Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
LLIBRES RECOMANATS DE DELPHINE DE VIGAN
Una novela sobrecogedora sobre los peligros de la sobreexposición en redes, la explotación infantil y la falsa felicidad. Mélanie Claux y Clara Roussel. Dos mujeres conectadas a través de una niña. Mélanie ha participado en un reality show televisivo y es seguidora de sus sucesivas ediciones. Cuando se convierte en madre de un niño y una niña, Sammy y Kimmy, empieza a grabar su día a día y cuelga los vídeos en YouTube. Crecen en visitas y seguidores, llegan los patrocinadores, Mélanie crea su propio canal y el dinero fluye. Lo que al principio consistía sin más en grabar de tanto en tanto las andanzas cotidianas de sus hijos se profesionaliza, y tras la fachada de este canal familiar tierno y edulcorado hay rodajes interminables con los niños y retos absurdos para generar material. Todo es artificio, todo está en venta, todo es felicidad impostada, realidad ficticia.Hasta que un día Kimmy, la hija de corta edad, desaparece. Alguien la ha secuestrado y empieza a enviar extrañas peticiones. Es entonces cuando el destino de Mélanie se cruza con el de Clara, policía solitaria sin apenas vida personal y que vive por y para el trabajo. Ella se hará cargo del caso.La novela arranca en el presente y se extiende hasta el futuro cercano. Arranca con estas dos mujeres y se extiende a la existencia posterior de esos dos niños explotados. De Vigan ha escrito una narración perturbadora que es al mismo tiempo un thriller inquietante, un relato con pinceladas de ciencia ficción sobre algo muy real y un documento demoledor sobre la alienación contemporánea, la explotación de la intimidad, la falsa felicidad proyectada en las pantallas y la manipulación de las emociones.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una mujer. Un hombre. Una ciudad. Dos personas con problemas cuyos destinos acaso se crucen. Mathilde y Thibault. Dos siluetas que se desplazan por París entre millones de personas. Ella perdió a su marido, se ha quedado a cargo de los tres hijos y encuentra un motivo para levantarse cada día, su salvación, en su trabajo en el departamento de marketing de una empresa alimentaria. Él es médico y recorre la ciudad entre un tráfico infernal visitando a pacientes, que en ocasiones tan solo buscan que alguien los escuche. Ella empieza a sufrir acoso en el trabajo por parte de su jefe. Él se enfrenta a la decisión de romper con su pareja. Ambos están en crisis y sus vidas van a dar un vuelco. ¿Están estos dos desconocidos destinados a cruzarse y conocerse? Una novela sobre soledades, decisiones difíciles, esperanzas y personas anónimas que habitan en una ciudad inmensa: el sexto libro de Delphine de Vigan, que la autora lanzó en 2009, justo antes del éxito de Nada se opone a la noche, y Anagrama publica ahora por primera vez directamente en la colección «Compactos».
