Aún no tienes productos en tu cesta
Aquest volum presenta dues de les tragèdies més conegudes i llegides d'Eurípides, el més jove dels tràgics atenesos. Totes dues formen part d'un grup de tragèdies centrades principalment en la descripció de la passió amorosa, en el cas de Medea, assistim a la traïció de Jasó a Medea i a la terrible venjança de l'esposa repudiada, en el d'Hipòlit, assistim a les conseqüències de l'amor funest de Fedra pel seu fillastre. El volum presenta el text original i la traducció al català, convenientment anotada, d'aquests dos drames euripideus, així com un pròleg a càrrec de Montserrat Reig, professora i doctora en Filologia Grega.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Eurípides (c. 480-406 a.C) vivió en la época del mayor esplendor político y económico de Atenas, asistió a la construcción del Partenón y los más hermosos monumentos de la Acrópolis, y compartió con sincero patriotismo el orgullo de los Ideales democráticos. Desu vida tenemos datos poco fiables. Se nos han conservado dieciocho tragedias, casi todas ellas pertenecientes a la plena madurez del autor.Medea, que se representó en el año 431 a.C., es seguramente su obra maestra. Jasón, esposo de Medea y padre de sus hijos, se dispone a repudiarla y a casarse con la hija de Creonte, rey de Corinto. Medea, dominada por la cólera, planea desquitarse sinpensar en las consecuencias. Para ello simula haber sido convencida por Jasón yenvía a sus hijos con ricos regalos para la novia alpalacio de Creonte,pero esos regalos contienen un conjuro mortal. Medea se muestra así como una mujer apasionada, despechada y enfurecida por el rechazo, y trama un crimen para consumar su venganza.''Muchos han visto en Eurípides no sólo al trágico más moderno, humano y realista, sino al más trágico de lostrágicos''. Carlos García Gual.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Aquest volum de les Tragèdies d’Eurípides presenta Ifigenia a Àulida, una tragèdia que retrata un dels episodis més terribles del cicle troià, el sacrifici d’Ifigenia, i les tensions entre la voluntat divina, el servei a la comunitat i els deures envers la família. El conflicte que Eurípides retrata en aquesta obra gira al voltant de l’obediència que els homes deuen als designis divins i al voltant de la traïció als més propers per tal d’aconseguir les fites més altes, unes tensions que surten a la llum a partir de la demanda de la deessa Àrtemis perquè Agamèmnon sacrifiqui la seva filla petita, Ifigenia, si vol que la host grega, retinguda per vents contraris a l’Àulida, pugui salpar finalment cap a Troia.Volum a cura de l’hel·lenista Marta Oller, presenta, a més d’una introducció en forma de Notícia preliminar, el text original en edició crítica acarat amb la traducció catalana, que ha estat àmpliament anotada i comentada, amb notes a peu de pàgina i notes complementàries al final, que ajuden al lector a entendre tots els aspectes de la tragèdia, des dels textuals fins als literaris, socials o religiosos.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Tragèdies II: Medea. Els fills d’Hèracles.Eurípides és el dramaturg antic més trencador, en les seves tragèdies sovint juga amb els elements dels mites tradicionals per presentar-los d'una manera inesperada. A l'Alcestis, la seva obra més antiga entre les conservades, explica la mort de l'heroïna i el desconcert del seu marit, Admet, que no sap com donar lliure curs al dol, finalment intervé Hèracles, disposat a lluitar amb la mort, que porta l'obra a un dels pocs finals feliços de la tragèdia grega.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Eurípides és el dramaturg antic més trencador, en les seves tragèdies sovint juga amb els elements dels mites tradicionals per presentar-los d'una manera inesperada. A l'Alcestis, la seva obra més antiga entre les conservades, explica la mort de l'heroïna i el desconcert del seu marit, Admet, que no sap com donar lliure curs al dol, finalment intervé Hèracles, disposat a lluitar amb la mort, que porta l'obra a un dels pocs finals feliços de la tragèdia grega.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
