Aún no tienes productos en tu cesta
Vet aquí el segon volum de contes de Jesús Moncada, on tot allò que ja prometien les ''Històries de la mà esquerra'' es consolida i obre les ales. Amb un nou postfaci de Jordi Puntí, l’autor de ''Confeti'', i les cartes que Pere Calders escrivia a Jesús Moncada quan escrivia aquests contes.''El Cafè de la Granota'' és l’epicentre de les històries i la memòria de Mequinensa. Les va recollint un cronista, i hi desfila el bo i millor del poble: ara un llaüter, ara un minaire, un pagès o un botiguer, tant si l’anècdota va passar en un camp de futbol a la ribera com en un funeral. Sempre amb un polsim de fantasia, i sobretot amb l’humor i la forta ironia que caracteritzen els contes moncadians.“Si continues així, el teu recull farà història”, va escriure Pere Calders en una carta al seu amic quan aquest treballava en ''El Cafè de la Granota''. I la va encertar de ple.¿A quién va dirigido el libro '_EL CAFÉ DE LA GRANOTA_'?Se trata de una obra literaria que puede resultar atractiva para un público amplio, interesado en la narrativa corta y la literatura catalana. Su estilo accesible y la temática centrada en la vida cotidiana de un pueblo lo hacen comprensible para lectores con diferentes niveles de experiencia literaria. La obra, por su contenido y estilo, también puede ser de interés para estudiantes de literatura catalana, investigadores interesados en la obra de Jesús Moncada o en la historia de Mequinensa, y para aquellos que aprecian la narrativa con un fuerte componente de realismo y crítica social.Temas que trata el libro El Cafè de la GranotaEL CAFÉ DE LA GRANOTA es un conjunto de catorce relatos cortos que giran en torno a la vida en la villa de Mequinensa, Aragón, durante la década de 1950. Los temas que se abordan en el libro incluyen:La vida cotidiana en un pueblo: Se describe con detalle la vida de los habitantes de Mequinensa, sus costumbres, sus trabajos y sus relaciones sociales. Se retratan personajes sencillos como mineros, campesinos y tenderos, mostrando sus vivencias diarias con realismo y humor.La memoria colectiva: El café se convierte en un espacio donde se recogen y transmiten las historias y anécdotas del pueblo, conformando una memoria colectiva que se va tejiendo a través de las conversaciones y los recuerdos de sus habitantes.El humor y la ironía: El autor utiliza el humor y la ironía como herramientas narrativas para describir situaciones y personajes, creando un tono a la vez crítico y divertido. Incluso escenas como un funeral son tratadas con un toque irónico.La crítica social: A través de las historias y los personajes, se realiza una crítica social sutil pero efectiva, mostrando las desigualdades y las dificultades de la vida en un pueblo rural en una época determinada. La perspectiva del narrador omnisciente permite una mirada crítica a la realidad social más humilde.El paso del tiempo y la transformación social: Las historias reflejan el cambio social que se estaba produciendo en la época, contrastando la vida tradicional del pueblo con los nuevos tiempos.La importancia de la oralidad: La narración se basa en gran medida en la transmisión oral de historias y anécdotas, reflejando la importancia de la palabra y la comunicación en la construcción de la identidad de una comunidad.Resumen de críticas, opiniones y valoraciones del libro '_EL CAFÉ DE LA GRANOTA_'Aún no hay opiniones o críticas sobre 'EL CAFÉ DE LA GRANOTA' disponibles para su inclusión en este resumen.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Publicada per primera vegada l?any 1988, amb Camí de Sirga Jesús Moncada va consolidar un universápersonal i mític al voltant de Mequinensa, l?antiga vila de la vora de l?Ebre enfonsada sota les aigüesádel pantà de Riba-Roja, que en el seu temps va ser centre important d?una conca minera i d?un tràficáfluvial intens. Amb una precisió històrica i amb un llenguatge viu, l?autor rememora la història delsáúltims cent anys d?un poble condemnat a la desaparició a través de la vida i dels records de diferentsápersonatges.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
A l'ínclita, catòlica i gairebé immortal ciutat de Torrelloba, un matí de novembre de 1957, el jove estudiant mequinensà Dalmau Campells i l'inspector Melquíades Serrador es creuen amb un motorista que porta notícies que influiran decisivament en les seves vides...Amb la por, la misèria i les carències de la postguerra de fons, aquest és el punt d'arrencada de La galeria de les estàtues, novel·la que, publicada per primera vegada el 1992, va confirmar Jesús Moncada com un dels més sòlids escriptors contemporanis.''La galeria de les estàtues conté els mateixos mèrits que van fer de Camí de sirga la gran novel·la que tots coneixem. ... És una obra ambiciosa quant a argument, estructura i recursos literaris... L'aparent complexitat de la trama exigia un pols molt segur per travar tot el conjunt i oferir-lo sense renunciar a la seva magnitud i sense exigir alhora al lector cap més esforç que el de deixar-se endur per la força de la història que se'ns narra. Moncada ho ha aconseguit plenament.'', Joan Josep Isern. Avui