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En Théo, un adolescent que es troba dividit entre uns pares enfrontats, i el seu amic Mathis tenen un secret. La seva mestra, l'Hélène, que tampoc no va tenir una infància fàcil i que sospita que alguna cosa no va bé amb en Théo, s'obsedeix a rescatar-lo i el converteix en el seu protegit. Just quan el Mathis més la necessita, la seva mare, la Cécile, pateix un daltabaix en descobrir una cosa terrible a l'ordinador del marit.Les lleialtats segueix el destí d'aquests quatre personatges en un moment crucial de les seves vides, quan encara es pot triar entre sortir-se'n o cremar-se les ales. Es tracta de lleialtats, sí, cap a un mateix, cap als altres i cap a la societat. Una novel·la emotiva, alhora fosca i lluminosa, sobre els secrets destructius i les lleialtats enganyoses que s'amaguen darrere les portes tancades, en la qual els adults estan tan perduts com la canalla que haurien de protegir.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Un matí d'hivern, Delphine de Vigan va entrar a l'apartament de la seva mare, Lucile, i se la va trobar morta estirada al llit. Arran d'aquesta mort sobtada en circumstàncies poc clares, l'escriptora va decidir emprendre una recerca detectivesca per mirar de reconstruir el trencaclosques que havia estat la vida de Lucile Poirier. Una dona fascinant, d'una bellesa terriblement dolça i salvatge, seductora i bohèmia, però amb l'ànima marcada per un dolor profund i misteriós.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Nunca es tarde para dar las gracias… si se hace con el corazónUna bellísima novela sobre la gratitud, sobre lo importante que es poder dar las gracias a aquellos que nos han ayudado en la vida. «Hoy ha muerto una anciana a la que yo quería. A menudo pensaba: 'Le debo tanto.' O: 'Sin ella, probablemente ya no estaría aquí.' Pensaba: 'Es tan importante para mí.' Importar, deber. ¿Es así como se mide la gratitud? En realidad, ¿fui suficientemente agradecida? ¿Le mostré mi agradecimiento como se merecía? ¿Estuve a su lado cuando me necesitó, le hice compañía, fui constante?», reflexiona Marie, una de las narradoras de este libro. Su voz se alterna con la de Jérôme, que trabaja en un geriátrico y nos cuenta: «Soy logopeda. Trabajo con las palabras y con el silencio. Con lo que no se dice. Trabajo con la vergüenza, con los secretos, con los remordimientos. Trabajo con la ausencia, con los recuerdos que ya no están y con los que resurgen tras un nombre, una imagen, un perfume. Trabajo con el dolor de ayer y con el de hoy. Con las confidencias. Y con el miedo a morir. Forma parte de mi oficio.»A ambos personajes -Marie y Jérôme- los une su relación con Michka Seld, una anciana cuyos últimos meses de vida nos relatan estas dos voces cruzadas. Marie es su vecina: cuando era niña y su madre se ausentaba, Michka cuidaba de ella. Jérôme es el logopeda que intenta que la anciana, que acaba de ser ingresada en un geriátrico, recupere aunque sea parcialmente el habla, que va perdiendo por culpa de una afasia.Y ambos personajes se involucrarán en el último deseo de Michka: encontrar al matrimonio que, durante los años de la ocupación alemana, la salvó de morir en un campo de exterminio acogiéndola y ocultándola en su casa. Nunca les dio las gracias y ahora querría mostrarles su gratitud...Escrita con un estilo contenido, casi austero, esta narración a dos voces nos habla de la memoria, el pasado, el envejecimiento, las palabras, la bondad y la gratitud hacia aquellos que fueron importantes en nuestras vidas. Son las respectivas gratitudes las que unen a los tres inolvidables personajes cuyas historias se entrelazan en esta conmovedora y deslumbrante novela.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Después de encontrar a Lucile, su madre, muerta en misteriosas circunstancias, Delphine de Vigan se convierte en una sagaz detective dispuesta a reconstruir la vida de la desaparecida. Los cientos de fotografías tomadas durante años, la crónica de George, abuelo de Delphine, registrada en cintas de casete, las vacaciones de la familia filmadas en super ocho, o las conversaciones mantenidas por la escritora con sus hermanos, son los materiales de los que se nutre la memoria de los Poirier. Nos hallamos ante una espléndida, sobrecogedora crónica familiar en el París de los años cincuenta, sesenta y setenta, pero también ante una reflexión en el tiempo presente sobre la «verdad» de la escritura. En el transcurso del viaje de la cronista al pasado de su familia y a su propia infancia, irán aflorando los secretos más oscuros. Para la autora, escribir sobre su madre es cerrar heridas abiertas muchos años atrás, y recuperar la novela familiar es emprender un camino de catarsis y de superación del duelo, a la manera de Roland Barthes en sus escritos póstumos. Pero es también un ejercicio de alto riesgo, puesto que en el curso de esta investigación expone ante los miembros de su familia, como si ellos no fueran más que lectores anónimos en la multitud, su propio secreto más terrible. «Nada se opone a la noche la confirma como escritora contemporánea de refe¡renciaà Imprescindible» (S.nia Hernández, La Vanguardia). «Rezuma autenticidad» (Jesús Ferrero, El País). «Autenticidad desgarradora» (María Bengoa, El Correo Español). «Un retrato bello y perturbador, a veces delicado y a veces brutal, de una mujer que vivió la vida con la intensidad de quien está siempre al borde del abismo» (Eva Cosculluela, Heraldo de Aragón).