El setè volum de les Tragèdies d'Eurípides presenta dues de les tragèdies més sorprenents del dramaturg atenès. En l'Hèlena Eurípides capgira el mite tradicional sobre la figura d'Hèlena per parlar sobre la relació entre veritat, mentida i aparença, un tema molt present en les discussions filosòfiques de l'Atenes clàssica. L'Ió, en canvi, aprofundeix en la qüestió de la identitat a través de la figura d'aquest fill d'Apol·lo i Creüsa -descendent de la línia reial atenesa per via materna- que desconeix els seus orígens. Eurípides ho aprofita per qüestionar un dels mites fundacionals atenencs, el de l'autoctonia, que marca el dret de ciutadania a la ciutat d'Atenes. Les tragèdies es presenten amb una acurada edició i traducció en vers de l'hel·lenista Jaume Almirall, que també ha redactat les notícies preliminars.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Amb aquest nou volum, la Bernat Metge continua el projecte d'edició de les obres completes d'Eurípides, el més jove dels tres grans poetes tràgics grecs, i ho fa amb la traducció i edició bilingüe de dues noves tragèdies. Electra explora un dels episodis més significatius de la seqüència de crims dins la família de la casa reial de Micenes -la revenja de la mort d'Agamèmnon- a partir de la figura d'Electra, que adopta en Eurípides una actitud i un paper diferent del que presenten Èsquil i Sòfocles en les respectives versions. Hèracles gira al voltant de l'episodi més tràgic de l'heroi grec per excel·lència: l'assassinat dels seus fills i de la seva esposa a les seves pròpies mans, quan, encegat per una follia enviada per Hera, els confon pels d'Euristeu. Dues tragèdies d'Eurípides sobre els crims dins la família
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Esta obra es una de las tragedias más importantes de Eurípides y de toda la Grecia Antigua, y puede ser considerada, por la enorme repercusión que ha tenido hasta nuestros días, como una de las obras fundamentales de la literatura universal. Sara Macías, presenta en este volumen, además de una edición bilingüe anotada con traducción castellana, un extenso comentario de la Tragedia centrado en la visión que Eurípides da de la figura de Dioniso y de sus ritos que tanta influencia han tenido a lo largo de la historia.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Estaries disposat a sacrificar per al bé comú el que més estimes?Aquest volum de les Tragèdies d’Eurípides presenta Ifigenia a Àulida, una tragèdia que retrata un dels episodis més terribles del cicle troià, el sacrifici d’Ifigenia, i les tensions entre la voluntat divina, el servei a la comunitat i els deures envers la família. El conflicte que Eurípides retrata en aquesta obra gira al voltant de l’obediència que els homes deuen als designis divins i al voltant de la traïció als més propers per tal d’aconseguir les fites més altes, unes tensions que surten a la llum a partir de la demanda de la deessa Àrtemis perquè Agamèmnon sacrifiqui la seva filla petita, Ifigenia, si vol que la host grega, retinguda per vents contraris a l’Àulida, pugui salpar finalment cap a Troia.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Considerado generalmente el más innovador de los tres grandes dramaturgos clásicos griegos, Eurípides (480-406 a.C.) se distinguió por plantear en sus obras los conflictos morales más permanentes de la condición humana. La experiencia de la guerra del Peloponeso, de la que fue testigo en el postrer tramo de su existencia, le movió, como bien testimonia Las Troyanas, a tomar una posición antibelicista que, desgraciadamente, al cabo de los siglos, no ha perdido vigencia. En efecto, aunque centrada en el amargo destino de las mujeres dependientes de los héroes vencidos en la guerra de Troya, la obra versa sobre el desastre que suponen las guerras, cualquier guerra, así como sus detestables secuelas.Traducción e introducción de Antonio Guzmán Guerra
