Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Llibres destacats de Carles Porta
Tot sobre Tor: el relat excepcional d'uns fets verídics en un escenari mític Tor és un dels pobles més alts dels Pirineus, just a la frontera amb Andorra, un territori extrem que molts consideren el Far West català. El contraban hi ha estat habitual. Va ser camí de pas per a republicans que fugien de Franco i per a jueus que escapaven dels nazis, i hi va tenir lloc una batalla entre maquis comunistes i guàrdies civils. Amb una gran riquesa forestal i ramadera, diuen que és un cel per a les bèsties i un infern per a les persones, i els odis i les rancúnies hi han arrelat al llarg de més de cent anys. El 1896, les tretze famílies de Tor van registrar al seu nom una muntanya de 4.800 hectàrees, amb una clàusula per conservar-ne la propietat: mantenir la casa oberta o, com deien els veïns, tenir el foc encès tot l'any. En aquella època ningú volia marxar d'allà, però amb els anys les coses van canviar: qui voldria viure en un llogarret sense llum, aigua corrent ni cobertura de mòbil? Després de dues morts i anys de plets, el 1995 un jutge va sentenciar que la muntanya tenia un amo únic: Sansa. Als cinc mesos va ser assassinat. Qui va matar Sansa? Carles Porta ofereix finalment els testimonis i la documentació que permeten deliberar sobre aquest crim mai resolt. I amb la passió que l'ha dut a investigar aquesta història durant prop de trenta anys, narra en un relat excepcional uns fets verídics que han convertit Tor en un escenari mític i, alhora, en una metàfora de la història de la humanitat. «M'atreviria a dir que aquesta és la meva història, la més fi del a allò que considero que va passar a Tor».CARLES PORTA
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Amb un registre més íntim però amb el mateix tremp narratiu que a Tor. Tretze cases i tres morts, el gran periodista d'investigació Carles Porta torna a enganxar-nos a una història real com si fos una novel·la. La Marisa Mainar no s'ha cregut mai que el seu germà sigui l'assassí de Fago, un poble de 30 habitants del Pirineu d'Osca. El gener del 2007 apareix mort l'alcalde de Fago. Tots els veïns són sospitosos. Molts el consideraven un tirà. Finalment és acusat Santiago Mainar, un ramader idealista que de seguida es confessa culpable «perquè deixin en pau els altres veïns». Durant aquests cinc anys Carles Porta ha mantingut una estreta relació amb la família Mainar. Ha fet més de 60 visites a la presó i ha parlat centenars de vegades amb la germana gran. El dia que va començar el judici, mentre al carrer hi havia un núvol de 190 periodistes buscant la foto, ell era l'únic que vivia aquell drama al costat de la família. Fago és el retrat viu, proper i revelador d'un home acusat d'assassinat. Però, per sobre de tot, és la història d'una dona que decideix estimar el seu germà i defensar la seva innocència contra tot i contra tothom, fins i tot contra ell mateix. Porta aconsegueix encomanar al lector un profund respecte pel sofriment de la Marisa i posa en qüestió el paper de policies, jutges, advocats i periodistes en un cas on la «piconadora» va esclafar la família Mainar des del primer instant.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Tothom coneix a Carles Porta, però pocs saben que tot va començar a Tor.Tretze veïns, amos d'una muntanya. Al poble de Tor, tocant a Andorra. Hi ha poderosos que s'enfronten. Interessos, contraban, l'orgull de la força. Assassinats estranys i sentències que fan créixer la crispació. Carles Porta ha investigat sobre el terreny i fins al més petit detall els crims de Tor, convertits en una de les llegendes negres de Catalunya, les morts de dos guardaespatlles d'un veí del poble, l'any 1980, i la de Josep Montané, Sansa, que al febrer de 1995 havia estat declarat amo únic de la muntanya i apareixia mort al juliol del mateix any.Porta va anar a la muntanya maleïda la primera vegada el 1997 per fer un «30 Minuts» per a TV3, i hi va tornar els anys següents atrapat per la passió i l'avidesa que desperten les grans històries.