Aún no tienes productos en tu cesta
Les obres que van situar Theodor Kallifatides com un dels grans escriptors europeus de la segona meitat del segle xx van ser les seves tres novel·les Pagesos i senyors (1973), L'arada i l'espasa (1975) i Una pau cruel (1977), que ara es tradueixen per primera vegada al català. Amb elles, Kallifatides va retratar la seva infancia i adolescència i, alhora, el període més tràgic de la historia contemporània de Grècia, el que va des que els nazis envaeixen el país el 1941 fins al final de la guerra civil grega el 1949, i la misèria de la postguerra en un país devastat. A Pagesos i senyors, tot comença en un petit poble al sud del Peloponès, Ialós. Primer hi arriben les tropes de Mussolini, que aviat seran reemplaçades per l'exèrcit nazi, molt més brutal i cruel. Però les invasions amb prou feines apareixen com una tempesta llunyana. La mirada del novel·lista, tendra, compassiva i plena d'humor, se centra en els habitants de Ialós, que intenten sobreviure entre la por, la fam, l'acceptació i la resistència: el capellà heterodox, l'alcalde col·laboracionista, el forner, els pagesos, el Mestre socialista, el ximple del poble i sobretot les mares i les àvies, veritables protagonistes dels llibres de Kallifatides.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Les obres que van situar Theodor Kallifatides com un dels grans escriptors europeus de la segona meitat del segle xx van ser les seves tres novel·les Pagesos i senyors (1973), L'arada i l'espasa (1975) i Una pau cruel (1977), que ara es tradueixen per primera vegada al català. Amb elles, Kallifatides va retratar la seva infancia i adolescència i, alhora, el període més tràgic de la historia contemporània de Grècia, el que va des que els nazis envaeixen el país el 1941 fins al final de la guerra civil grega el 1949, i la misèria de la postguerra en un país devastat. A L'arada i l'espasa, els habitants de Ialós sembla que poden respirar tranquils després de l'arribada de l'exèrcit britànic i el final de la Segona Guerra Mundial. Però aviat ressona de nou el fragor de les armes. En el buit de la postguerra, els feixistes prenen el poder i grups de partisans resistents, que ja van combatre contra els nazis, s'hi enfronten. La família d'en Minos, el nen protagonista de la trilogia, emergeix en primer pla: el padrí Stélios, narrador d'històries i anècdotes sense fi, el mestre alliberat de les presons nazis que per fi es pot reunir amb la família, en Minos i el seu primer amor per una nena jueva, la Rebeca, els germans grans, que fugen a les muntanyes per unir-se a la resistencia contra el feixisme, i la mare, el valor i la fortalesa de la qual és el suport de tots ells.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Una última setmana juntsAls seixanta-vuit anys, Theodor Kallifatides, emigrat a Suècia des de fa més de quatre dècades, visita la seva mare de noranta-dos, que continua residint a Atenes. Tots dos saben que pot ser una de les seves darreres trobades. Durant la setmana que passen plegats, recorden el més important de les seves vides amb una presència decisiva del pare, de qui Theodor està llegint el relat escrit que aquest li ha deixat sobre la seva difícil existència, des dels orígens en les antigues poblacions gregues de l'actual Turquia, passant pels mesos en una presó dels nazis i la seva passió per l'ofici de mestre. Es revelen així els orígens d'una família que travessa el segle xx. Però el llibre és sobretot un meravellós homenatge a l'amor d'una mare, que Kallifatides sap dibuixar en aquestes pàgines de manera inoblidable, alhora que aconsegueix transmetre una veritat universal sobre la importància d'aquesta figura en les nostres vides.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Christo ha deixat els seus pares a Atenes i se n'ha anat a Estocolm. Té poc més de vint anys i una beca del govern suec li dóna l'oportunitat d'estudiar història de les idees a la universitat, cosa que sempre havia estat el seu somni. Però està massa sol a Estocolm, on sobreviu amb feines precàries en empreses regentades per altres emigrants com ell. No domina encara l'idioma i Grècia continua present al seu cap i al seu cor. Però quan coneix Rània, tot el seu món es posa de cap per avall. Amor i enyorança, la novel·la més recent de Theodor Kallifatides, és una història càlida i plena d'humanitat sobre els molts obstacles amb què topa un emigrant, també i especialment a l'hora d'enamorar-se.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Theodor Kallifatides va emigrar de Grècia a Suècia el 1964. A Un nou país més enllà de la finestra explora els seus orígens grecs i la persona en què s'ha convertit després de dècades de viure a Suècia. Sens dubte, aquest és el llibre més personal de l'autor, aquell en què reflexiona amb més profunditat sobre els que són els grans temes de les seves novel·les, l'individu i la història, l'emigració i el sentit de pertinença, la llengua i la memòria, l'amor i la identitat. Amb l'humor i la calidesa que li són propis, Kallifatides ens mostra en aquest text la seva ànima sense disfresses, i basteix un relat d'una humanitat radical que meravellarà i emocionarà una vegada més els lectors.