Aún no tienes productos en tu cesta
Diuen que en mil anys d'història, l'únic que no ha conegut el poble rus és la llibertat. Sotmès i humiliat, ha enaltit falsos messies per defensar-se d'un poder opressor i despòtic. El cabdill cosac Iemelian Pugatxov en va ser un, la seva revolta va servir d'inspiració a Puixkin per escriure aquesta novel·la que bascula entre la guerra i l'amor i que és, ras i curt, una delícia. Andrei Petróvitx ja es veia llicenciant-se sense cap esforç a Petersburg, però el seu pare decideix curar-li la candidesa juvenil enviant-lo a fer el servei militar als confins de l'imperi rus. Acompanyat d'un servent desconfiat i patidor, el nostre heroi confiarà en desconeguts tot travessant l'estepa, es posarà sota les ordres del capità Mirónov, es batrà en duel, patirà la conxorxa de companys envejosos, veurà crims atroços comesos en nom de la llibertat i, sobretot, descobrirà l'amor quan conegui la Maixa, la filla del capità. I és que l'amor i la bondat són els veritables protagonistes d'aquesta novel·la escrita pel poeta més gran de Rússia, el creador de la seva literatura moderna que estava convençut que la bellesa és l'arma més mortífera del món.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Durant la tardor de 1830 el poeta A. S. Puixkin es va veure confinat en la propietat familiar de Bóldino, al sud-est de Nijni Novgorod, quan es dirigia a Moscou, on l'esperava la seva promesa i on hi havia tancada l'entrada per quarantena degut a una epidèmia de pesta. Aquella tardor a Bóldino va resultar extraordinàriament productiva. Entre altres obres, allà va néixer un cicle de quatre miniatures teatrals, conegudes com a «petites tragèdies»: Mozart i Salieri, El convidat de pedra, El festí en temps de pesta i El cavaller avar. Es tracta de quatre obres de contingut filosòfic i psicològic entorn de tipus literaris universals, en diàleg amb les versions europees anteriors sobre el tema corresponent, el fil conductor és l'anàlisi d'una passió i l'enfrontament entre una figura paterna i una de filial. L'enveja com a pulsió que acaba empenyent a l'assassinat, l'amor que provoca el trencament de les normes de comportament ètic imposades per la societat, la rebel·lió, l'instint del risc, la provocació sacrilega, i l'avarícia que provoca la confrontació entre pare i fill... Són les passions que suren a les pàgines d'aquestes petites tragèdies>> Més enllà de morals, filosofies i interpretacions, convidem el lector que es deixi seduir per l'elegància, la lleugeresa, el laconisme i la profunditat de reflexió que s'amaga al fons de les escenes i paraules aparentment més simples. Que, en definitiva, es deixi seduir per Puixkin.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Entre el conte fantàstic, en la línia d'E. T. A. Hoffmann, i el conte realista, crític amb un cert romanticisme i sovint no mancat di'ronia, Puixkin ens ofereix en aquests relats una mostra ben palpable de la seva traça a l'hora de construir personatges amb eficàcia i brevetat i de bastir històries sorprenents amb el llenguatge precís, clar i senzill que el va fer famós. No és pas casualitat que Txaikovski com a músic i Tolstoi com a escriptor li fossin deutors reconeguts. Ara el públic català té a l'abast la millor narrativa del pare de les lletres russes.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Quan la família Dubrovski, uns petits terratinents, perd les terres i la fortuna a causa de la rapinya injusta d'un altre terratinent més ric i important al qual la justícia protegeix, l'hereu de la família emprèn el camí del bandolerisme i el pillatge, en cerca devenjança. Tot i la cruesa de les seves accions, la Maixa, filla del terratinent que s ha quedat les possessions dels Dubrovski s'enamora d'ell, però la relació esdevé impossible. Publicada pòstumament el 1841.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Aleksandr S. Puixkin representa un paper cabdal en la literatura russa, no tan sols perquè ha influït permanentment en ella, sinó perquè amb les circumstàncies de la seva vida i mort creà un arquetip, de poeta romàntic i alhora realista, de personatge rebel i alhora conformista respecte al nou tsar, després de la revolta desembrista, que en conjunt ha contribuït al fet que sigui un dels poetes que més literatura ha generat al seu voltant, tret de Shakespeare o Dant. Ha esdevingut un autor tan popular que tothom a Rússia en coneix fragments o altres poemes de Puixkin. Això n'ha assegurat per sempre més la permanència, com a clàssic. Aquesta antologia recull poemes de totes les èpoques i de tots els estils, des de l'exabrupte epigramàtic o els retrats dels amics fins als poemes llargs, passant òbviament pels més famosos i coneguts poemes d'amor i la poesia de compromís polític i social. Amb aquesta primera tongada de poesia de Puixkin omplim un buit massa temps arrossegat.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La primera gran novel·la russa és en vers. Venerada com l'obra mestra absoluta per tots els que vindran després fora de Rússia se l'ha llegida poc, perquè el peu forçat de la rima i del metre n'han llastat la traducció. En català faltava qui desafiés l'obstacle i traduís l'Oneguin en vers. Arnau Barios s'ho va proposar i, set anys més tard, ofereix l'obra mestra al seupúblic.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La Gabrielíada és, de tota evidencia, una entremaliadura de poeta jove enjogassat. Però Puixkin no escrivia des de la innocència literària, ans sabia molt bé el que es feia. D'una banda, estava assajant una forma literària, poema narratiu amb digressions líriques, forma en què escriuria diversos poemes narratius romàntics, d'una altra, s'inscrivia en una tradició clàssica de poesia eròtico-sacrílega. Els poetes satírics dels segles xvii i xviii, al seu torn, tampoc no partien del no res: la broma grollera a propòsit de temes religiosos té arrels populars i s'enfonsa en el passat llunyà dels rituals agrícoles de l'antiguitat grega i egípcia. Riure's de temes sagrats no implicava ateisme o descreença. Els rapsodes cecs russos, per exemple, que cantaven cants de contingut religiós, en cantaven també de sacrílegs i no per això eren ateus ni ells ni el públic al qual es dirigien. I a Europa existia l'anomenat risus paschalis, un ritual que consistia en que el sacerdot feia riure amb obscenitats el públic de l'església el diumenge de Resurrecció. Tot això, doncs, tenia un sentit: el riure purifica, mata la mort, ressuscita. La Gabrielíada és un bellíssim poema, de gran qualitat literària, amb digressions líriques meravelloses, amb humor, amb un ús exquisit del llenguatge, simplificat al màxim i alhora dens de suggeriments. Això no treu que el seu contingut agosarat hagi provocat sempre reaccions molt vives.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.