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Delphine de Vigan explora un tema vertiginós: les xarxes socials i les seves derives, una societat abocada al culte de l'ego, on tot s'escenifica i es ven, fins i tot la felicitat familiar. La Mélanie, que va créixer en el culte als realities, només té una idea fixa al cap: fer-se famosa. Però la seva única aparició en un xou televisiu és un fracàs. Anys després, ja mare de família, crea a YouTube el canal Happy Récré, on exhibeix el dia a dia dels seus dos fills. Ben aviat la segueixen milions de subscriptors, que li fan likes i comenten tots els seus moviments. La vida de la Clara, en canvi, ha estat marcada per la pèrdua brutal dels pares, fins i tot ara que s'acaba d'incorporar a la Brigada Criminal. Quan la filla de la Mélanie desapareix, els camins d'aquestes dues dones s'encreuen. Amb la seva agudesa immensa per copsar les febleses a l'ànima dels personatges i les falles dels nostres temps, Delphine de Vigan s'endinsa en un tema vertiginós: les xarxes socials i les seves derives, una societat abocada al culte de l'ego, on tot s'escenifica i es ven, fins i tot la felicitat familiar. Un retrat inquietant d'una època en què només vivim perquè ens mirin i per ser vistos, exposant fins i tot la intimitat més privada i personal, i menyspreant la violència que s'exerceix sobre els infants, que en són els reis... i les víctimes. «Alguns infants pagaran molt car haver estat tan exposats a les xarxes.» Delphine de Vigan, Ara «Som davant d'una de les grans, veritablement grans, novel·les dels últims temps, quina meravella endinsar-se en aquesta història, apassionant i terrible alhora (...), un observatori des d'on examinar-nos a nosaltres mateixos com a individus i societat.» Toni Montesinos, La Vanguardia «Delphine de Vigan aconsegueix separar el gra de la palla en una novel·la que parla de l'impacte de les xarxes socials en la nostra vida, però que estructura a través d'una trama detectivesca molt reeixida.» Time Out
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«T'has demanat mai quantes vegades a la vida havies dit gràcies de debò? Un gràcies de veritat. L'expressió de la teva gratitud, del teu reconeixement, del teu deute.» La Michka està perdent l'habilitat per parlar. Ara que les lletres i els sons li volten pel cap en un remolí incontrolable, l'anciana ha de lliurar-se a l'evidència: ja no pot viure sola. Fins i tot si això significa deixar casa seva. A la residència on s'instal·la, dues persones l'acompanyen: les visites de la Marie, una veïna molt propera a ella, i les sessions setmanals amb en Jérôme, un jove logopeda que l'ajuda a trobar les paraules. Ells seran els que li permetran realitzar un important últim desig: dir «gràcies» a aquells que, molts anys abans, la van acollir i li van salvar la vida. Després de Les fidelitats, Delphine de Vigan continua el seu viatge d'exploració dels sentiments, aquests llaços invisibles que defineixen les nostres relacions més íntimes amb el món i les persones, i ens ofereix un relat de múltiples veus sobre la vellesa i la gratitud. Una novel·la lluminosa que se centra en les relacions humanes, amb una agudesa immensa per explorar l'ànima dels personatges. «La novel·la de Delphine de Vigan és un himne a l'afecte, a l'agraïment, a tots aquells sentiments que ens uneixen i que ens fan humans.» Le Monde
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Amb Les lleialtats, la nova novel·la de Delphine de Vigan, el lector segueix la trajectòria de quatreprotagonistes maltractats per la vida. D'entrada hi ha en Théo, un adolescent de 12-13 anys amb elspares separats de manera violenta. El seu amic Mathis no és pas més afortunat i acaba sent el seumillor company de borratxeres. I després hi ha l'Hélène, la professora de naturals d'un institut que noha superat mai les pallisses que va rebre de petita i que convertirà en Théo en el seu protegit.«Delphine de Vigan fa un retrat sense concessions de la societat, però al final del fosc túnel sempre hiha una llum, que en aquest cas s'anomena lleialtat.» Le Figaro Magazine
