Aún no tienes productos en tu cesta
És el resultat de la recerca protagonitzada per alumnat de 1r de Batxillerat de l'INS Ramon Berenguer IV d'Amposta durant els cursos 2018-2019 i 2019-2020 a partir del pilotatge del projecte Portes de la memòria. De la Batalla de l'Ebre a la deportació als camps nazis. S'estudien els ampostins Lluís Cid i Mayos, Jacinto Forcadell Jornet, Marcelino Ortí Messeguer, Miguel Tomás Castell, Pedro Valero Navarro, Enrique Ferrer Berenguer, Enrique Ferrer Durán, Vicente Gil Cercós, Ramón Jornet Jordà i Joaquín Tarín Martínez a partir de la informació aportada per l'investigador Joan B. Beltran Reverter i s'utilitzen pautes de recerca com l'entrevista a familiars i l'arxivística. L'objectiu principal del projecte és reconstruir la memòria d'aquests deportats per no oblidar-los mai més, però alhora també qüestionar els exilis i les deportacions actuals de totes aquelles persones refugiades per motius diversos, massa sovint tractades amb indiferència. Per tot això, l'assaig resultant esdevé un crit contra la intolerància i la desmemòria. Que el retorn a les famílies i a la ciutadania serveixi per honorar-los.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Concretament, la que es formula als anys vint, al text pròpiament titulat Per a la crítica de la violència, i la que apareix a les darreries de la seva filosofia, quan esdevé expressió radical de la no-experiència en la modernitat. Perquè, en les formes de la violència que s'afiguren en aquestes dues reflexions, es mostren els actuals carrerons sense sortida, els límits de la relació de la democràcia amb la seva pròpia ferocitat, allà, precisament, on la democracia es creu menys violenta: en el dret, en el compromís i en la racionalització sistèmica. Per portar a terme aquesta actualització, el mètode que segueix Lluís Montull és la confrontació de la filosofia de la violència benjaminiana amb la de pensadors com Carl Schmitt o Jürgen Habermas, amb obres literàries, com El mercader de Venècia, o pel·lícules, com L'home que va disparar a Liberty Valance, i, també, amb fenòmens recents com la crisi econòmica o el terrorisme gihadista. Per tal que, amb aquest diàleg crític, s'il·luminin els casos extrems d'aquesta relació democràcia-violència, però, igualment, per esbossar una possibilitat no violenta de resolució de conflictes, tot i que estrictament excepcional, la que neix d'un altre concepte límit: l'amistat, el qual Benjamin només insinua, però que va ser fonamental tant per a la seva vida com per a la seva obra.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Walter Benjamin (1892-1940) va repensar el concepte d’experiència filosòfica a partir de la resistència i el desarrelament. Per això la seva obra ofereix eines significatives per entendre el nostre present, cada vegada més a prop del col·lapse. A partir de la lectura de Benjamin, Lluís Montull reflexiona sobre qüestions tan diverses com les formes de violència pròpies de l’estat de dret, la memòria democràtica, l’amistat, l’esperança o el significat filosòfic del suïcidi de Walter Benjamin, tan sovint banalitzat i víctima de la idolatria pop.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.