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Aquest volum presenta Les bacants, una de les tragèdies més emblemàtiques i representades d'Eurípides. Escrita els últims anys de la seva vida, quan l'autor s'havia traslladat a la cort macedònia d'Arquelau, formava part juntament amb la Ifigenia a Àulida i la desapareguda Alcmeó a Corint d'una tetralogia que va guanyar el primer premi a les festes dionísies de la ciutat. En Les bacants, una de les obres més inquietants del dramaturg atenès, Eurípides porta a escena el càstig de Dionís contra els habitants de la ciutat de Tebes, la pàtria de Sèmele, la seva mare, que es neguen a acceptar-lo com a déu. El volum, a cura de l'hel·lenista Jordi Pàmias, presenta, a més d'una introducció en forma de Notícia preliminar, el text original en edició crítica acarat amb la traducció catalana, que ha estat àmpliament anotada i comentada, amb notes a peu de pàgina i notes complementàries al final, que ajuden al lector a entendre tots els aspectes de la tragèdia, des dels textuals fins als literaris, socials o religiosos.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Aquest volum presenta Les bacants, una de les tragèdies més emblemàtiques i representades d'Eurípides. Escrita els últims anys de la seva vida, quan l'autor s'havia traslladat a la cort macedònia d'Arquelau, formava part juntament amb la Ifigenia a Àulida i la desapareguda Alcmeó a Corint d'una tetralogia que va guanyar el primer premi a les festes dionísies de la ciutat. En Les bacants, una de les obres més inquietants del dramaturg atenès, Eurípides porta a escena el càstig de Dionís contra els habitants de la ciutat de Tebes, la pàtria de Sèmele, la seva mare, que es neguen a acceptar-lo com a déu. El volum, a cura de l'hel·lenista Jordi Pàmias, presenta, a més d'una introducció en forma de Notícia preliminar, el text original en edició crítica acarat amb la traducció catalana, que ha estat àmpliament anotada i comentada, amb notes a peu de pàgina i notes complementàries al final, que ajuden al lector a entendre tots els aspectes de la tragèdia, des dels textuals fins als literaris, socials o religiosos.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
El dramaturg de les passions, ara a la Bernat Metge. Amb aquest nou volum, la Bernat Metge reprèn el projecte d'edició de les obres completes d'Eurípides, el més jove dels tres grans poetes tràgics grecs. Hipòlit, el primer dels dos títols que ara presentem, forma part d'un grup de tragèdies centrades principalment en la descripció de la passió amorosa, en aquest cas assistim a les conseqüències de l'amor funest de Fedra pel seu fillastre. En l'Andròmaca, en canvi, les passions humanes es dibuixen sobre un rerefons més de caràcter polític: després de la caiguda de Troia, Andròmaca ha esdevingut esclava de Neoptòlem i viu sota l'amenaça constant d'Hermíone, l'esposa legítima del seu amo.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Amb Medea Eurípides dona el tret de sortida d'un dels caràcters femenins que més han seduït literats, cineastes i creadors plàstics del segle XX. Medea és un dels personatges femenins més polièdrics de la tragèdia de tots els temps: dona i fetillera, esposa i amant, filla, germana i mare, símbol de la dona humiliada i venjadora fins a l'extrem del seu propi dolor. Abandonada pel seu espòs Jàson, que vol casar-se amb la filla del rei de Corint, se sent enganyada i menystinguda i actua en conseqüència: primer assassina la seva rival i després mata els fills que ha tingut amb Jàson. Eurípides va néixer a Salamina cap al 480 aC i amb Èsquil i Sòfocles és un dels tres grans poetes tràgics. Va escriure al voltant de noranta obres, entre les quals Alcestis, Les suplicants i Electra i, tot i no tenir gaire èxit en la vida, va obtenir quatre premis en els concursos actuals atenencs. Després de la seva mort cap al 406 aC a la cort del rei Arquelau de Macedònia, on s'havia traslladat, la seva fama va escampar-se per tot el món grec. Les seves obres traspuen un gran escepticisme envers les creences religioses i un apropament a la forma humana de tractar i de resoldre els problemes.