
David Foster Wallace (Ithaca, 1962 - Claremont, 2008) va ser un professor i escriptor estatunidenc, reconegut per la seva novel·la La broma infinita, considerada per la revista Time com una de les 100 millors novel·les en llengua anglesa entre 1923 i 2006 i una de les més importants del segle XX. La seva novel·la pòstuma, El rei pàl·lid, va ser finalista del Premi Pulitzer. Altres de les seves obres són L'escombra del sistema, Extinció o He ballat (breument) la conga.
Va ser fill de James Donald Wallace i de Sally Foster Wallace, professors universitaris de Filosofia i Literatura respectivament. Va passar la seva infància i joventut primera a Champaign, Illinois. A la seva adolescència es va interessar pel tennis. Es va llicenciar en Anglès i Filosofia a la universitat privada Amherst College i es va especialitzar en Lògica Modal i Matemàtica.
El seu reconeixement i consagració com a escriptor va arribar amb la seva segona novel·la, La broma infinita, que es va publicar el 1996. A la novel·la, de més de mil pàgines i amb centenars de notes, està ambientada en un futur en el qual les grans corporacions patrocinen i donen nom als anys.
Al setembre de 2008 David Foster Wallace es va suïcidar a la seva casa de Califòrnia. Sofria depressió des de feia més de vint anys i va tenir problemes amb la medicació que prenia.