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Tot sobre Tor: el relat excepcional d'uns fets verídics en un escenari mític Tor és un dels pobles més alts dels Pirineus, just a la frontera amb Andorra, un territori extrem que molts consideren el Far West català. El contraban hi ha estat habitual. Va ser camí de pas per a republicans que fugien de Franco i per a jueus que escapaven dels nazis, i hi va tenir lloc una batalla entre maquis comunistes i guàrdies civils. Amb una gran riquesa forestal i ramadera, diuen que és un cel per a les bèsties i un infern per a les persones, i els odis i les rancúnies hi han arrelat al llarg de més de cent anys. El 1896, les tretze famílies de Tor van registrar al seu nom una muntanya de 4.800 hectàrees, amb una clàusula per conservar-ne la propietat: mantenir la casa oberta o, com deien els veïns, tenir el foc encès tot l'any. En aquella època ningú volia marxar d'allà, però amb els anys les coses van canviar: qui voldria viure en un llogarret sense llum, aigua corrent ni cobertura de mòbil? Després de dues morts i anys de plets, el 1995 un jutge va sentenciar que la muntanya tenia un amo únic: Sansa. Als cinc mesos va ser assassinat. Qui va matar Sansa? Carles Porta ofereix finalment els testimonis i la documentació que permeten deliberar sobre aquest crim mai resolt. I amb la passió que l'ha dut a investigar aquesta història durant prop de trenta anys, narra en un relat excepcional uns fets verídics que han convertit Tor en un escenari mític i, alhora, en una metàfora de la història de la humanitat. «M'atreviria a dir que aquesta és la meva història, la més fi del a allò que considero que va passar a Tor».CARLES PORTA
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Nova edició. Inclou el crim de la guàrdia urbana i sis històries fosques més. La «crònica negra» és un gènere que té els elements bàsics per fer una bona escudella: grans personatges i una trama potent. Cal, però, treballar-ne bé els ingredients, i aquest és el secret que ha permès Carles Porta convertir CRIMS en uns relats que captiven centenars de milers d'espectadors, oients i lectors pel seu rigor, respecte i ritme narratiu. Tot el que llegireu és real conté set històries fosques narrades des de dins, fins al punt que el lector té la sensació que coneix personalment el criminal i li sent la veu. De Sant Pere Pescador a Bangkok, de la vídua negra al camioner assassí, els relats inquietants reunits en aquest llibre permeten descobrir els rostres veritables dels seus protagonistes més enllà de la crònica negra.I aquesta nova edició inclou, a més del relat original del cas de la guàrdia urbana, els guions dels quatre episodis concebuts per Carles Porta per explicar la història de la Rosa, l'Albert i el Pedro des de tots els angles, per tal que pugueu extraure'n les vostres conclusions més enllà de les investigacions i les sentències. «Posem llum a la foscor...».
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Morir matant a la Vall FoscaTretze veïns, amos d'una muntanya. Al poble de Tor, tocant a Andorra. Poderosos que s'enfronten. Interessos, contraban, l'orgull de la força. Estranys assassinats i sentències que fan créixer la crispació. Carles Porta va investigar la història de Tor, la muntanya maleïda. Hi va anar, la primera vegada, per fer un «30 Minuts» per a TV3. I hi va quedar atrapat. Durant vuit anys hi va tornar repetidament, per parlar llargament amb uns personatges difícils, plens d'odi, de por i de secrets. Aquest és el llibre d'una arriscada aventura periodística convertida en narració literària -recordant el nord-americà Truman Capote- amb escenes tenses i també de grotesques, retrats de personatges que impressionen per la seva ràbia encesa. Els lectors devoraran aquestes pàgines amb la passió i l'avidesa que desperten les grans històries. A Tor, tretze cases, tres morts, el misteri que continua. Com la ira del vell Palanca: «Me van robar, me van intentar matar, i encara sóc jo lo cabrón! Només em queda una solució: morir matant!»
Has afegit la quantitat màxima disponible.