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Amb aquest nou volum, la Bernat Metge continua el projecte d'edició de les obres completes d'Eurípides, el més jove dels tres grans poetes tràgics grecs, i ho fa amb la traducció i edició bilingüe de Resos, una tragèdia que tradicionalment li ha estat atribuïda, i de l'únic drama satíric conservat íntegrament, El ciclop. Resos gira al voltant d'un dels episodis més excepcionals de la Ilíada, el cant X, conegut com la Dolonia, l'expedició nocturna que Odisseu i Diomedes fan al campament del rei traci Resos, que ha acudit en ajuda dels troians. El ciclop, en canvi, és un drama satíric, o sigui, protagonitzat per sàtirs i de caràcter més aviat c.mic, que parteix de l'episodi odisseic del ciclop Polifem.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Eurípides nació en la isla ateniense de Salamina,hacia el año 484 a.C., y murió en Macedonia, en el año 406. Su gran innovación consistió en retratar a susconciudadanos con toda lucidez y crudeza. Los problemas de la sexualidad, de la esclavitud o de la condición de la mujer tuvieron, así, un puesto en la escenagriega. El primer volumen recoge siete obras, las primeras cronológicamente: un curioso drama satírico, El Cíclope y las tragedias Alcestis, Medea, Los Heraclidas, Hipólito, Andrómaca y Hécuba. El segundo constade: Las suplicantes, Electra, Heracles, Las troyanas, Ifigenia entre los Tauros e Ión. El tercero y último incluye: Helena, Las Fenicias, Orestes, Las Bacantes, Ifigenia en Áulide y Reso.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Eurípides nació en la isla ateniense de Salamina,hacia el año 484 a.C., y murió en Macedonia, en el año 406. Su gran innovación consistió en retratar a susconciudadanos con toda lucidez y crudeza. Los problemas de la sexualidad, de la esclavitud o de la condición de la mujer tuvieron, así, un puesto en la escenagriega. El primer volumen recoge siete obras, las primeras cronológicamente: un curioso drama satírico, El Cíclope y las tragedias Alcestis, Medea,Los Heraclidas, Hipólito, Andrómaca y Hécuba.El segundo consta de: Las suplicantes, Electra, Heracles, Las troyanas, Ifigenia entre los Tauros e Ión. El tercero y último incluye: Helena, Las Fenicias, Orestes, Las Bacantes, Ifigenia enÁulide y Reso.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Encuadradas dentro de lo que se denomina '' ciclo troyano '' esto es, el que tiene que ver con todos aquellos acontecimientos vinculados a la Guerra de Troyay los que en ella participan, las tres piezas del teatro de Eurípides (484-406 a.C.) que recoge este volumen tienen como protagonistas a los hijos de los reyes Agamenón y Clitemestra. Si en '' Ifigenia en Áulide '' el nudo del conflicto reside en la pugna entreel amor y el deber paternos y los compromisos políticos, Electra y Orestes plantean por su parte el tema de los sentimientos fraternos y de la amistad puestosa prueba por unos sucesos trágicos. Otras tragedias de Eurípides publicadas en esta colección: '' Alcestis. Medea. Hipólito, Las Troyanas y Andrómaca. Heracles loco. Las Bacantes '' . Introducción y traducciónde Luis M. Macía Aparicio
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Las tres obras de Eurípides incluidas en este volumen se cuentan entre las más representativas del gran trágico ateniense. Vinculada al ciclo de Troya, «Andrómaca» explora la historia de las cautivas troyanas, dejando transparentar un sentimiento antibelicista que hay que conectar con la Guerra del Peloponeso en la que por entonces Atenas se hallaba implicada. «Heracles loco» recoge el feroz episodio de la vida del héroe en que éste, perturbado por la diosa Hera, da muerte a sus hijos y a su esposa Mégara. En «Las bacantes», el rey Penteo, emblema del poder del estado y lo racional, se ve castigado por su oposición al culto dionisiaco y a las fuerzas vitales e irracionales que éste representa. Traducción e introducción de Francisco Rodríguez Adrados
Has añadido la cantidad máxima disponible.