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una novela sobrecogedora sobre los peligros de la sobreexposición en redes, la explotación infantil y la falsa felicidad. Mélanie Claux y Clara Roussel. Dos mujeres conectadas a través de una niña. Mélanie ha participado en un reality show televisivo y es seguidora de sus sucesivas ediciones. Cuando se convierte en madre de un niño y una niña, Sammy y Kimmy, empieza a grabar su día a día y cuelga los vídeos en YouTube. Crecen en visitas y seguidores, llegan los patrocinadores, Mélanie crea su propio canal y el dinero fluye. Lo que al principio consistía sin más en grabar de tanto en tanto las andanzas cotidianas de sus hijos se profesionaliza, y tras la fachada de este canal familiar tierno y edulcorado hay rodajes interminables con los niños y retos absurdos para generar material. Todo es artificio, todo está en venta, todo es felicidad impostada, realidad ficticia.Hasta que un día Kimmy, la hija de corta edad, desaparece. Alguien la ha secuestrado y empieza a enviar extrañas peticiones. Es entonces cuando el destino de Mélanie se cruza con el de Clara, policía solitaria sin apenas vida personal y que vive por y para el trabajo. Ella se hará cargo del caso.La novela arranca en el presente y se extiende hasta el futuro cercano. Arranca con estas dos mujeres y se extiende a la existencia posterior de esos dos niños explotados. De Vigan ha escrito una narración perturbadora que es al mismo tiempo un thriller inquietante, un relato con pinceladas de ciencia ficción sobre algo muy real y un documento demoledor sobre la alienación contemporánea, la explotación de la intimidad, la falsa felicidad proyectada en las pantallas y la manipulación de las emociones.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
A Basat en una història real, Premi Renaudot i Premi Goncourt des Lycéens, Delphine de Vigan s'aventura en un thriller psicològic, protagonitzat per dues dones, tot fent d'equilibrista per la fina línia que separa la realitat de la ficció. La narradora és una novel·lista anomenada Delphine de Vigan. L'èxit del seu llibre anterior, una obra autobiogrà ca sobre la seva mare, l'ha immers en un estat de dubtes i d'inseguretat que li impedeix escriure una sola línia. Una tarda, la novel·lista es troba amb una dona inquietant que treballa de negre, escrivint biogra es de personatges cèlebres. Mentre que Delphine rep cartes anònimes amenaçadores, L. desenvolupa una relació obsessiva amb l'escriptora. A mesura que avancem, la tensió s'intensi ca ns a un maquiavel·lisme psicològic digne de Stephen King. Després de l'èxit de Res no s'oposa a la nit, Delphine de Vigan torna amb un llibre pertorbador i d'una intel·ligència formidable, una esplèndida immersió en el cor d'una època, l'actual, fascinada per la Veritat i la Realitat. Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La Mélanie, que va créixer en el culte als realities, només té una idea fixa al cap: fer-se famosa. Però la seva única aparició en un xou televisiu és un fracàs. Anys després, ja mare de família, crea a YouTube el canal Happy Récré, on exhibeix el dia a dia dels seus dos fills. Ben aviat la segueixen milions de subscriptors, que li fan likes i comenten tots els seus moviments. La vida de la Clara, en canvi, ha estat marcada per la pèrdua brutal dels pares, fins i tot ara que s'acaba d'incorporar a la Brigada Criminal. Quan la filla de la Mélanie desapareix, els camins d'aquestes dues dones s'encreuen. Amb la seva agudesa immensa per copsar les febleses a l'ànima dels personatges i les falles dels nostres temps, Delphine de Vigan s'endinsa en un tema vertiginós: les xarxes socials i les seves derives, una societat abocada al culte de l'ego, on tot s'escenifica i es ven, fins i tot la felicitat familiar. Un retrat inquietant d'una època en què només vivim perquè ens mirin i per ser vistos, exposant fins