Aún no tienes productos en tu cesta
Francesc Pané Sans (les Borges Blanques, 1955) és llicenciat en filologia catalana, ha estat catedràtic d'institut i ha exercit com a professor de secundària a Lleida. La seva petjada l'ha deixat en el món de l'ensenyament, la política i la difusió de la llengua i la literatura. Guanyador del premi Ciutat de Mollerussa (1991) de narrativa breu, amb Una fosca lluna d'abril (Columna) i del premi de poesia Miquel Martí i Pol (1996) amb Hores d'olivera, compta amb altres títols de poemaris: Dames d'escorça (2001) i Centre Històric (2010). En prosa, ha publicat, entre d'altres, Discurs sobre la matèria sensual (Tres i Quatre, 1990), La mà al melic, amb Marta Alòs (1997), Aromes de luxúria (1999), Tendres van ser els dies (2002), El vol de les papallones (2012), Emocions contra la mandra (2013) i Cristall de roca (2014).
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
L'ombra dels minarets és una novel·la que narra els problemes, les frustracions i els amors dels magribins instal·lats a Lleida. Seguint el fil de les conspiracions des de l'exili, la presència creixent de l'islamisme al Marroc, les trames policials i els interessos de vegades inconfessables de la política, l'autor exposa la realitat dels àrabs emigrats a Catalunya. Amb un estil ric de vocabulari i ple d'acció, L'ombra dels minarets radiografia el racisme, el poder i la vida difícil dels marroquins que reclamen una llibertat que al seu país, i també a Europa, han de conquerir dia a dia.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
MARTA: El cos s'obre com la brumèlia davall les pesigolles d'una festa... FRANCESC: I s'obren els volcans i les magranes, les portes dels banys i les finestres dels esguards, i quan són prou madures, també les pomes a la branca. MARTA: I les cuques fan camí fins al seu sucre... FRANCESC: I cau la lava, que s'escampa ventre avall de la muntanya. MARTA: Renilla l'euga, i amb veu de llop udola el cavall jove... FRANCESC: I se n'embruta l'aire, amb dolor del detergent que no el pot fer blanc. MARTA: La nit es fa més clara, lluminosa. I si és de dia, es fa foscant damunt de l'herba. FRANCESC: Catul recita. Passolini escolta. Leda ajuda el cigne i Lucrècia tria amant. MARTA: El castell de focs és a la cambra, i el bolero és massa lent. FRANCESC: Les mans no abasten prou i la set que creix es fa tan gran com una flama en el solstici. MARTA: A la Polinèsia els cossos no duien roba. FRANCESC: Hi ha qui es vesteix avui el seu melic amb un anell.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
A mig camí del record i de les memòries, Tendres van ser els dies són vint proses que expliquen com érem els homes i les dones del poble als anys cinquanta i seixanta, amb arrels en la terra i amb la mirada al cel, esperant el pa de la pluja, l'amor de les collites i les carícies del sól. Escrites amb una veu mansa i amb la lletra endolcida, els lectors trobaran en les descripcions de Tendres van ser els dies tot l'aroma, el gust sencer i el so harmònic d'un món que caminava lent entre la bellesa de les coses simples i el coneixement d'una sensualitat primitiva i rotunda.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.