*****INCREÍBLEMENTE REAL***** El periodismo literario de Carles Porta sigue la estela de Ferdinand von Schirach y Patrick Radden Keefe. Carles Porta probablemente sea uno de nuestros mejores periodistas, pero sin duda se ha coronado, con sus libros, podcasts y series televisivas, como un magistral narrador de relatos reales. En este volumen, que recoge diez de los casos más impactantes de la crónica negra reciente, descubriremos su especialidad literaria: contarnos extraordinarias historias de crimen y trabajo policial mientras nos mantiene en vilo hasta la última línea. La fórmula puede parecer sencilla, pero él la convierte en inimitable gracias al tratamiento riguroso que hace de los grandes personajes que escoge y la manera en que los sabe envolver en tramas tan potentes como verídicas. Aquí encontraremos, entre otros: el caso de Amaia Azkue, la vecina de Zarautz cuyo asesino fue identificado por un detalle trivial, la estremecedora desaparición de los hermanos Òrrit en el hospital de Manresa y la búsqueda que ha llevado a cabo durante décadas su numerosa familia, el asesinato a sangre fría de un hombre en Madrid a causa de un macabro juego de rol, o el sangriento robo que cometió una mujer en Fargo, Dakota del Norte, contra su propia vecina. La crítica ha dicho:«El rey de la crónica negra en España.»El Mundo «Un maestro de relatar crónica negra.» Lídia Penelo, Público «Un profundo ejercicio de depuración de estilo.»ABC «Periodismo en profundidad, y próximo.»La Vanguardia «Combina el rigor y el entretenimiento sin caer en la tentación del morbo ni tampoco rehuir los anzuelos para propulsar la lectura.»El País La crítica ha dicho sobre La farmacéutica:«Se lee todo del tirón y uno no da crédito a que sucediera de verdad. [...] Crónica definitiva de aquel secuestro, es un libro de lectura muy dinámica.»El Mundo «Lo que realmente le gusta a Porta es contar buenas historias. [...] La última es un clásico de 1992, tiene como protagonista a una farmacéutica y la cuenta en un gran libro.»La Vanguardia «Un solo hilo narrativo que combina la vivacidad, el drama y la ironía, además de evidenciar la grandeza y, a su vez, la miseria humana. [...] Sin duda, con esta crónica, Porta se consagra, según los expertos del género, como un maestro del periodismo narrativo.»NacióDigital «Este libro pone orden y claridad a los acontecimientos: Porta narra con dinamismo y rellena todos los agujeros con tal de revertir los malentendidos que circulan en la esfera pública.»El País «Una crónica trepidante.»ABC «Una especie de Fargo en la Garrotxa.»Diari de Girona
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Trece vecinos, propietarios de una montaña. Tor, un virginal enclave en el Pirineo leridano, cerca de Andorra. Poderosos que se enfrentan. Intereses, contrabaño, el orgullo déla fuerza. Extraños asesinatos y sentencias judiciales que incrementan la crispación.El caso se remonta a 1896, cuaño los habitantes de Tor fundaron una sociedad para no perder la propiedad déla montaña del puélo. Los años pasaron, muchos habitantes huyeron durantéla Guerra Civil y el viejo pacto cayó en el olvido. Hasta que en 1976 uno délos habitantes del puélo se alió con un promotor inmobiliario de Andorra para construir en la montaña una estación de esquí. Fue el punto sin retorno en un proceso de hostilidades, odios, disputas, sangre, miedo y un asesinato todavía sin resolver en el que se han visto implicados contrabandistas, hippies, especuladores, jueces, abogados y matones.En 1997 el periodista Carles Porta recibió el encargo de efectuar un reportaje sobre el caso déla «montaña maldía» de Tor que apareció por primera vez en el programa «30 Minuts» de TV3. Caries Porta quedó atrapado por la historia y durante ocho años ha regresado repetidamente a Tor, para hablar largo y tendido con unos personajes difíciles, llenos de odio, de miedo y de secretos, y el resultado déla investigación ha sido este apasionante relato. En Tor. La montaña maldía, el misterio continúa. Como la ira del viejo Palanca, un personajélarger than life: «Me robaron, intentaron matarme, íy resulta que el cabrón soy yo! Sólo me queda una solución: íMorir mataño!»
