Aún no tienes productos en tu cesta
«A finals d'estiu del 2018 vaig arribar als barracons d'un antic institut de secundària. Allà es va instal·lar un dels primers centres d'emergència destinats a acollir menors estrangers no acompanyats o sense referents familiars que estaven arribant a la ciutat, que en aquell moment passaven els dies i les nits a les comissaries de policia, entre matalassos de plàstic, cafès solubles i entrepans de màquina, a l'espera de ser traslladats.» L'hermetisme de l'administració i el silenci (o la censura) dels professionals que hi treballen fan que el funcionament dels centres de menors resti en l'opacitat i en l'estigma. L'autora d'aquestacrònica periodística dona el testimoni privilegiat de qui conviu amb menors migrants i explica el seu dia a dia: el xoc cultural, l'adaptació, les esperances, la descoberta d'un món nou, els atacs rebuts, el context social... En Samir, en Hmad o en Mohamed són alguns dels protagonistes d'aquest relat, on s'ofereix una visió inèdita dels centres d'acollida, del seu funcionament i de la seva realitat. OBRA GUANYADORA DEL IV PREMI DE PERIODISME LITERARI UAB
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Escrito en formato testimonial y como crónica periodística, la autora de este libro relata su experiencia como educadora social en un centro de acogida para menores extranjeros no acompañados. A través de su mirada nos habla de la realidad cotidiana de estos chicos y de la labor de los y las profesionales que los acompañan, sus esperanzas, sus sueños y sus dificultades, abordando aspectos complejos como el choque cultural, la idea de integración, el contexto social, la presión mediática... Samir, Hmad, Soufyane o Mohamed son algunos de los protagonistas de esta historia, en la que se ofrece una visión inédita de la realidad de estos centros, los cuales permanecen aún en la opacidad y el estigma.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.