
Germans Grimm (Hanau, Alemanya, 1785 – Berlín, Alemanya, 1859). Jacob i Wilhelm Grimm van ser escriptors alemanys, pioners a l'estudi de la filologia i el folklore. Van cursar estudis a la Universitat de Marburg. Jacob va ser un filòleg molt interessat en la literatura medieval i la investigació científica del llenguatge. Després de passar diversos anys treballant a Kassel, el 1830 es van traslladar a la Universitat de Gotinga, on Wilhelm va treballar de bibliotecari i Jacob de professor assistent fins al 1837. Tots dos van ser els autors de la Gramàtica alemanya (1819-1837), considerada com l'origen de la filologia germànica. Entre les obres de Jacob destaquen Über den altdeuschen Meistergesang (Sobre els antics menestrals alemanys, 1811), Mitología alemana (1835) i Historia de la lengua alemana (1848). De Wilhelm, destaquen: Antiguas canciones de gesta danesas (1811), Leyendas heroicas alemanas (1829), La canción de Roldá (1838) i El antiguo idioma alemán (1851).
Tots dos germans van estar sempre molt interessats en els antics contes folklòrics alemanys i els van publicar com a Contes per a la infància i la llar (2 volums, 1812-1815). La col·lecció, augmentada el 1857, és coneguda com Contes de fades dels germans Grimm. Aquesta col·lecció reuneix més de dos-cents contes, entre els quals es troben narracions tan famoses com La Blancaneu, La Ventafocs, El ...