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«Té collons, Puigdemont: president de Catalunya! ¿Ets tu? Estic assegut al sofà, mirant la tele, amb una copa de vi i una barreja estranya d'emocions. Estic content, però espantat i, sobretot, perplex. ¿Ets el mateix Puigdemont que conec des dels anys vuitanta? Sí, ets tu, et veig igual, però tot el que t'envolta et fa molt diferent. És diumenge, 10 de gener. Com tanta gent que no ho havia fet mai fins avui, m'estic empassant la sessió d'investidura que s'emet per televisió. Et veig, et sento, i veig i sento el meu amic, el Pugi. Tu em dius Xarli i jo a tu Pugi, més fàcil que Puigdi, com et diuen alguns a Girona. Veig a la tele el Pugi que conec des que les nostres nòvies d'aleshores, l'Elianne i la Roser, vivien en un pis d'estudiants de Cerdanyola i tu i jo érem els borinots que les visitàvem els caps de setmana. Tu venies de Girona, on treballaves al diari El Punt, i jo de Lleida, on treballava al Segre. Vam connectar de seguida.»
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Carles Porta, autor de la sèrie Crims, torna al relat criminal amb el «cas de Castelldans». Li deien pare perquè eren nens i no sabien que els violava. Es pensaven que allò era el preu per tenir una família. Un dia, una conversa a Facebook va disparar l'alarma. David Donet oferia a un menor de fer-li fotos «eròtiques o insinuants». Un agent dels Mossos d'Esquadra va investigar-ho, va estirar el fil i va anar a parar al poble de Castelldans, on vivien Donet i els adolescents que tenia en règim d'acollida. L'escorcoll policial va fer sortir a la llum dotzenes de cintes filmades pel pederasta al llarg de més de disset anys. La premsa no va tardar a parlar de la «casa dels horrors». Després d'una tasca de documentació excepcional i de posar-se a la pell dels protagonistes de la història, Carles Porta ha construït un text trepidant que fa posar els pèls de punta, no pas pels detalls escabrosos (que no n'hi ha), sinó perquè posa al descobert la manera en què l'horror pot fer-se real entre nosaltres.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La supèrbia, l'avarícia, la luxúria, la ira, la gola, l'enveja i la mandra són els set pecats capitals. Els va descriure Dante a la Divina comèdia, i a la tradició cristiana es troben en l'origen de tots els altres vicis. Són també set passions molt arrelades en la ment humana. Podem imaginar l'ésser humà sense elles? En les set històries reals reunides en aquest llibre, el possible mòbil del crim sempre és una d'aquestes passions. El segrest de la Mélodie Nakachian en el món de la jet-set de la Costa del Sol, el crim al supermercat Esclat de Mollet del Vallès, on va ser apunyalat el vigilant de seguretat, la desaparició a Canovelles del nadó d'una família a qui feia poc li havia tocat la loteria de Nadal, el cas Febamar a Alcanar, en el qual el propietari d'un concessionari de cotxes i la seva dona són assaltats i torturats fins a la mort, la història del caníbal de Ventas a Madrid o la del monjo shaolin a Bilbao, que havia convertit un gimnàs en un pou dels horrors, i l'assassinat d'Isidre Matas, un home amb molt mala sort, ens fan preguntar-nos: quines són les passions que mouen el món? Per què matem?
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Carles Porta reconstrueix el periple que va viure la farmacèutica d'Olot. Un relat rigorós que mostra fins a quin punt pot arribar la crueltat humana. El 20 de novembre de 1992 va ser segrestada Maria Àngels Feliu Bassols, farmacèutica d'Olot. Aquella dona, mare de tres fills, va passar setze mesos sota terra, enterrada viva en un forat de la mida d'un armari. Va compartir captiveri amb aranyes, formigues, rates, serps i humitat.Així comença la història real però increïble d'un dels casos més impactants de la crònica negra del nostre país: la investigació del segrest de la farmacèutica, que es va transformar en un drama humà, va estar plena d'errors policials i judicials, i tampoc no hi van faltar diversos exemples vergonyosos de periodisme escombraria. Per si no fos prou, els segrestadors de la Maria Àngels eren uns ineptes absoluts. L'única cosa que van aconseguir va ser eternitzar el suplici d'una dona que, miraculosament, va sobreviure a unes circumstàncies infrahumanes. La seva fortalesa psíquica i la seva determinació la converteixen en una heroïna. Després de revisar a fons la informació generada pel cas, Carles Porta ha reconstruït la història de dalt a baix en un sol fil narratiu que, com sempre, combina magistralment la vivacitat, el drama i la ironia, fent evident la grandesa i, alhora, la misèria humana. Carles Porta aconsegueix, com en tots els seus llibres, que llegeixis àvidament, amb l'ànima en suspens i alhora et fa riure de tanta ineptitud dels uns i dels altres. Sens dubte, amb aquesta crònica, Porta es consagra com el mestre del periodisme narratiu.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Reservoir narrativa Reservoir Books