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Un cafeter al·lucinat, un miner adúlter, un tramviaire nostàlgic, un coix pervers, un patró memorable, un ateu fervorós, uns vells excitats, un esmolet ingenu, un forner dramaturg, un artista de circ, una assemblea de sants, una cursa entre morts, un taüt navegant, un carter minuciós, un oncle moribund... i fins i tot el cap d'un aristòcrata francès del divuit: ''Històries de la mà esquerra'' és el llibre que inaugura la carrera literària de Jesús Moncada, però la veritat és que no s'assembla gaire a un llibre primerenc. Gestat durant molts anys, fruit d'una imaginació riquíssima, madura i del tot original, aquest recull de contes desplega tot l'univers literari que nodrirà l'obra posterior: la ironia esmolada i la tragèdia més crua, la fantasia voraç i el realisme punyent, la Barcelona on va viure i sobretot la Mequinensa on havia viscut. ''Hi ha contes que podrien figurar amb plena dignitat en qualsevol antologia del gènere'', va dir-ne Pere Calders.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La clau per entrar a les cases de Mequinensa és un fet de sang ocorregut el 25 d'agost de 1877, en temps de pau després de quaranta anys de carlinades. L'escriptor, instal·lat a una taula de 1995, assumeix les funcions d'un investigador. Proposa una gran partida de Cluedo amb un personatge diferent a cada capítol i un entramat que els lectors tenim la missió de recompondre. El joc és sumptuós, entre detectivesc i arqueològic. Un cop desenterrats, els fragments cobren vida, color, moviment, i aquí apareix el braç carnós de l'Amàlia, allà el llit de la paralítica Marta, i la mula de l'escrivà que ve a fer justícia i ja arriba al revolt del camí on es va cometre l'assassinat.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Aquest volum inclou tota l'obra narrativa breu de Jesús Moncada, apareguda prèviament en tres reculls: Històries de la mà esquerra (premi Joan Santamaria 1971, edició definitiva, 1981), El cafè de la granota (1985) i Calaveres atònites (1999). La majoria de les narracions giren al voltant de la vida de la gent de Mequinensa -el poble natal de Moncada, a la Franja de Ponent-, abans que l'engolís el pantà de Riba-roja. Moncada aconsegueix rescatar el passat perdut gràcies a una imaginació poderosa, una llengua atenta a les inflexions del parlar de la seva terra i una sàvia dosificació de tendresa, humor i tremendisme.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Històries de la mà esquerra (Premi Joan Santamaría 1971) es la primera recopilación de narraciones de Jesús Moncada. A caballo entre realidad y sueño, mitos y supersticiones, el autor recrea sus recuerdos de infancia y de juventud en el marco de la antigua población de Mequinensa. Pere Calders escribió en el prólogo: 'Moncada quería rescatar con la palabra una cosa muy entrañable que le robaban, y dejar constancia escrita para que no se perdiese del todo. Las primeras narraciones me interesaron profundamente. Significaban una aportación muy personal, muy considerable, a nuestra literatura.'
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Antònia Carré-Pons, escriptora, medievalista i filla de carnissers, fa una selecció personal dels contes de Jesús Moncada i comença la seva carrera d'editora homenatjant el seu llibre més exitós: ''Com s'esbrava la mala llet'' .Per això els protagonistes d'aquests contes són vells. Però no ens deixem enganyar per les aparences, aquest no és un llibre sobre la vellesa, és una sàtira política de la més fina.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Mai no deixaré de cercar el meu arxipèlag de sinceritat...Vols formar-ne part?«Mai no ens mentirem... Escoltam bé, això implica alguna cosa més que ser sincer... En aquest món hi ha molta gent falsa... Les mentides tenvolten, i saber que hi ha un arxipèlag de persones que sempre et diran la veritat és molt valuós... Vull qu e formis part del meu arxipèlag de sinceritat...»El fet de saber que pots confiar en laltra persona, que mai no et mentirà, que sempre et dirà la veritat quan hi demanis, no té preu... Et fa sentir fort, molt poderós...»I és que la veritat mou mons... La veritat et fa feliç... Crec que la veritat és lúnica cosa que importa...»