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Una emocionant crònica sobre l’envelliment i la escripturaNingú hauria d'escriure després dels setanta-cinc anys', havia dit un amic. Als setanta-set anys, bloquejat com a escriptor, Theodor Kallifatides pren la difícil decisió de vendre l'estudi d'Estocolm, on va treballar diligentment durant dècades, i retirar-se. Incapaç d'escriure i, alhora, incapaç de deixar de fer-ho, viatja a la seva Grècia natal amb l'esperança de redescobrir la fluïdesa perduda de llenguatge. En aquest bellíssim text, Kallifatides explora la relació entre una vida amb sentit i un treball amb sentit, i com reconciliar-se amb l'envelliment. Però també s'ocupa de les tendències preocupants a l'Europa contemporània, des de la intolerancia religiosa i els prejudicis contra els immigrants fins a la crisi de l'habitatge i la seva tristesa pel maltractat estat de la seva estimada Grècia. Kallifatides ofereix una meditació profunda, sensible i captivadora sobre l'escriptura i el lloc de cadascú de nosaltres en un món canviant.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Christo ha dejado a sus padres en Atenas y se ha mudado a Estocolmo. A sus poco más de veinte años, una beca del gobierno sueco le da la oportunidad de estudiar historia de las ideas en la universidad, algo con lo que siempre había soñado. Pero está demasiado solo en Estocolmo, donde sobrevive con trabajos precarios en empresas regentadas por otros emigrantes como él. No domina todavía el idioma y Grecia continúa presente en su cabeza y en su corazón. Pero cuando conoce a Rania, todo su mundo se pone patas arriba. Amor y morriña, la novela más reciente de Theodor Kallifatides, es una historia cálida y llena de humanidad sobre los muchos obstáculos con los que topa un emigrante, también y especialmente a la hora de enamorarse.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
A los sesenta y ocho años, Theodor Kallifatides, exiliado en Suecia desde hace más de cuatro décadas, visita a su madre de noventa y dos, que sigue residiendoen Atenas. Ambos saben que puede ser uno de sus últimos encuentros. Durante la semana que pasan juntos, recuerdan lo que ha sido lo más importante en sus vidas. El libro es un maravilloso homenaje al amor de unamadre.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Las obras que encumbraron a Theodor Kallifatides como uno de los grandes escritores europeos de la segunda mitad del siglo xx fueron sus tres novelas Campesinos y señores (1973), El arado y la espada (1975) y Una paz cruel (1977), que ahora se traducen por primera vez al español. Con ellas, Kallifatides retrató su infancia y su adolescencia y a la vez el período más trágico de la historia contemporánea de Grecia, el que va desde que los nazis invaden el país en 1941 hasta el fin de la guerra civil griega en 1949, y la miseria de la posguerra en un país devastado. En Una paz cruel, la guerra civil ha terminado. Los partisanos han sido aniquilados y ha llegado el momento de reeducar a los griegos en las viejas tradiciones, como fieles cristianos y verdaderos patriotas. La familia de Minos se ha mudado a Atenas. El padre no puede ejercer como maestro por su pasado socialista y la familia vive en la penuria, castigada también por los hermanos que participaron en la lucha antifascista. Pero la vida sigue y Minos despertará a la adolescencia. Mientras el recuerdo de Rebeca todavía permanece vivo, poco a poco nuevas experiencias amorosas se apoderan de él. La Atenas de la postguerra es el telón de fondo donde escenas crueles y tiernas, burlescas y conmovedoras se alternan para ofrecernos un fresco de una vivacidad cautivadora. Así se cierra la trilogía que, en palabras del propio Kallifatides, 'es lo que siempre quise decir sobre Grecia, los griegos, mi pueblo y su gente'.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Les obres que van situar Theodor Kallifatides com un dels grans escriptors europeus de la segona meitat del segle xx van ser les seves tres novel·les Pagesos i senyors (1973), L'arada i l'espasa (1975) i Una pau cruel (1977), que ara es tradueixen per primera vegada al català. Amb elles, Kallifatides va retratar la seva infancia i adolescència i, alhora, el període més tràgic de la historia contemporània de Grècia, el que va des que els nazis envaeixen el país el 1941 fins al final de la guerra civil grega el 1949, i la misèria de la postguerra en un país devastat. A Una pau cruel, la guerra civil ha acabat. Els partisans han estat aniquilats i ha arribat el moment de reeducar els grecs en les velles tradicions, com a fidels cristians i veritables patriotes. La família d'en Minos s'ha mudat a Atenes. El pare no pot exercir com a mestre pel seu passat socialista i la família viu en la penúria, castigada també pels germans que van participar en la lluita antifeixista. Però la vida segueix i en Minos despertarà a l'adolescència. Mentre el record de la Rebeca encara roman viu, a poc a poc noves experiències amoroses s'apoderen d'ell. L'Atenes de la postguerra és el teló de fons on escenes cruels i tendres, burlesques i commovedores s'alternen per oferir-nos un fresc d'una vivacitat captivadora. Així es tanca la trilogia que, en paraules del mateix Kallifatides, 'és el que sempre vaig voler dir sobre Grècia, els grecs, el meu poble i la seva gent'.