Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Novetats de Francesc Serés
Després d'una vida dedicada a l'ensenyament, dos professors de secundària -la Marina i en Carles- celebren la seva jubilació. De manera inevitable, miren enrere i s'interroguen sobre el que ha passat a les seves vides durant els últims deu anys tan endimoniadament intensos. Es pregunten pel seu compromís polític i s'encaren amb el desengany que viuen ells i el país. Les relacions amb altres professors, pares d'alumnes, veïns i fins i tot estudiants ja no són les mateixes. La crisi, la repressió i la covid han encobert la seva perplexitat, però no poden evitar mirar-se al mirall. Volien fer història i la història els ha passat per sobre. Francesc Serés -l'autor de La casa de foc- recull el batec humà de l'independentisme en una novel·la valenta i honesta, de lectura obligada. ''Sí, el país somia, tots els països ho fan. El misteri és saber com i què. Té memòria dels somnis que ha dormit? El desperten els malsons? N'hi ha que dormen més profundament que els altres? N'hi ha que somien desperts?''.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Un lloc petit pot ser el centre del mónUna nit d'hivern, un home arriba al Sallent de Santa Pau. Ben aviat, el nouvingut rep l'encàrrec de fer classes a la Mar, una noia de tretze anys. La seva família és l'eix al voltant del qual giren totes les vides de la vall del Ser. ''Aquesta nena es perdrà'', diu el seu avi, un home que té el do de trobar aigua sota terra i de donar ordres sense obrir la boca. Per esbrinar què vol dir perdre's, haurem de recórrer els camins que uneixen les cases i les vivències dels habitants d'una vall on tothom hi arriba fugint d'alguna cosa i només es queden els que no han pogut anar-se'n. El foraster busca les històries soterrades com un saurí les vetes d'aigua, i es va fent un retrat de la vall i de la seva gent, del temps i del país, dels seus mites i d'ell mateix. Som al centre del món i de la història. La casa de foc és una obra enganxada a la realitat i a la màgia, una novel·la que busca i que troba, una història que recorre el nostre present i que ens parla del futur, un llibre que cal llegir.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Un relat personal, una indagació europea, un llibre extraordinari.«Hauríeu d'haver passat una guerra», responien els avis sempre que algú es queixava. Ho deien més com un recordatori i com un advertiment que com un desig o una maledicció. En la sentència hi havia la memòria i l'acceptació que, si havia passat una vegada, podia tornar a passar. D'Hamburg a Saidí, dels diaris i les fotos de l'Alemanya de la Segona Guerra Mundial als testimonis de la invasió russa d'Ucraïna, El món interior recull l'experiència del Front d'Aragó dels Orwell, Hemingway, Sales, Sender i Weil, la mirada dels fotògrafs i dietaristes dels documents trobats a Berlín, les converses amb la família i els amics que s'han quedat o que han fugit de Rússia i d'Ucraïna. Francesc Serés explora la condició humana a través de la vivència personal d'una guerra familiar i llunyana, una història europea.A qui va dirigit el llibre El món interior?Dirigit a lectors interessats en l'exploració introspectiva i en històries amb profunditat emocional, especialment aquells que gaudeixen de narracions reflexives sobre l’experiència humana i la identitat.Opinions i valoracions del llibre El món interiorEls lectors elogien la profunditat psicològica de l’obra i l’estil poètic de Francesc Serés, que crea una experiència immersiva i íntima, connectant amb el lector a través de reflexions personals i universals.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Un lloc petit pot ser el centre del mónUna nit d'hivern, un home arriba al Sallent de Santa Pau. Ben aviat, el nouvingut rep l'encàrrec de fer classes a la Mar, una noia de tretze anys. La seva família és l'eix al voltant del qual giren totes les vides de la vall del Ser. ''Aquesta nena es perdrà'', diu el seu avi, un home que té el do de trobar aigua sota terra i de donar ordres sense obrir la boca. Per esbrinar què vol dir perdre's, haurem de recórrer els camins que uneixen les cases i les vivències dels habitants d'una vall on tothom hi arriba fugint d'alguna cosa i només es queden els que no han pogut anar-se'n. El foraster busca les històries soterrades com un saurí les vetes d'aigua, i es va fent un retrat de la vall i de la seva gent, del temps i del país, dels seus mites i d'ell mateix. Som al centre del món i de la història. La casa de foc és una obra enganxada a la realitat i a la màgia, una novel·la que busca i que troba, una història que recorre el nostre present i que ens parla del futur, un llibre que cal llegir.