Aún no tienes productos en tu cesta
Aquest llibre que teniu a les mans aplega la correspondència conservada -trenta-tres cartes en total- entre l'escriptor, pedagog i crític literari Joan Triadú (1921-2010) i l'escriptor i periodista Vicenç Riera Llorca (1903-1991). La relació epistolar comença l'any 1952 des de Mèxic, on s'havia exiliat Riera Llorca després de la guerra civil, i pròpiament s'acaba l'any 1987, tot i que n'hi ha una rèplica l'any 1992, provocada pels actes d'homenatge per la mort de Riera Llorca, esdevinguda el 15 de maig de 1991, a Pineda de Mar, on l'escriptor s'havia instal·lat després de retornar a Catalunya un cop jubilat el setembre de 1969. El volum es complementa amb tot un seguit de documents, majoritàriament de Triadú, que donen fe del seu vessant d'activista cultural i de crític literari -d'una crítica literària madura, pacient i intel·ligent-, molt interessat en la producció novel·lística rierallorquiana, el qual, partint de la seva obra mestra, Tots tres surten per l'Ozama, escrigué tot un cicle narratiu del seu temps.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Ha estat el segle XX un «segle d'or» per a la cultura catalana? Joan Triadú ho defensa en aquestes memòries. Tot i l'intent franquista de genocidi cultural i altres adversitats que ha patit el país, en aquest període els catalans'han pres consciència de la dimensió nacional de la seva cultura. Des de fronts diversos, com la militància política, la pedagogia activa o la crítica literària, Joan Triadú hi va participar de manera decisiva. En aquestes memòries Triadú evoca, amb una franquesa i una emotivitat insòlites, un context familiar advers, una intensa relació amorosa i una activitat política i cultural que no va abandonar mai. Hi podem descobrir un intel·lectual consagrat a les lletres i un home d'acció, apassionat i tímid, compromès i rigorós. El seu relat autobiogràfic contribueix a construir la història de la cultura catalana contemporània.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Aquesta obra aplega un centenar d'articles sota un nexe comú: la defensa de la normalitat social en l'ús de la llengua catalana. Aquesta aportació sobre un aspecte poc conegut de l'obra de Joan Triadú vol posar el focus en els interessos socials i culturals del pedagog, més enllà de la crítica literària que conreà tota la seva vida. Aquest centenar d'articles sobre llengua i cultura catalana han estat cercats i són presentats per l'historiador Josep M. Figueres posant l'èmfasi en la vessant reivindicativa, crítica i de sensibilització, i constitueixen un conjunt rellevant sobre la relació entre els poders públics i la realitat catalana de la segona meitat del segle xx. Procedeixen de tribunes en què col·laborà durant el període franquista en la defensa i promoció de valors culturals -como ara Ariel i Forja- i, durant el període posterior se centren especialment en la reivindicació -des de capçaleres com Serra d'Or i Avui-, per constituir així un valuós testimoni, amb la força d'una crònica periodística, sobre la voluntat de ser del poble català.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.