Aún no tienes productos en tu cesta
Fem servir societat materialista i societat consumista com a sinònims, però per a la poeta i investigadora Maria Sevilla Paris són exactament el contrari: el capitalisme és un gran deliri de desmaterialització. Vivim immersos en un sistema que ens desvincula de la matèria i que atempta contra els límits orgànics del planeta. Amb un peu a la literatura i l'altre a la filosofia, Sevilla qüestiona el mite del creixement il·limitat i del subjecte autosuficient. I, vinculant la desmesura bíblica i la capitalista, ens proposa veure el concepte de límit des d'un punt de vista nou: tal com passa amb les regles de joc del vers, els límits no són obstacles a vèncer sinó ocasions privilegiades per pensar l'emancipació i la creativitat. La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del Decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d'avui, lluny de qualsevol confessionalisme.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Una història de por i de persecució hipocondríaca, lovecraftiana, és el clam d'algú que qüestiona la lògica reproductiva, proliferant, dels organismes vius i juga a limitar-los. Amb tot, és també una apologia de tota forma de vida, sobretot de les que fugen de categories hegemòniques, la seva observació serveix per denunciar les pràctiques humanes que ens aboquen a l'extinció: el capitalisme, el feixisme, l'especisme.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Plastilina vol ser un nen cantussejant bàrbarament mentre juga —i on el joc, com perdre el temps, seria una resistència contra la inscripció mecànica a la maquinària productiva. Plastilina vol ser el pànic profilàctic davant de l’esclat roent i inevitable de la vida, davant de la reproducció imparable dels organismes—que és, en dar-rer terme, la reproducció implacablede l’engranatge de la mort. Maria Sevilla crea un imaginari proper al gènere fantàstic i de terror, peròen forma de poema. Més enllà de la mètrica, però, elmetrònom s’estén per la via d’una rima interna que dona títol al llibre, que ens parla de la plastilina com a base purínica (plastil-) de la despossessió (-ina).
Has añadido la cantidad máxima disponible.