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Després d'una vida dedicada a l'ensenyament, dos professors de secundària -la Marina i en Carles- celebren la seva jubilació. De manera inevitable, miren enrere i s'interroguen sobre el que ha passat a les seves vides durant els últims deu anys tan endimoniadament intensos. Es pregunten pel seu compromís polític i s'encaren amb el desengany que viuen ells i el país. Les relacions amb altres professors, pares d'alumnes, veïns i fins i tot estudiants ja no són les mateixes. La crisi, la repressió i la covid han encobert la seva perplexitat, però no poden evitar mirar-se al mirall. Volien fer història i la història els ha passat per sobre. Francesc Serés -l'autor de La casa de foc- recull el batec humà de l'independentisme en una novel·la valenta i honesta, de lectura obligada. ''Sí, el país somia, tots els països ho fan. El misteri és saber com i què. Té memòria dels somnis que ha dormit? El desperten els malsons? N'hi ha que dormen més profundament que els altres? N'hi ha que somien desperts?''.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
II Premi Proa de novel·la XXII Premi Llibreter Una nit d'hivern, un home arriba al Sallent de Santa Pau. Ben aviat, el nouvingut rep l'encàrrec de fer classes a la Mar, una noia de tretze anys. La seva família és l'eix al voltant del qual giren totes les vides de la vall del Ser. «Aquesta nena es perdrà», diu el seu avi, un home que té el do de trobar aigua sota terra i de donar ordres sense obrir la boca. Per esbrinar què vol dir perdre's, haurem de recórrer els camins que uneixen les cases i les vivències dels habitants d'una vall on tothom arriba fugint d'alguna cosa i només es queden els que no han pogut anar-se'n. El foraster busca les històries soterrades com un saurí les vetes d'aigua, i es va fent un retrat de la vall i de la seva gent, del temps i del país, dels seus mites i d'ell mateix. Els personatges es mouen entre les constel·lacions i els fòssils: som al centre del món i del temps. La casa de foc és una obra enganxada a la realitat i a la màgia, una novel·la que busca i que troba.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una historia personal que recorre la Europa de los últimos cien años a través de las vivencias y los recuerdos.El mundo interior es un viaje narrativo sobre tres momentos y espacios históricos del siglo xx: la guerra civil española (concretamente, el Frente de Aragón en los Monegros), la Segunda Guerra Mundial y la guerra entre Ucrania y Rusia. Serés trabaja con elementos de su experiencia personal: las vivencias familiares en el Frente de Aragón (él es hijo de la Franja), sus años en Berlín desde principios de 2022, donde consiguió álbumes de fotos y diarios de familias relacionadas con la guerra, y el tiempo que el autor y su mujer, de nacionalidad rusa y con la madre y los hermanos en Rusia, trabajaron en la capital alemana en la acogida de refugiados ucranianos. Todo este bagaje vital desemboca en un libro sobre la Europa actual, que mira hacia el interior de los hogares y la vida de quienes la han habitado.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Escrito a modo de entrevistas, a caballo entre la narrativa y el testimonio, este libro reúne las historias de personajes con los que cada día nos cruzamos sin que lleguemos a conocerlos. Vidas anónimas que llevan dentro su propia novela, su propia tragedia, sus propios deseos y miedos: la materia prima de las grandes novelas. Aviso de lectura Para algunos este conjunto de narraciones testimonio pudiera ser algo semejante a encontrarse con un aguafiestas en medio de una feliz reunión de cumpleaños (en el cumpleaños del jefe por ejemplo, suponiendo que nos hayan invitado). En todo caso comprobará que se trata de un aguafiestas discreto, educado, solvente. Su voz no es ni chirriante ni agresiva. Simplemente se dedica a preguntar cómo nos va en ese trajín que llamamos vida. Y unos cuantos personajes nos lo cuentan bien, mal, podría ser peor, qué quiere que te diga. Érase una vez la vida. Hay un narrador que oye y narra. Deja que los sueños y los fracasos tomen la palabra. Una galería de personajes que suben a la pasarela y sin poses de figurín muestran el debe y el haber. Vidas ordinarias, no extraordinarias. La narración muestra de cada día dánosla hoy y perdona nuestras deudas e hipotecas, así como nosotros perdonamos a nuestros deudores. Sueños, trabajos y deudas, la materia prima con la que construimos loa ficción del cada fin de mes. Y a quien dios se la dé san pedro se la bendiga. Críticas:«Materia prima nos confronta con las exigencias por la supervivencia, esto es por aspirar a una vida