Aún no tienes productos en tu cesta
En aquest dietari espontani i amb pocs filtres, una jove periodista narra vivències i ens presenta pensaments entorn de la seva vida, sobretot la més íntima i sentimental. Amb una honestedat poc comuna en la nostra literatura de no-ficció en primera persona, Júlia Bacardit comparteix experiències vitals i tarannà, així com algunes contradiccions inherents a les aspiracions i els afanys d'una jove amb formació universitària i oberta al món que viu en una gran ciutat europea. Un diari literari i personal d'aparença clàssica però de contingut atrevit que ens obre la porta a angles normalment morts dels dies i les nits d'una nova generació d'escriptores que irrompen amb força en el panorama literari català i que ens mostra un món tan prosaic com obert a moments d'alta intensitat poètica. Llibres, llàgrimes, viatges a l'estranger, amor i desamors, cerveses, quilòmetres en bicicleta, companys de pis, de llit o d'inquietuds, i dies de confinament omplen les pàgines d'aquest volum sincer, de vegades estripat i només en aparença senzill.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Un testimoni jove, vital i periodístic a la perifèria d'Europa.Les dificultats laborals i un cert impasse vital empenyen la jove periodista Júlia Bacardit, coneguda sobretot pel pòdcast Les Golfes i per l'impacte d'un agut dietari sentimental, a acceptar l'oferta de corresponsal d'una agència de notícies a Bucarest, la capital de Romania, un país amb uns codis culturals diferents que li serveixen per agafar distància de Catalunya. Les inquietuds, contradiccions i aspiracions de l'autora cristal·litzen en paral·lel amb la coneixença del país, de les noves amistats i, sobretot, d'un amor poderós. Si bé la rutinària corresponsalia s'esllangueix, creix la fascinació per un país marcat per l'arrel llatina, l'ànima eslava i la viva presència del món gitano.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Una immersió atrevida i desacomplexada en una Barcelona que ens fa por de mirar als ulls.“Una part del barri [del Raval] és per a tots els públics i l’altra està per domesticar. La línia divisòria és al carrer Hospital, on l’exotisme mastegat per als turistes dona pas a l’exotisme de broc gros i la decadència urbanística.A la part baixa les escombraries són més abundants, el soroll al carrer té més urgència, les túniques dels homes són més llargues i els marrecs més desimbolts. La part baixa és el cor del Raval, n’és la capa mare, l’espai que va transitar Vázquez Montalbán i el paupèrrim Jean Genet i els seus amants del port, homes tèrbols, foscos, desmanegats i masculins. Els barcelonins sabem que hi corre la droga, el xivarri, la brutícia, l’assetjament de baixa o d’alta intensitat, l’insomni”. Júlia Bacardit, que ha estat la nostra corresponsal al barri, ens descobreix una Barcelona que tenim a tocar i que ens fa por de mirar als ulls.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Durant els primers anys del segle XXI hi ha hagut un gran augment dels tractaments de reproducció assistida. Les causes són diverses: la caiguda de la fertilitat, l'estil de vida, i la precarització econ.mica i social, entre d'altres. La tecnologia es una benedicció per. també implica riscos i incerteses. Molts tractaments exigeixen l'ús d'.vuls donats. A diferència del que passa a molt països de la UE, a Espanya la donació és an.nima i aix. funciona com un doble incentiu: anima moltes dones en situació precària a donar .vuls a canvi d'una compensació d'entre 900 i 1.200 euros, i moltes dones i parelles estrangeres viatgen a Espanya per comprar aquests .vuls. Sense garantia d'anonimat, les donants s'exposarien a que les criatures nascudes dels seus .vuls poguessin contactar-les quan fossin majors d'edat, com passa a molts països. El dret a conèixer els propis orígens està garantida per la legislació nacional i internacional, i les donacions an.nimes les contradiuen.Legalment, cap dona pot donar .vuls més de tres vegades i el màxim de criatures que poden néixer dels seus .vuls és sis, per. no hi ha cap registre centralitzat que ho controli. Al nostre país, una dona pot donar tantes vegades com vulgui, sigui per altruisme, per la recompensa econ.mica o per totes dues coses, sense gairebé cap control, assumint riscos per a la seva salut actual i futura, sense que les clíniques en siguin responsables.Què en fem de les desenes de milers d'embrions congelats que hi ha a Catalunya? Podem parlar d'ovodonació o hauríem de dir-ne venda? La donació ha de ser una sortida econ.mica desesperada per noies joves i precàries? Hauríem de replantejar-nos l'imperatiu de la maternitat a qualsevol preu o hem de donar via lliure als avenços de la reproducció assistida?
Has añadido la cantidad máxima disponible.
El precio de ser madre es un ensayo periodístico que se adentra en la realidad¬de la donación de óvulos. Documenta el proceso de donación, el funcionamiento¬de las clínicas, el trasfondo económico y lucrativo, las presiones, el¬sufrimiento y las secuelas
Has añadido la cantidad máxima disponible.