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Lolo es un adolescente normal: va al instituto, es guapo, tiene amigos. Pero bajo la superficie se escondeuna realidad dolorosa: sus padres lo abandonaron, tuvo que irse a vivir con su hermanastro, siente que la vida es un engaño, tiene episodios depresivos y, aunque es un chico sensible, se rebela y se expresa de manera burda, haciéndose el chulo y frecuenta amistades no muy recomendables, todo para sentirse parte del grupo. Mientras busca desesperadamente su lugar en la vida, un malentendido lo llevará a tomar una decisión irreversible.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
*****INCREÍBLEMENTE REAL***** Has oído hablar de esta historia, pero ni la conoces entera ni te la han contado nunca así. «El 20 de noviembre de 1992 secuestraron a Maria Àngels Feliu Bassols, farmacéutica de Olot. Esta mujer, madre de tres hijos, pasó dieciséis meses bajo tierra, enterrada viva en un agujero del tamaño de un armario. Arañas, hormigas, ratas, serpientes y humedad fueron sus compañeras de cautiverio.» Así empieza la historia increíblemente real de uno de los casos más extremos de la crónica negra española. Aquel crimen se transformó en un drama humano cuya investigación, repleta de errores policiales y judiciales, estuvo acompañada de vergonzosos ejemplos de periodismo basura. Por si fuera poco, los captores de Maria Àngels se mostraron incapaces de culminar el secuestro exprés que habían planeado. Lo único que lograron fue eternizar el suplicio de una mujer que sobrevivió a tan adversas circunstancias gracias a su determinación y su fortaleza psíquica. Tras ser liberada, aún tuvieron que transcurrir cinco años para que los responsables fueran detenidos y otros cuatro para juzgarlos. Después de revisar a fondo la información generada por el suceso, Carles Porta ha reconstruido el caso al completo, en un único hilo narrativo. No existe otra recreación tan rigurosa de todas las historias entrecruzadas que rodearon el secuestro de la farmacéutica de Olot. Sin duda, con este libro Porta se consagra como uno de los maestros del periodismo narrativo de nuestro país. La crítica ha dicho:«Se lee todo del tirón y uno no da crédito a que sucediera de verdad. [...] Crónica definitiva de aquel secuestro, es un libro de lectura muy dinámica.»El Mundo «Lo que realmente le gusta a Porta es contar buenas historias. [...] La última es un clásico de 1992, tiene como protagonista a una farmacéutica y la cuenta en un gran libro.»La Vanguardia «Un solo hilo narrativo que combina la vivacidad, el drama y la ironía, además de evidenciar la grandeza y, a su vez, la miseria humana. [...] Sin duda, con esta crónica, Porta se consagra, según los expertos del género, como un maestro del periodismo narrativo.»NacióDigital «Carles Porta ha abrazado el true crime catalán con un equilibrio difícil de conseguir que combina el rigor y el entretenimiento sin caer en la tentación del morbo ni tampoco rehuir los anzuelos para propulsar la lectura. Este libro pone orden y claridad a los acontecimientos: Porta narra con dinamismo y rellena todos los agujeros con tal de revertir los malentendidos que circulan en la esfera pública.»Antonio Lozano Sagrera, El País «La farmacéutica pone luz a la oscuridad. [...] Un gran libro que os recomiendo.»Jordi Grau, El Punt - Avui «Una crónica trepidante.»ABC «Una especie de Fargo en la Garrocha.»L'illa dels llibres
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Carles Porta reconstrueix el periple que va viure la farmacèutica d'Olot. Un relat rigorós que mostra fins a quin punt pot arribar la crueltat humana. ''El 20 de novembre de 1992 va ser segrestada Maria Àngels Feliu Bassols, farmacèutica d'Olot. Aquella dona, mare de tres fills, va