digna, en un mundo cada vez más deshumanizado. Una aspiración básica, simple en apariencia, que sin embargo, día a día, adquiere tintes cada vez más épicos.»Blog Lamentos de un marino varado en tierras de secano «-Sí, claro que me ha gustado. ¿Cómo no me iba a gustar? Además Serés escribe de maravilla. Se me hace raro encontrar un escritor al que le importan tan poco las florituras artisticosintáticas. Serés parece haber reducido el lenguaje al nivel del tema tratado, depurándolo hasta convertirlo en un diálogo que cualquiera de nosotros mantenemos con nuestros vecinos o amigos. Le importa la gente y se nota que lo único que le interesa es llegar cuanto antes al objetivo del libro. / -La materia prima. / -Sí. La materia prima.»Blog La medicina de Tongoy
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una novel·la sobre la frustració que molts de catalans senten després del Procés. Per l'autor de La casa de foc (Premi Proa de novel·la i Premi Llibreter).Després d'una vida dedicada a l'ensenyament, dos professors de secundària -la Marina i en Carles- celebren la seva jubilació. De manera inevitable, miren enrere i s'interroguen sobre el que ha passat a les seves vides durant els últims deu anys, tan endimoniadament intensos. Es pregunten pel seu compromís polític i s'encaren al desengany que viuen ells i el país. Les relacions amb altres professors, pares d'alumnes, veïns i fins i tot estudiants ja no són les mateixes. La crisi, la repressió i la covid han encobert la seva perplexitat, però no poden evitar mirar-se al mirall. Volien fer història i la història els ha passat per sobre. Francesc Serés recull el batec humà de l'independentisme en una novel·la valenta, de lectura obligada. «La novel·la de Serés és un acte d'honestedat. És atrevir-se a dir el que d'altres callen. És retreure als polítics la seva irresponsabilitat. És un exercici de llibertat i de valentia. El que no resulta fàcil, i encara menys a partir d'una novel·la ben escrita.» Màrius Carol, La Vanguardia
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Ola Yevguènieva, Véra-Margarita Abansèrev, Vitali Kroptkin, Aleksandr Vòlkov i Iosif Bergxenko eren per a mi uns escriptors desconeguts abans que Anastàssia Maxímovna em fes arribar els seus contes. Per a mi, formen part d'una ficció sobre una ficció. Tot el que s'esdevé en els seus relats acaba configurant la història d'un territori i d'un país que podria ser imaginari. Fins i tot en la realitat, no podria ser susceptible d'ésser pensada com una enorme fàbula, la història de Rússia del darrer segle i mig? Un país tan gran que sembla mentida que pugui existir, amb unes epopeies d'una magnitud inconcebible i que ha provocat i patit sismes que es noten arreu del globusà I com si aquesta ficció només es pogués entendre des de la ficció, aquests contes descriuen un arc històric que va des d'aquell principi dels temps que és el segle XIX fins les línies aèries de baix cost. Des de la recreació d'algunes fàbules tradicionals fins la difícil relació de Rússia amb el segle XXI. Els contes parlen de Rússia des de Rússia, lluny dels corrents que intenten fer desaparèixer el lloc en el no-lloc o diluir el jo i el nosaltres en les societats líquides. Són contes físics, concrets, els personatges no tenen ni les angoixes existencials franceses, ni la ironia servil, ni el postmodernisme ubic que dilueix formes i identitatsà
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Els vells camins del Baix Cinca i del Segrià s’han perdut i se n’han obert de nous que continuen per Europa i Àfrica i arriben fins a Romania i Ucraïna, fins a Mali, el Senegal, el Camerun, la Xina i l’Índia. Durant els darrers quaranta anys els rius han canviat el llit i s’han rebaixat les serres. Els arbres arriben de Califòrnia i els homes, de tot arreu. Les direccions i les distàncies són tan diferents que ja no serveixen ni els mapes de sempre ni els mateixos relats: els homes escriuen el seu final mentre, sense poder evitar-ho, esborren el seu començament. A La pell de la frontera hi cap tothom: de fora i de dins, homes del cap dret, homes del cap cot, homes que arriben per quedar-se i homes que es voldrien quedar però que no acaben d’arribar mai. Els protagonistes conten com ha canviat un món que no saben del cert si és seu, que s’acarona i s’esgarrapa. Un món que és seu i nostre.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Los viejos caminos del Bajo Cinca y del Segrià se han perdido y han dado paso a nuevas sendas que continúan por Europa y África y llegan hasta Rumanía y Ucrania, hasta Mali, Senegal, Camerún, China y la India. Francesc Serés refleja en estas páginas como
Has afegit la quantitat màxima disponible.