Aún no tienes productos en tu cesta
Bendecida con una voz extraordinaria templada al calor de su insobornable activismo, Sinéad O’Connor irrumpió, muy a su pesar, en la constelación de las grandes roqueras a finales de los ochenta, con una pompaque no iba con ella y de la que acabaría abjurando en poco tiempo. Para cuando contaba veinte, era ya mundialmente famosa y se había visto inadvertidamente catapultada a una vida con las servidumbres propias deuna estrella con mayúsculas.Por su iconoclastaaspecto y sus célebres intervenciones televisivas -como cuando descuartizó la fotografía del papa en Saturday Night Live a fin de impulsar su campaña contra los abusos de menores- ha fascinado e indignado por igual a millones de apocalípticos e integrados. En Remembranzas, O'Connor desgrana los pormenores de su tempestuosa infancia, infierno de abusos y violencia parental que no tardará en dejar a sus espaldas a cuentade los muy precoces triunfos que cosechará con sus primeros tientos en el universo sonoro. Un clamor arrollador acompaña su irrupción en una industria discográfica que trata de fagocitar al naciente mito y a cuyoestablishment se enfrentará haciendo bandera de su libertad artística.Inspirándose de niña en losdiscos de Bob Dylan (quien, años más tarde, la traicionará en el concierto de homenaje al bardo de Minnesota) busca y pronto encuentra refugio en la canción protesta. Es esta también la crónica de sus primeras incursiones en la escena irlandesa, época a la que seguirán la grabación de su primer álbum en Londres con ocho meses de embarazo, y la exégesis de las enseñanzas de los profetas con los rastas del East Village, pero también de la abrumadora popularidad sobrevenida con el inimaginable éxito que iba a cosechar su versión del tema de Prince ''Nothing Compares 2 U''.Íntima, sincera y en abierta contraposición al grandilocuente vertido de venturas y desventuras al uso -propio de otros compañeros de arpas-, la partitura vital de Sinéad aclara los motivos de su autoimpuesto aislamiento y de su resuelta renuncia a comprometer su desarrollo artístico y espiritual a manos de una industria que castiga y demoniza a aquellos que se apartandel yugo del gran capital y del mainstream redentor.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Beneïda amb una veu extraordinària temperada pel seu insubornable activisme, Sinéad O'Connor va irrompre, molt a desgrat seu, a la constel·lació de les grans roqueres a finals dels vuitanta, amb una pompa que no feia per ella i de la qual n’acabaria abjurant en poc temps. Per quan voltava els vint, era ja mundialment coneguda i s'havia vist inadvertidament catapultada a una vida amb les servituds pròpies d'una estrella amb majúscules.Pel seu aspecte iconoclasta i les seves cèlebres intervencions televisives -com quan va esquarterar la fotografia delpapa a Saturday Night Live amb l’objectiu de donar empenta a la seva campanya contra els abusos de menors-ha fascinat i indignat a milions d’apocalíptics i integrats. A Remembrances, O'Connor desgrana els detalls de la seva tempestuosa infantesa, infern d'abusos iviolència parental que no trigarà a deixar enrere arrel del precoç triomf que la somriu amb els seus primers treballs en l'univers sonor. Un clam imparable acompanya la seva irrupció al si d’una indústria discogràfica que tracta de fagocitar el mite nouvingut i contra la qual va enfrontar-se fent bandera de la sevallibertat artística.Tot inspirant-se de ben petita en els discos de Bob Dylan (qui, anys més tard,la trairà en el concert d'homenatge al bard de Minnesota) cerca i aviat troba refugi en la cançó protesta.És aquesta també la crònica de les seves primeres incursions en l'escena musical irlandesa, època a la qual seguiran la gravació del seu primer àlbum a Londres als vuit mesos d'embaràs, i l’exegesi dels ensenyaments dels profetes amb els rastas de l'East Village,però també de l'aclaparadora popularitat sobrevingudaamb l'inimaginable èxit que li arribà amb la seva versió del tema de Prince ''Nothing compares 2 U''.Íntima, sincera i en oberta contraposició al grandiloqüent abocament de grans fites i proeses -propi d'altres companys d’arpes-, la partitura vital d’O’Connor aclareix els motius del seu autoimposat aïllamenti de la seva decidida renúncia a comprometre el seu desenvolupament artístic i espiritual a mans d'una indústria que castiga i demonitza aquells que s'apartendels designis del gran capital i del mainstream redemptor.
Has añadido la cantidad máxima disponible.