Aún no tienes productos en tu cesta
La Marta té quaranta-quatre anys, una feina que l'apassiona i tres filles adolescents que creixen amb el despit de qui ho té tot per fer. Però necessita temps i respostes. Necessita saber quin secret li amaga un marit cada dia més absent, necessita refer una relació per reconstruir un passat borrós i, el més important: necessita saber si vol tenir el nen que porta al ventre i que ningú no espera. La Marta ara necessita respostes i l'única manera de trobar-les serà fent-se preguntes.¿A quién va dirigido el libro Material sensible?Este libro está dirigido a lectores que buscan explorar emociones profundas, relaciones complejas y temas de introspección emocional.Opiniones y valoraciones del libro Material sensibleValorado por su capacidad para abordar temas difíciles de una manera sensible y empática, lo que lo convierte en una lectura recomendada para aquellos interesados en la psicología y el bienestar emocional.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
«I sí, a vegades, la por és el risc més gran.» MariaAntònia Oliver La Júlia, una dona de trenta-quatre anys i mare de dos fills, es trasllada a viure a Pratde Comte, a la Terra Alta. Ho fa després d?una trencadissa emocional i amb la sensació d?haver quedat atrapada en una teranyina que els altres han teixit per aella. Lluny de ciutat, la Júlia ha d?aprendre a conjugar la seva vida amb els buits que han deixat les persones que s?estima ?la mare carismàtica, el marit distanciat, l?amant esquívol, la seva amiga Tona?, endreçar els records i sobreposar-se a les incerteses. Elrisc més gran és una novel·la de fugida i afirmació,en la qual l?abisme de la incomunicació està semprea un pam del camí que recorren els protagonistes. Laura Pinyol ens proposa, mitjançant la mirada serena irebel de la Júlia, un viatge a les profunditats de les relacions sentimentals. «Perquè tothom ho sap que la memòria s?ha de treballar, com la terra, amb paciència i persistència, perquè hi creixin fruits i collites, i el Sebastià ho sabia i volia que la Júlia, fosquin fos el temps que vindria, quan mirés enrere es propulsés en aquelles vinyetes optimistes, ridícules,a vegades, però plenes de felicitat.»
Has añadido la cantidad máxima disponible.