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
El Cafè de la Granota, la segona col·lecció de contes de Jesús Moncada publicada per primera vegada el 1985, reuneix relats ubicats en l'antiga vila de Mequinensa, l'univers propi d'aquest escriptor. Aquesta edició -a cura d'Hèctor Moret, professor d'ensenyament secundari i investigador de la llengua i la literatura catalanes a l'Aragó- pretén ser una eina d'orientació didàctica per ajudar en aprofundir en l'estudi i difusió de l'obra. Per fer-ho possible hi trobem una breu descripció de la vida de l'autor i del conjunt de la seva producció literària, una anàlisi detallada dels aspectes més significatius d'El Cafè de la Granota i un ventall de propostes i suggeriments de treball per tal de facilitar la comprensió del llibre.En un vell cafè d'una costeruda i riallera vila estesa a la vora esquerra de l'Ebre, un amatent cronista recull de boca de la seva peculiar i irònica parròquia -en especial del vell Cristòfol, memòria viva de la vila- un seguit d'històries anotades amb to d'humor i de crítica social. Hi desfilen una galeria de personatges entre els quals destaquen un Sísif nostrat, un dissortat delinqüent vocacional, uns incondicionals afeccionats al futbol vilatà -amb un singular camp d'esports-, un pagès massa atent amb les propietats dels seus veïns, un confident de les forces d'ordre públic a qui en la foscor li plouen cops a cada cantonada, un antic barquer que vol recuperar l'ofici a l'altre món (al cantó dels morts), un afeccionat a les novel·les d'intriga amb un geni massa viu,...
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
En Estremecida memoria el lector no tiene la sensación de encontrarse ante un autor nostálgico, de boina y cayado, sino ante un escritor capaz de urdir estructuras laberínticas con una lengua hermosa y creíble, estructuras surgidas -eso sí- de una atracción innegable por el pasado de Mequinenza, el pueblo donde Moncada nació y que ahora reposa bajo las aguas de un embalse.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
El tiempo y la tergiversación, unas veces inconsciente y otras, las más, deliberada, habían distorsionado los trágicos sucesos de 1877, que los habitantes de Mequinenza se habían transmitido oralmente de generación a generación con un sentimiento de vergüenza y de culpa, los puntos oscuros, las versiones contradictorias hacían poco menos que imposible la reconstrucción de los mismos. Hace pocos años, el hallazgo fortuito (tal casual que parece inventado) de un manuscrito (que no es en modo alguno otro recurso literario aunque también lo parezca) cambió las cosas. Obra de un escribano del juzgado de Caspe que participó personalmente en la investigación del caso, la relación proporcionaba la base documental donde apoyar sólidamente una reconstrucción novelada. Sin embargo, la idea del libro, acogida con expectación, también produjo cierta inquietud, provocó recelos y levantó polémica. Más de un siglo después, las viejas infamias las de los malhechores y las de la justicia se revelaron aún vivas en una estremecida memoria colectiva. El escritor se convirtió en el destinatario de mensajes de todo tipo pero siempre confidenciales: desde los que le aportaban información insospechada, mantenida hasta entonces en secreto en el seno familiar, hasta los que le conminaban a renunciar a su proyecto en aras de la buena fama de la población. Las antiguas pasiones cobraban virulencia. Porque, en el fondo, el crimen del camino de Caspe y sus secuelas fueron, y siguen siendo, mucho más que un tema sangriento para un romance de ciego.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Estremida memòria està inspirada en un succés real, un cas de bandolerisme esdevingut a la darreria del segle XIX, en plena Restauració borbónica. Retrata l?impacte del crim tant en la col·lectivitat que el va viure aleshores com en la que es veu obligada a recordar-lo al cap de més d?un segle. «Novel·la sobre el temps i la memòria», com va presentar-la Pere Gimferrer, va obtenir el Premi Joan Crexells i el de la Crítica Serra d?Or. Ha estat traduïda al castellà i al francès.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.