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Las obras que encumbraron a Theodor Kallifatides como uno de los grandes escritores europeos de la segunda mitad del siglo xx fueron sus tres novelas Campesinos y señores (1973), El arado y la espada (1975) y Una paz cruel (1977), que ahora se traducen por primera vez al español. Con ellas, Kallifatides retrató su infancia y su adolescencia y a la vez el período más trágico de la historia contemporánea de Grecia, el que va desde que los nazis invaden el país en 1941 hasta el fin de la guerra civil griega en 1949, y la miseria de la posguerra en un país devastado. En Campesinos y señores, todo empieza en un pequeño pueblo al sur del Peloponeso, Yalós. Primero llegan las tropas de Mussolini, reemplazadas pronto por el ejército nazi, mucho más brutal y cruel. Pero las invasiones apenas aparecen como una tormenta lejana. La mirada del novelista, tierna, compasiva y llena de humor, se centra en los habitantes de Yalós, que intentan sobrevivir, entre el miedo, el hambre, la aceptación y la resistencia: el cura heterodoxo, el alcalde colaboracionista, el panadero, los campesinos, el maestro socialista, el tonto del pueblo y sobre todo las madres y las abuelas, verdaderas protagonistas de los libros de Kallifatides.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Las obras que encumbraron a Theodor Kallifatides como uno de los grandes escritores europeos de la segunda mitad del siglo xx fueron sus tres novelas Campesinos y señores (1973), El arado y la espada (1975) y Una paz cruel (1977), que ahora se traducen por primera vez al español. Con ellas, Kallifatides retrató su infancia y su adolescencia y a la vez el período más trágico de la historia contemporánea de Grecia, el que va desde que los nazis invaden el país en 1941 hasta el fin de la guerra civil griega en 1949, y la miseria de la posguerra en un país devastado. En El arado y la espada, los habitantes de Yalós parecen poder respirar tranquilos, tras la llegada del ejército británico y el fin de la Segunda Guerra Mundial. Pero pronto resuena de nuevo el estruendo de las armas. En el vacío de la postguerra, los fascistas toman el poder y grupos de partisanos resistentes, que ya combatieron contra los nazis, se enfrentan a ellos. La familia de Minos, el niño protagonista de la trilogía, emerge en primer plano: el tío Stelios, contador de historias y anécdotas sin fin, el maestro liberado de las cárceles nazis que por fin puede reunirse con su familia, Minos y su primer amor por una niña judía, Rebeca, los hermanos mayores, que huyen a las montañas para unirse a la resistencia contra el fascismo, y la madre, cuyo valor y fortaleza es el soporte de todos ellos.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Theodor Kallifatides emigró de Grecia a Suecia en 1964. En Un nuevo país al otro lado de mi ventana explora sus orígenes griegos y la persona en la que se ha convertido después de décadas de vida en Suecia. Sin duda, este es el libro más personal del autor, aquel en el que reflexiona con más profundidad sobre los que son los grandes temas de sus novelas, el individuo y la historia, la emigración y el sentido de pertenencia, la lengua y la memoria, el amor y la identidad. Con el humor y la calidez que le son propios, Kallifatides nos lega aquí su alma al desnudo, y construye un relato de una humanidad radical que maravillará y emocionará de nuevo a sus lectores.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Timandra es 'el éter espléndido que convivió con el héroe Alcibíades y recogió sus cenizas'. En esta novela de Theodor Kallifatides, considerada por su autor como quizá la mejor de ellas, es Timandra quien nos cuenta en primera persona su vida y la Atenas de su tiempo, en plena Guerra del Peloponeso contra Esparta. Figuras, lugares, tiempos y campos de batalla: todo es real.