
Delphine de Vigan (Boulogne-Billancourt, França, 1966) és una escriptora, guionista i directora francesa, autora de Res no s'oposa a la nit, No i jo i Les lleialtats, entre altres novel·les.
Va estudiar a l'Escola d'Estudis Avançats en Ciències de la Informació i la Comunicació, de la facultat de lletres de la Sorbona. Mentre treballava com a directora d'estudis en un institut d'opinió pública a Alfortville, Delphine de Vigan, va decidir dedicar almenys dues hores diàries, després de la feina, a l'escriptura. El 2001 publica la seva primera novel·la Dies sense fam (Jours sans faim) sota el pseudònim de Lou Delvig. Es tracta d'una obra autobiogràfica sobre l'infern de l'anorèxia que va viure a la seva joventut.
Ha rebut múltiples reconeixements, com el Premi Renaudot des lycéens, el Prix des libraires, el Goncourt dels Estudiants o l'Oficial de l'Ordre de les Arts i les Lletres.
El seu primer èxit va ser No i jo (2007), després del qual va començar a dedicar-se per complet a la literatura. En 2011, amb la seva novel·la Res no s'oposa a la nit, va narrar la història de la seva pròpia família fent front al desordre bipolar que afronta la seva mare.