l'esquerra postmoderna s'ha centrat en la noció de la diferència. Si, d'una banda, tot ha de ser «més natural» i menys artificiós, alhora tot ha esdevingut una «construcció social». El debat entre natura i artifici ha generat unes contradiccions -algunes ridícules- que coincideixen amb l'auge de respostes polítiques ultraconservadores. Hi ha alguna relació entre una cosa i l'altra?
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Ferran Sáez Mateu traza un recorrido desde la solitaria torre de Montaigne en el siglo XVI hasta la actualidad, marcada por tecnologías que nos fascinan aunque siempre exigen algo a cambio. La intimidad es un lugar de la conciencia, un territorio de libertad, lejos está de ser una forma de recogimiento, o incluso de aislamiento. Por ese motivo, privacidad e intimidad son cosas muy distintas. «Privatus» no alude a lo que somos, sino a lo que tenemos y a cómo lo demarcamos, «intimus», en cambio, refiere a «lo que está más adentro», lo más profundo, es decir, el último límite. El territorio de la intimidad, la penumbra del espíritu, propicia el surgimiento de la Modernidad. Aparece primero en la «pintura del yo» que Montaigne delineó con sus «Ensayos», a la vez que fundaba este género literario, y se consolida filosóficamente casi un siglo más tarde, con el hallazgo del «cogito» cartesiano. Esos dos espacios extremos de intimidad son los que nos hicieron verdaderamente modernos. Ferran Sáez Mateu traza un recorrido desde la solitaria torre de Montaigne en el siglo XVI hasta la actualidad, marcada por tecnologías que nos fascinan aunque siempre exigen algo a cambio. En el camino asistimos a la renuncia dócil a nuestra privacidad, y a su corolario más preocupante: el potencial olvido y la pérdida de la intimidad.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La impostura de la TransicióSi la veritat ofèn, expliquem-la amb una mentida. El retrat més agosarat de la gran impostura de la Transició. L'any 1977, Sebastià Rovira va salvar de la ruïna la seva editorial explotant la veta de les biografies per encàrrec. En ple canvi de règim, el passat pot arribar a ser molt incòmode, i polítics i empresaris feien cua per reescriure la seva història i fer-la apta per als nous temps. Ara, molts anys després, l'editor revisita les biografies exemplars que va publicar sobre Plàcid Escolà i Ernest Obach, honorables prohoms de la Transició. Sota la capa de maquillatge que va inventar per a ells, Rovira desvela la veritable naturalesa depredadora dels vencedors de la postguerra. Despietats amb els dèbils, servils amb els forts i hàbils manipuladors dels fils del poder. Aquesta és la història dels estrategs nats que van canviar-ho tot per tal que no canviés res. Amb una barreja quixotesca de realitat i ficció, tragèdia i comèdia, Els morts riallers llança un torpede al règim del 78 i els seus beneficiaris, i exposa sense embuts aspectes que encara avui ocupen el centre del debat polític del país. «El que perdura són les bones històries, i nosaltres sabem com explicar-les, Francesc. D'això vivim.»
Has añadido la cantidad máxima disponible.
A què ens referim exactament quan parlem de populisme? Què tenen en comú personatges tan diferents com Donald Trump, Viktor Orbán, Nicolás Maduro, Marine Le Pen, Silvio Berlusconi, Beppe Grillo o Rodrigo Duterte? El concepte de populisme sol ser emprat avui com una crossa retòrica amb connotacions pejoratives. És només això? El populisme no és una ideologia, sinó un llenguatge emocional basat en contraposar una abstracció anomenada 'poble' amb unes elits indefinides que són transformades segons les necessitats dels qui governen. En aquest assaig, que combina rigor acadèmic amb un estil àgil i entenedor, el professor Ferran Sáez Mateu fa un breu repàs de la història del populisme, n'identifica les principals característiques i, finalment, explora quin pot ser el seu futur.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Un acercamiento al progresismo, presente en todo lo que nos rodea, que trabaja todos sus valores, matices y limitaciones.Como todaslas ideas que levantan pasiones, el progresismo ha sido considerado por algunos como la única opción política plausible, y
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
En aquest assaig, l'autor reflexiona sobre els fruits culturals de prestigi que han nascut de la tradició cristiana i sobre la importància que en proposi de nous, si vol ser una veu rellevant en els temps actuals. El cos de l'esperit és, doncs, un assaig que reivindica la materialitat cultural del cristianisme. Per això cada capítol està encapçalat per un element físic del cos humà (de les dents a l'oïda, de l'alè al cor...) que li permet reflexionar sobre un aspecte de la culturització de l'herència cristiana rebuda.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La verdad es una suma de " I like" , y la falsedad su ausencia: he aquí el ecosistema donde prospera la postverdad. La realidad es lo que fluye tras la pantalla.La pantalla digitalizada se ha convertido en una superficie porosa que solo sirv
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Al setembre del 1982, tres vells advocats reben l'encàrrec de resoldre una herència important que implica la restitució d'un deute monstruós, difícil de comprendre. El receptor de l'herència, un empresari que duu una existència tranquil·la en un poble de
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.