passar setze mesos sota terra, enterrada viva en un forat de la mida d'un armari. Va compartir captiveri amb aranyes, formigues, rates, serps i humitat.'' Així comença la història real però increïble d'un dels casos més impactants de la crònica negra del nostre país: la investigació del segrest de la farmacèutica, que es va transformar en un drama humà, va estar plena d'errors policials i judicials, i tampoc no hi van faltar diversos exemples vergonyosos de periodisme escombraria. Per si no fos prou, els segrestadors de la Maria Àngels eren uns ineptes absoluts. L'única cosa que van aconseguir va ser eternitzar el suplici d'una dona que, miraculosament, va sobreviure a unes circumstàncies infrahumanes. La seva fortalesa psíquica i la seva determinació la converteixen en una heroïna. Després de revisar a fons la informació generada pel cas, Carles Porta ha reconstruït la història de dalt a baix en un sol fil narratiu que, com sempre, combina magistralment la vivacitat, el drama i la ironia, fent evident la grandesa i, alhora, la misèria humana. Carles Porta aconsegueix, com en tots els seus llibres, que llegeixis àvidament, amb l'ànima en suspens i alhora et fa riure de tanta ineptitud dels uns i dels altres. Sens dubte, amb aquesta crònica, Porta es consagra com el mestre del periodisme narratiu.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Carles Porta relata deu històries reals, deu crims estremidors. La «crònica negra» és un gènere que té els elements bàsics per fer una bona escudella: grans personatges i una trama potent. Cal, però, treballar-ne bé els ingredients, i aquest és el secret que ha permès Carles Porta convertir CRIMS en uns relats que captiven centenars de milers d'espectadors, oients i lectors pel seu rigor, respecte i ritme narratiu.Llum a la foscor conté deu històries reals, deu crims estremidors triats pel seu impacte social, pel perfil dels acusats, per la complexitat de la investigació o per la sorprenent resolució del cas. Són històries que furguen en la part fosca de la nostra societat i ens descobreixen una part de nosaltres i del món que ens envolta que no podem ignorar, unes històries que Carles Porta il·lumina per revelar-ne tots els angles, per tal que puguem extraure'n les nostres conclusions més enllà de les investigacions i les sentències.«Posem llum a la foscor...».
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una obra emotiva i colpidora, inspirada en un fetreal.La nova novel·la de Carles Porta: una obra emotiva i colpidora, inspirada enun fet real.El Lolo és un adolescent que viu aLleida i porta en aparença una vida normal: va a l’institut, és atractiu, té amics. Però sota la superfície s’amaga una realitat dolorosa: abandonat pels seuspares, que el van enviar a viure amb el seu germanastre, se sent enganyat per la vida, té episodis depressius i freqüenta amistats poc recomanables, tot per sentir-se part d’un grup. Mentre busca desesperadamentel seu lloc a la vida, un malentès el portarà a prendre una decisió irreversible.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El llibre de Carles Porta és el fi del i esborronador relat del que la premsa va batejar com ?el casáCastelldans?, per la petita localitat de la comarca lleidatana de les Garrigues que acollia l?autènticaá?casa dels horrors?. Un centre d?acollida de nens orfes, un ?pare?, David Bonet, queáabusa d?ells durant més de 17 anys i ho grava en vídeo, i una frase de Facebook que ho destapaátot. Aquest llibre explica els mateixos fets des de quatre punts de vista diferents: el del policiaáque ho va investigar, el del nen que va patir més abusos, el del pederasta i el de la presidentaáde la fundació que enviava nens al centre d?acollida. No hi ha morbositat, ni judicis, ni justificacions, només els fets sense reserves. Cadascun dels protagonistes parla en primera persona,ái la suma configura un relat, autèntic thriller psicològic, que, de tan real, sembla una novel·la.