
Luis Sepúlveda (Ovalle, Xile, 1949 - Oviedo, Espanya 2020) va publicar, el 1993, l'obra Un viejo que leía novelas de amor, traduïda a nombrosos idiomes, amb vendes milionàries i portada al cinema amb guió del mateix Sepúlveda, sota la direcció de Rolf de Heer. Van seguir les novel·les Mundo del fin del mundo i Nombre de torero, el llibre de viatges Patagònia Express, i els volums de relats Desencuentros, Diario de un killer sentimental i La lámpara de Aladino. La seva novel·la El fin de la Historia va significar el retorn de Sepúlveda al protagonista de Nombre de torero, Juan Belmonte, amb una recerca a la manera de Chandler. Amb Historia de una gaviota y del gato que le enseñó a volar, Sepúlveda es va convertir en un clàssic viu per a molts joves i escolars. Van seguir, en volums il·lustrats, Historia de Mix, de Max y de Mex, Historia de un perro llamado Leal, Historia de un caracol que descubrió la importancia de la lentitud i Historia de una ballena blanca.