Aún no tienes productos en tu cesta
Per què Vladímir Putin va decidir envair Ucraïna el 24 de febrer de 2022? Per què va anomenar l'ofensiva «operació especial militar»? Per què es van alçar els ucraïnesos contra l'exèrcit rus, amb el president Volodímir Zelenski desafiant l'imperi agressor en mànigues de camisa? Quines històries justifiquen la mobilització militar més poderosa a Europa després de la Segona Guerra Mundial? Com es pot explicar l'acumulació d'un enorme arsenal d'odi a Rússia contra Kíiv? I què poden dir i fer els previsibles aliats de cada bàndol sobre una invasió tan inaudita? La crònica-assaig Ucraïna, la guerra pel relat identifica, registra i documenta els actors i els episodis principals en la lluita per l'establiment de les narratives de legitimació o deslegitimació de la invasió russa d'Ucraïna. El teòric de la comunicació Josep Gifreu examina de forma sumària el paper del periodisme, els mitjans informatius i les xarxes socials en quatre fronts d'intervenció: el de la Rússia de Putin, el de la Ucraïna de Zelenski, el d'Occident i el de la Xina i l'heterogeni Sud Global. I dona les claus per saber per què un país es rebel·la contra la submissió i es proclama definitivament sobirà.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
El referèndum sobre la independència de l'1 d'octubre i totes les actuacions que se n'han derivat continuen marcant la vida política i la història actual de Catalunya i la seva relació amb Espanya. Els mitjans de comunicació han fet la narració i valoració dels esdeveniments i, alhora, han estat vehiculadors d'opinions i relats. En aquest assaig, Josep Gifreu parteix de la crònica dels fets mentre va revelant la responsabilitat, el posicionament i el compromís dels diferents mitjans de comunicació en l'evolució del conflicte Catalunya-Espanya. Diu Xavier Antich al pròleg: «Gifreu, amb aquest assaig esclaridor i lúcid sobre la batalla mediàtica, ens ajuda a abandonar mapes vells que ja no ens serveixen en les circumstàncies actuals i a provar de refer la cartografia amb la qual, ara i aquí, podem començar a repensar, amb noves eines i nous instruments, la magnitud i la naturalesa de les batalles decisives en la guerra que estem lliurant.»
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Aquest assaig explora els poders de la narrativa en els combats per la identitat. En plena crisi de les nacions i de les adscripcions, tothom reclama identitat. Però la identitat és un bé escàs que els poders fàctics procuren controlar. El paper central en aquest camp d'operacions correspon encara a l'Estat. Contra la globalització i la balcanització de les narratives, els estats contraataquen per fer sostenible la gran narrativa nacional. Ho constatem a Europa, ho comprovem a l'Estat Espanyol: què queda de l'Estat si no és la seva funció de policia de la nació? D'aquí també l'interrogant sobre el ''nosaltres'' d'un espai català d'identitats: no estem en el pendent accelerat de la substitució? El meu país va quedar finalista del premi d'assaig Josep Vallverdú, 2000.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
El somni de la restauració espanyola després de la llarga nit franquista era i ha estat el projecte de regeneració d’un nou imaginari nacional-espanyol. En aquesta magna operació, els governs centrals de tot color han encomanat al sistema mediàtic la missió d’unificar la nació, d’ignorar la diferència, de dotar d’una identitat única vencedors i vençuts i de construir un espai de comunicació espanyol unitari.Aquest assaig històric pretén d’oferir una mirada crítica i alternativa al discurs hegemònic sobre les polítiques i estructures de la comunicació a l’Estat. Des de la Transició fins als primers anys vint del segle XXI. El desplegament de la Constitució del 1978 ha adobat una renovada narrativa mediàtica sobre l’Espanya imperial: un rei, una nació, un dret, una llengua, una cultura i, sobretot, una unitat de destí.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
El periodisme no havia hagut d'enfrontar-se mai, en tota la seva història, a una crisi humana tan universal i alhora tan local com la de la Covid-19. El periodisme de qualitat, per sort, ha estat capaç d'oferir al món i de llegar a la posteritat una crònica detallada i en directe d'un any llarg de pandèmia, ha pogut explicar el gran conflicte de salut a cada comunitat del planeta.'La gramàtica del virus' és un assaig necessari sobre el paper fonamental que els mitjans han tingut en la narració de l'enorme trauma sanitari i social provocat pel coronavirus. Josep Gifreu aporta una panoràmica analítica i crítica sobre la intervenció del periodisme i els mitjans de comunicació de referència mundials en la construcció simultània dels microrelats locals i del macrorelat global sobre la primera gran epidèmia de la nostra època.«Serviran de res les lliçons d'aquesta pandèmia? N'aprendrem? Ens ajudaran a millorar aquest ofici que estimem? Jo no tinc respostes a aquestes preguntes, només puc dir que crec que les conseqüències seran duradores i tindran un impacte llarg i profund en el temps». ?Vicent Partal
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Llengua, poder i comunicació conformen la tríada àuria que determina la supervivència i sostenibilitat de les cultures nacionals en un món global. Aquest volum pretén oferir una aproximació històrica al procés general de normalització del català en l'ecosistema comunicatiu de finals del segle XX i començaments del XXI. La tesi bàsica és que l'accés d'una comunitat com la catalana, requereix disposar d'un espai de comunicació propi. Aquest estudi d'història de la llengua pretén precisar la progressió del català en els mitjans tradicionals i en el nou entorn del ciberespai a partir de la Transició espanyola. Té en compte els diferents àmbits d'interès: l'evolució de la recerca, les polítiques de la llengua, la normalització en els grans mitjans, el nou ecosistema dels new media, els progressos en la definició i adopció del català estàndard, i fa un balanç per al final del període.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.