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Timandra és una de les figures femenines més fascinants de l'antiguitat grega. Dona d'una bellesa excepcional, va saber congregar a casa seva les millors ments del seu temps, des de Sòcrates fins a Eurípides. Però sobretot va trascendir per, com diuen les fonts històriques, ser 'l'èter esplèndid que va conviure amb l'heroi Alcibíades i en va recollir les cendres'. En aquesta novel·la de Theodor Kallifatides, considerada pel seu autor com potser la millor que ha escrit, és Timandra qui ens explica en primera persona la seva vida i l'Atenes del seu temps, en plena Guerra del Peloponès contra Esparta. Figures, llocs, temps, l'Atenes de l'Àgora i els ports, gimnasos i camps de batalla: tot és real. Però Timandra és molt més que una novel·la històrica. El centre de gravetat és l'amor: explorat, debatut, codificat -com era costum entre els grecs de l'època-, acceptat sempre com a regal i condemna, entre rialles i llàgrimes, en un simposi, un ritu misteriós, a un minut de la mort.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La conmovedora y sagaz reflexión de Kallifatides sobre la vejez, la escritura y la vida'Nadie debería escribir después de los setenta y cinco años', había dicho un amigo. A los setenta y siete, bloqueado como escritor, Theodor Kallifatides toma la difícil decisión de vender el estudio de Estocolmo, donde trabajó diligentemente durante décadas, y retirarse. Incapaz de escribir y, sin embargo, incapaz de no escribir, viaja a su Grecia natal con la esperanza de redescubrir la fluidez perdida del lenguaje. En este bellísimo texto, Kallifatides explora la relación entre una vida con sentido y un trabajo con sentido, y cómo reconciliarse con el envejecimiento. Pero también se ocupa de las tendencias preocupantes en la Europa contemporánea, desde la intolerancia religiosa y los prejuicios contra los inmigrantes hasta la crisis de la vivienda y su tristeza por el maltratado estado de su amada Grecia. Kallifatides ofrece una meditación profunda, sensible y cautivadora sobre la escritura y el lugar de cada uno de nosotros en un mundo cambiante.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La novela más autobiográfica de Theodor Kallifatidesy una de las más apreciadas por sus cientos de milesde lectores. Con su característica sencillez y humanidad, nos narra su vida desde que abandona su pueblo natal hasta que retorna a él para recibir el homenajede sus vecinos convertido ya en un escritor consagrado. Así descubrimos la infancia y la adolescencia en Atenas.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Tenia vuit anys quan l'avi em va agafar de la mà i no em va deixar anar fins a trobar els pares, a Atenes. Qui sap què m'hauria passat si m'hagués quedat al poble. Era el 1946. Al començament de la primavera de 1946, els ametllers florien l'un al costat de l'altre i el camp estava en ple esplendor.' Així comença la novel·la més autobiogràfica de Theodor Kallifatides i una de les més apreciades pels centenars de milers de lectors seus. Una setmana abans que Kallifatides marxés del poble, un grup de feixistes amb armes a la mà havia obligat a tothom a reunir-se al cementiri. Van quedar només nens i vells terroritzats mentre el seu infame cap els anava cridant un a un per finalment seleccionar alguns homes que es varen endur. Mai s'en van trobar els cossos. Amb la senzillesa i humanitat que el caracteritzen, Kallifatides ens narra la seva vida des que abandona el poble on va néixer fins que hi torna per rebre l'homenatge dels seus veïns, esdevingut ja escriptor consagrat. D'aquesta manera, en descobrim la infantesa i l'adolescència en l'Atenes governada per règims autoritaris, el naixement de la consciència política i de classe, la descoberta de la sexualitat i l'amor, l'exili a Suècia, la sorprenent capacitat per refer-hi la seva vida laboral i formar-hi una família, i la seva trajectòria com a escriptor en la llengua d'acollida, el suec. Kallifatides ens ofereix un altre llibre magistral, un regal per als qui ja coneixen la seva obra i per als qui encara tenen la sort de poder descobrir-la.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
En este recuento perspicaz de La Ilíada, una joven mástra griega recurre al poder duradero del mito para ayudar a sus estudiantes a sobrélevar los terrores déla ocupación nazi. Las bombas caen sobre un puélo griego durantéla Segunda Guerra Mundial, y una mástra lleva a sus alumnos a una cueva para refugiarse. Allí les cuenta sobre otra guerra, cuaño los griegos sitiaron a Troya. Día tras día, cuenta cómo los griegos sufren de sed, calor y nostalgia, y cómo se enfrentan los oponentes: ejército contra ejército, hombre contra hombre. Los cascos se cortan, las cabezas vuelan, la sangre fluye. Ahora son otros los que invaden Grecia, el ejército déla Alemania nazi. Pero los horrores son los mismos miles de años después. Theodor Kallifatides proporciona una notable visión psicológica en su versión moderna de La Ilíada, minimizaño el papel délos dioses y profundíaño en la mentalidad de sus héroes mortales. La epopeya de Homero cobra vida con una urgencia renovada que nos permite experimentar los eventos como si fueran de primera mano, y revela verdades eternas sobréla insensatez déla guerra y lo que significa ser humano.
Has añadido la cantidad máxima disponible.