El presente volumen de tragedias de EURÍPIDES (ca. 480-ca. 408 a.C), traducido y prologado por Germán Santana Henríquez, gira en torno a tres figuras femeninas relacionadas con el ciclo troyano. HÉCUBA, centrada en la anciana esposa del rey Príamo de Troya inmediatamente después de la guerra, es una pieza claramente antibelicista y, en la evolución de su protagonista, que pasa de la resignación a la sed de venganza, un alegato contra los horrores de la guerra. HELENA, por su parte, recibe de nuestro dramaturgo un tratamiento singular y distinto de la tradición homérica, en ella Eurípides se hace eco de la que dice que jamás acudió a Troya y sitúa la acción en Egipto. IFIGENIA ENTRE LOS TAUROS es una pieza dramática algo truculenta, menos trágica que novelesca, en la que el autor intenta explorar nuevos senderos en las posibilidades del arte dramático.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Junto con Esquilo y Sófocles, los otros dos grandes trágicos de la Grecia clásica, Eurípides (484-407 a. C.) contribuyó a elevar el género teatral hasta las más altas cimas de la perfección estética y a plantear los conflictos morales más permanentes y profundos de la condición humana. De las noventa y dos piezas atribuidas a su genio, sólo diecinueve han llegado hasta nosotros. Las tres tragedias agrupadas en este volumen -«Alcestis», «Medea», «Hipólito»- cuentan entre las más significativas y reputadas de su obra. Traducción e introducción Antonio Guzmán Guerra
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Los mejores libros jamás escritos. La más importante de las obras de Eurípides y uno de los trabajos que mejor representan su concepción delo trágico, muy distinta a la de Sófocles y Esquilo Jasón no solo regresó de la Cólquide con el vellocino de oro, sino que también sedujo a la hijadel rey Eetes, Medea. A su vuelta a Yolco, hallan unescenario de traición familiar del que huyen dejandoun rastro carmesí. Cuando recalen en Corinto, Medeadesplegará una pavorosa venganza contra Jasón al descubrir que pretende a la hija del rey Creonte. Este imperecedero personaje femenino recoge las leyendas queveían a la hechicera como una mujer exótica y salvaje que, por amor, despierta el lado atroz de lo humano. Sus coetáneos decían que Eurípides prefería representar «las cosas como son y no como debieran», y elloquizá sea lo que nos sigue atrayendo de esta princesaextranjera: su cruda realidad, su repulsión naturalhacia el perjurio, su asimilación negada, su temibleira, su compromiso con la sangre. La presenteedición de Medea cuenta con la versión y la introducción del helenista, escritor y traductor RamónIrigoyen. Asimismo, los profesores de comunicación audiovisual de la Universidad Pompeu Fabra Jordi Ballóy Xavier Pérez han escrito a cuatro manos el epílogo«La venganza triunfal». «Venga, pues, ármate de valor, corazón mío. ¿Por qué aplazar el perpetrar el terrible y necesario mal?»
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Medea en realidad es un vestigio cultural, incapaz de revelar el verdadero sentido de la conmoción que despierta. La tragedia y su horizonte griego son irreproducibles, de ahí que expresamente esta edición presente unidos el ensayo «Medea en el aire» –incluido en El llanto y la pólis (La Oficina, 2019)– y la traducción, cuya composición visual –diferente tipografía según las artes del discurso: hablado, cantado, recitado, páginas blancas vacías que demoran la lectura o páginas tintadas que señalan una interrupción evoca, por medio de este artificio, aquella pérdida absoluta e irrecuperable.La traducción funciona así casi como un apéndice del ensayo inicial: ambos nos aproximan al momento en el que la casa (el linaje, los hijos, los vínculos) solo podía aparecer si aparecía también su destrucción –la evidencia de la traición, la consecuente muerte de los niños, la imposibilidad del llanto–, única forma de reconocer lo que irremisiblemente desaparecía para que la pólis pudiera constituirse. Medea es a la vez agente y víctima de un crimen, cuya belleza última reside en recordarnos que hubo un origen, unos límites que, sobrepasados, extinguieron un mundo para fundar una ciudad uniforme sin otros vínculos que su propia organización.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Amb aquest nou volum, la Bernat Metge continua el projecte d'edició de les obres completes d'Eurípides, el més jove dels tres grans poetes tràgics grecs, i ho fa amb la traducció i edició bilingüe de dues noves tragèdies. L'Hècabe, que situa l'acció en el Quersonès traci, on s'ha aturat Agamèmnon amb les tropes en el camí de retorn a Argos, està construïda com un díptic, amb dues parts clarament diferenciades que es corresponen amb la mort dels dos fills d'Hècabe: la primera part gira al voltant del sacrifici de Políxena, i la segona se centra en la venjança de la reina troiana, ara esclava, per la mort de Polidor. En canvi, Les suplicants, la segona de les obres que ara presentem, té un rerefons polític: la protecció i l'empara que Adrast i les dones suplicants d'Argos troben a la ciutat d'Atenes, que s'enfrontarà a un enemic més poderós com a garant del dret dels suplicants i de les lleis panhel·lèniques que vetllen pel respecte a la sepultura dels difunts.
Has añadido la cantidad máxima disponible.