i tot la intimitat més privada i personal, i menyspreant la violència que s'exerceix sobre els infants, que en són els reis... i les víctimes. «Una novel·la fascinant i necessària, original pel seu vessant detectivesc, alhora ben afinada com a retrat de la nostra societat. Delphine de Vigan no denuncia, no jutja, però mostra, i això és encara més pertorbador.» Mohammed Aïssaoui, Le Figaro Littéraire «Un retrat poderós, dur i pertorbador de la nostra societat, una reflexió sobre les xarxes socials i la renúncia a la intimitat, sobre els infants i els abusos que pateixen.» Nathalie Crom, Télérama «Delphine de Vigan, sempre atenta als seus temps, sempre virtuosa del suspens, aborda qüestions com la intimitat i els estralls de les xarxes socials.» Agnès Soubiran, France Inter «Una novel·la que em va fascinar i aterrir perquè està inspirada en un fenomen real del qual no coneixia la magnitud. Una novel·la genial.» Anne-Elisabeth Lemoine Delphine de Vigan explora un tema vertiginós: les xarxes socials i les seves derives, una societat abocada al culte de l'ego, on tot s'escenifica i es ven, fins i tot la felicitat familiar.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Lou Bertignac té tretze anys. La seva família viu tancada en un silenci opriment i a l'escola la seva intel·ligència precoç l'ha portat fins a una classe avançada. Incapaç d'establir cap relació, Lou passa la major part del temps col·leccionant paraules, somiant en un petó i observant les emocions dels altres en les estacions de tren.I és aquí, a la parisenca estació d'Austerlitz, on Lou troba Nolwenn, una jove sense sostre solitària i rebel, amb els vestits bruts i l'expressió cansada de tant qüestionar-se el món. Enmig de la follia de la gran ciutat, No i Lou construiran una amistat que potser aconseguirà canviar les seves vides i reduir la injustícia i la misèria del món.á
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Lou Bertignac té tretze anys: la seva família viu tancada en un silenci opriment, i a l'escola la seva intel·ligència precoç l'ha portat fins a una classe avançada. Incapaç d'establir cap relació, Lou passa la major part del temps col·leccionant paraules, somiant en un petó i observant les emocions dels altres en les estacions de tren.áI és aquí, a la parisenca estació d'Austerlitz, on Lou troba Nolwenn, una jove sense sostre solitària i rebel, amb els vestits bruts i l'expressió cansada de tant qüestionar-se el món. Enmig de la follia de la gran ciutat, No i Lou construiran una amistat que potser aconseguirà canviar les seves vides i reduir la injustícia i la misèria del món.Novel·la d'aprenentatge, No i jo relata amb el to just i els sentiments sincers un somni d'adolescència sotmès a prova per la realitat.No i jo és un animal híbrid: agrada a adults i a adolescents, és elogiada pels llibreters, saludada per la premsa i reconeguda pels jurats literaris. Astrid Eliard, Le Figaro
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una edició exclusiva del clàssic de Delphine de Vigan: perquè viure és saber dir gràcies.La bonica història de la Michka: «T'has demanat mai quantes vegades a la vida havies dit gràcies de debò? Unes gràcies de veritat. L'expressió de la teva gratitud, del teu reconeixement, del teu deute». Una novel·la que és un cant a la vellesa i als llaços de lleialtat i afecte que devem a les persones que han format part de la nostra vida.La Michka, una dona gran, va perdent l'habilitat per parlar i ha de lliurar-se a l'evidència: ja no pot viure sola. A la residència on s'instal·la dues persones l'acompanyen: la Marie, una noia jove molt propera a ella, i en Jerôme, el seu logopeda, que l'ajuda a trobar les paraules.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En el centro de esta novela hay un niño de doce añosque encontrará en el alcohol una vía de escape. A sualrededor se mueven otros tres personajes, todos ellos seres heridos. Marcados por demonios íntimos. Por la soledad, las mentiras, los secretos y los autoengaños. Seres que caminan hacia la autodestrucción y a los que solo puede salvarlos las lealtades que los conectan.