Aún no tienes productos en tu cesta
El fet insular, en el cas de les Illes Balears, marca la seva cultura de manera profunda, però aquest epistolari és la mostra de com es creuen els camins de músics, intel·lectuals i estudiosos dels Països Catalans, car documenta la correspondència entre Felip Pedrell (pare de la musicologia espanyola) i músics com Antoni Noguera, Antoni J. Pont i Miquel Marquès, intel·lectuals com Gabriel Alomar, Joan Lluís Estelrich, Miquel del Sants Oliver i altres personalitats com Enric Alzamora, Eustaquio de Uriarte i el bisbe Campins. Un aspecte a considerar, aquí, és l'existència d'una mena de llavor, present en la història de les Illes, cap a l'estudi de la música, que s'inicia amb la figura del tractadista Simó Ben Tzemah Duran, rabí que fugí de Mallorca el 1391 arran de les persecucions als jueus. La correspondència del fons de la Biblioteca de Catalunya que es transcriu aquí documenta, precisament, les primeres passes de la musicologia balear de caràcter il·lustrat. Constitueix una font per a analitzar i difondre material vinculat als estudis etnomusicològics illencs en unes dates primerenques que pot esdevenir punt de partida per a futurs treballs d'aprofundiment.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
El llibre que teniu a les mans «afronta una manifestació del patrimoni cultural immaterial (els Goigs i les músiques de Pasqua de les illes i la resta de Països Catalans) des de perspectives disciplinàries diverses: l'etnopoètica, l'etnomusicologia i l'antropologia. És un estudi que fa una síntesi entre passat, present i futur, entre tradició i modernitat, tot combinant el rigor de l'estudi amb la volada assagística», segons el jurat dels Premis Ciutat de Manacor 2019. També allunya la idea que els joves d'avui dia s'han despreocupat de les tradicions o bé que els canvis socials són tan accelerats que demà no sabrem d'on venim.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.