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una mujer. Un hombre. Una ciudad. Dos personas con problemas cuyos destinos acaso se crucen. Mathilde y Thibault. Dos siluetas que se desplazan por París entre millones de personas. Ella perdió a su marido, se ha quedado a cargo de los tres hijos y encuentra un motivo para levantarse cada día, su salvación, en su trabajo en el departamento de marketing de una empresa alimentaria. Él es médico y recorre la ciudad entre un tráfico infernal visitando a pacientes, que en ocasiones tan solo buscan que alguien los escuche. Ella empieza a sufrir acoso en el trabajo por parte de su jefe. Él se enfrenta a la decisión de romper con su pareja. Ambos están en crisis y sus vidas van a dar un vuelco. ¿Están estos dos desconocidos destinados a cruzarse y conocerse? Una novela sobre soledades, decisiones difíciles, esperanzas y personas anónimas que habitan en una ciudad inmensa: el sexto libro de Delphine de Vigan, que la autora lanzó en 2009, justo antes del éxito de Nada se opone a la noche, y Anagrama publica ahora por primera vez directamente en la colección «Compactos».
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Esta primera novela de Delphine de Vigan, publicada en el año 2001 con el pseudónimo de Lou Delvig por razones familiares, cuenta la historia de una joven anoréxica de diecinueve años. El relato que Laure hace en su diario de un cuerpo al borde de la muerte es verosímil y perturbador. Desde las primeras líneas de la novela el lector acompaña a la joven a través de su recuperación y de su aprendizaje: volver a comer pero, ante todo, volver a sentirse poseedora de un cuerpo susceptible de despertar el deseo del otro. Esta novela de trama mínima es en realidad una poderosa bildungsroman, un despertar a la vida y al amor, aunque el viaje de su protagonista es interior y se desarrolla entre las cuatro paredes de un hospital.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Delphine es una escritora que ha pasado del éxito apabullante que la puso bajo todos los focos al vértigo íntimo de la página en blanco. Y es entonces cuando se cruza en su camino L., una mujer sofisticada y seductora, que trabaja como escritora en la sombra redactando memorias de famosos. Comparten gustos e intiman. L. insiste a su nueva amiga en que debe abandonar el proyecto novelesco sobre la telerrealidad que tiene entre manos y volver a utilizar su propia vida como material literario. Y mientras Delphine recibe unas amenazantes cartas anónimas que la acusan de haberse aprovechado de las historias de su familia para triunfar como escritora, L., con sus crecientes intromisiones, se va adueñando de su vida hasta bordear la vampirización...Dividida en tres partes encabezadas por citas de Misery y La mitad oscura de Stephen King, Basada en hechos reales es a un tiempo un poderoso thriller psicológico y una sagaz reflexión sobre el papel del escritor en el siglo XXI. Una obra prodigiosa que se mueve entre la realidad y la ficción, entre lo vivido y lo imaginado, un deslumbrante juego de espejos que propone una vuelta de tuerca a un gran tema literario -el doble- y mantiene en vilo al lector hasta la última página.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Lou es una adolescente superdotada. Le gusta observara la gente y coleccionar palabras. Es tímida y estámuy sola. Vive con una madre depresiva y un padre quese evade como puede de la realidad. Entonces conocea No. No es una chica algo mayor que ella que vive enla calle, bebe vodka, se alimenta en comedores sociales y, cuando hay suerte, duerme en centros de acogida.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
ELS LLAÇOS INVISIBLES QUE DEFINEIXEN LES NOSTRES RELACIONS ÍNTIMES''T'has demanat mai quantes vegades a la vida havies dit gràcies de debò? Un gràcies de veritat. L'expressió de la teva gratitud, del teu reconeixement, del teu deute.'' En la seva nova novel·la, Delphine de Vigan escruta la intimitat i els llaços de lleialtat, fidelitat i afecte que devem a les persones que han format part de la nostra vida. Michka, una dona gran, va perdent la seva habilitat per parlar. Dues persones l'acompanyen: la Marie, una noia jove molt propera a ella, i en Jerôme, el seu logopeda.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Un matí d'hivern, Delphine de Vigan va entrar a l'apartament de la seva mare, Lucile, i se la va trobarmorta estirada al llit. Arran d'aquesta mort sobtadaen circumstàncies poc clares, l'escriptora va decidir emprendre una recerca detectivesca per mirar de reconstruir el trencaclosques que havia estat la vida deLucile Poirier. Una dona fascinant, d'una bellesa terriblement dolça i salvatge, seductora i bohèmia, però amb l'ànima marcada per un dolor profund i misteriós.Els centenars de fotografies preses durant anys, lacrònica del seu avi, enregistrada en diverses cassets, les vacances familiars filmades en super-8, les converses amb els seus oncles i germans, i la seva pròpia experiència com a filla d'una mare gens exemplar són els materials dels quals es nodreix la memòria dels Poirier. La memòria, i la crònica, sense embuts nifloritures, d'una família al París dels anys cinquanta, seixanta i setanta. Però també una lúcida reflexiósobre qui som, què transmetem i sobre la ''veritat''de l'escriptura. En el transcurs d'aquesta recerca,Delphine de Vigan descobrirà els secrets més foscos,tancarà algunes ferides antigues, però n'obrirà de noves en el seu entorn. El resultat: un magnífic relat,ambiciós, sensible, i colpidor, que ha merescut l'elogi unànime de la crítica i dels lectors francesos.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Después de encontrar a su madre muerta en misteriosas circunstancias,Delphine de Vigan se convierte en una sagaz detective dispuesta areconstruir la vida de la desaparecida. Los cientos de fotografíastomadas durante años, la crónica del abuelo de Delphine, registrada encintas de casete, las vacaciones de la familia filmadas en súper ocho olas conversaciones mantenidas por la escritora con sus hermanos son losmateriales de los que se nutre la memoria. Nos hallamos ante unaespléndida y sobrecogedora crónica familiar, pero también ante unareflexión sobre la «verdad» de la escritura, porque son muchas lasversiones de una misma historia y narrar implica elegir una de esasversiones y una manera de contarla. Y esta elección a veces es dolorosa,porque en el viaje de la cronista al pasado de su familia irán aflorandolos secretos más oscuros. La novela más galardonada (5 premios) enFrancia en 2011 y con mayor número de lectores (500.000). «Un bellocanto de amor filial» (Fabrice Gaignault, Marie Claire). «El resultadose revela cautivador y salvífico» (Alexandre Fillon, Le Figaro). «Unrelato sensible y fascinante, que nos devuelve el eco de nuestraspropias heridas» (L?Express). «Este magnífico testimonio la confirmaescritora contemporánea de referencia? Sus reflexiones sobre lanecesidad de escribir para aprehender la realidad o sobre el significadode la lectura y la cultura para el desarrollo intelectual y moral delindividuo componen uno de los centros de atracción más poderosos dellibro. Son muchas las razones por las que Nada se opone a la noche seconvirtió en la novela más galardonada en 2011 en Francia, con cincopremios, y la más vendida, con 500.000 ejemplares. De Vigan estáreinterpretando su familia? Su libro se acaba convirtiendo en unperfecto espejo donde se refleja lo que se podría considerar almafamiliar o ADN emocional? La intensidad del libro es, sin duda, otro delos méritos de esta espléndida obra? Esta novela, en su voluntad deinterpretar la superficie, nos arrastra hacia estratos abisales donde seconfigura lo que somos. En definitiva, imprescindible» (Sònia Hernández,La Vanguardia). «La escritora indaga en el origen de un dolor internoque, más que conocer, intuye. Un rastro que la llevará a descubrir, bajoese telón de familia ejemplar, secretos ocultos? La obra se planteó comouna cartografía personal, pero la narración también se erige como unaoportuna y sincera reflexión sobre la objetividad de la memoria y lafunción de la literatura ?sus posibilidades, dificultades y límites?, alabordar los irregulares y complejos contornos biográficos» (Javier Ors,La Razón). «De Vigan esculpe una historia conmovedora y enormementecontemporánea, existencial, al abrir en canal la memoria familiar? DeVigan se enfrenta a la violencia de los secretos con el arma de laescritura, en un ejercicio experimental que supone también una reflexiónsobre la propia redacción? Una novela rotunda, violenta, pero con esaarmónica fragilidad de los vínculos afectivos? Es también un canto a lasupervivencia, al amor irrenunciable, enfurecido y resignado a losnuestros. A la madre que nos tocó y a la madre que nos hubiera gustadotener. A la madre que nos cuidó y a la que no nos protegió, a la queestuvo y a la que se ausentó. A la madre viva y a la madre muerta. Uncanto a la herida mortal que nos conforma y nos destruye, como unestigma invisible, y que la mayoría llama familia» (Sandra Faginas, LaVoz de Galicia). «Un relato híbrido y oscuro que mezcla narrativaconvencional y autobiografía» (Lucía Lijtmaer, Marie Claire). «Unanovela catártica en la que trata de entender la vida y muerte de sumadre» (Isabel Loscertales, Woman). «La novela de Delphine de Vigan, queya arrasó en Francia el año pasado, aterriza en nuestro país con laintención de llegarte al corazón» (Glamour).
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
'Même dans les drames les plus terribles, les apparences ont leur mot à dire.'' Mélanie, qui a grandi dans le culte de la téléréalité, n'a qu'une idée en tête : devenir célèbre. Mais son unique apparition à l'écran tourne au fiasco. Quelques années plus tard, mariée et mère de famille, elle décide de mettre en scène le quotidien de ses enfants sur YouTube. Le succès ne se fait pas attendre, et la voilà bientôt suivie par des millions d'abonnés. Jusqu'au jour où sa fille disparaît. Des années Loft Story aux années 2030, marquées par le sacre des réseaux sociaux, Delphine de Vigan explore les dérives d'une époque où l'on ne vit que pour être vu.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
'Amb el pseudònim de Lou Delvig, l'any 2001, Delphine de Vigan, autora de ''Res no s'oposa a la nit'', publicava ''Els dies sense fam'', una primera novel·la autobiogràfica inspirada en la malaltia que va patir durant l'adolescència: l'anorèxia. La Laura té dinouanys i és anorèxica. Hospitalitzada al darrer estadi de la malaltia, necessita tres mesos de tancament absolut per donar vida a un cos que ha renunciat a viure. Tres mesos per vèncer la malaltia que la corrou gràcies a la trobada amb l'únic metge capaç d'entendreel seu patiment. Tres mesos per intentar esbrinar els motius que l'han portat fins a aquest punt, enterrats en el més profund d'unainfantesa en la qual mai no va poder plorar. Si a ''Res no s'oposa a la nit'', Delphine de Vigan resseguia els passos de la bogeriamaterna que va marcar la seva infantesa, a ''Els dies sense fam'' se'n fa ressò i, en una mena d'exorcisme contra la malaltia, a partir de la seva pròpia història, tot i que transformant-la i reinventant-la, ens ofereix algunes claus de la seva experiència més personal i dolorosa.'
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Adolescente surdouée, Lou Bertignac rêve d’amour, observe les gens, collectionne les mots, multiplie les expériences domestiques et les théories fantaisistes. Jusqu’au jour où elle rencontre No, une jeune fille à peine plus âgée qu’elle. No, ses vêtements sales, son visage fatigué, No dont la solitude et l’errance questionnent le monde. Pour la sauver, Lou se lance alors dans une expérience de grande envergure menée contre le destin.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.