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Cien años de odio desembocan en tres asesinatos en una aldea de trece casas.LA HISTORIA DE UNA OBSESIÓN: ¿QUIÉN MATÓ A SANSA? Porel creador de ¿Por qué matamos?, Crims/Crímenes y Luz en la oscuridad. Tor es el pueblo más alto del Pirineo, justo en la frontera con Andorra, un territorio extremo que muchos consideran el Far West catalán. Ha sido zona habitual de contrabando. Fue lugar de paso para republicanos que huían de Franco y para judíos que huían de los nazis. Allí se produjo también una batalla entre maquis comunistas y guardias civiles. Pero sobre todo es un pueblo donde el odio entre sus habitantes arraigó durante cien años. En 1896, las trece familias de Tor registraron a su nombre una montaña de 4.800 hectáreas e impusieron una cláusula para conservar la propiedad: tener casa abierta todo el año o, lo que es lo mismo, que cada vecino mantuviese el fuego del hogar siempre encendido. A finales del siglo XIX eso era fácil, en el siglo XX la cosa ya se complicó: ¿quién quiere vivir en una aldea sin luz, agua corriente ni cobertura de móvil? Después de varios episodios violentos y décadas de pleitos, en 1995 un juez sentenció que toda la montaña pertenecía a un único vecino: Sansa. A los cinco meses fue asesinado. Carles Porta inició hace casi treinta años una investigación sobre ese crimen no resuelto, un caso que, como una pasión íntima, lo ha acompañado durante media vida. Ahora expone, por fin, todos sus descubrimientos en un relato excepcional, nunca antes revelado. Su mirada nos descubre a Tor como un escenario mítico que es a la vez metáfora de la historia de la humanidad. «Me atrevería a decir que esta es «mi» historia, y la más fiel a lo que considero que pasó en Tor».Carles PortaLa crítica ha dicho sobre Tor. El fuego que no se apaga:«La nueva versión de la historia más tenebrosa de Carles Porta». Gina Capell, El Nacional La crítica ha dicho sobre Crímenes. Pecados capitales:«El fenómeno Crímenes no tiene límites y ha convertido a Carles Porta en un icono pop: su forma de abordar un tema tan delicado como los crímenes, rigiéndose siempre por el principio de las tres erres -rigor informativo, respeto y ritmo narrativo-, busca evitar el amarillismo y no generar más morbo».El Periódico La crítica ha dicho sobre Crímenes. Diez casos reales:«Su especialidad literaria: contarnos extraordinarias historias de crimen y trabajo policial mientras nos mantiene en vilo hasta la última línea».La RazónLa crítica ha dicho sobre Crímenes. Siete historias de oscuridad:«Carles Porta se ha convertido en el mejor periodista de investigación judicial sin aplicar ni un ápice de sensacionalismos a su trabajo».Zenda La crítica ha dicho sobre La Farmacéutica:«Se lee todo del tirón y uno no da crédito a que sucediera de verdad. [...] Crónica definitiva de aquel secuestro, es un libro de lectura muy dinámica».El Mundo«Este libro pone orden y claridad a los acontecimientos: Porta narra con dinamismo y rellena todos los agujeros con tal de revertir los malentendidos que circulan en la esfera pública».El País «Una especie de Fargo en la Garrotxa».Diari de Girona
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Anatomia d'una investigació:com es va descobrir la identitat de la noia de Portbou El 3 de setembre de 1990, en marxar de l'apartament de la seva germana a Florència, l'Evi Rauter va deixar una nota en què deia que tornaria al vespre. No se'n va saber mai més res. Tenia només dinou anys. L'endemà de bon matí, a Portbou, va aparèixer el cos d'una noia penjada d'un pi al costat del cementiri. Sense documentació. Sense nom. Les autoritats van considerar-ho un suïcidi, però un cúmul de desencerts i d'entrebancs va fer créixer el misteri al voltant d#aquest fet dramàtic. Trenta-dos anys després, i gràcies a la investigació de l'equip de Crims i el programa austríac Ungelöst, amb les periodistes Anna Punsí i Marta Freixanet, i Ben Morak s'ha pogut descobrir finalment que aquesta noia és l'Evi. A mil quilòmetres de Catalunya, la seva família ha viscut tot aquest temps colpida per la pèrdua de la filla i per la negligència del sistema. Més enllà del que es va poder veure en els dos programes emesos a TV3, el llibre La noia de Portbou és un relat periodístic que desvela molts episodis emocionants, narrat amb rigor i amb un ritme trepidant, i que ofereix noves claus d'una història de la qual encara no s#ha escrit el final. «En el cas de la noia de Portbou té més sentit que mai allò de posar llum a la foscor, perquè hem pogut explicar la història de l'Evi Rauter i continuarem intentant esbrinar els elements que falten per il.luminar tota l'escena».CARLES PORTA
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Vuelve Carles Porta, el creador de ¿Por qué matamos? y Crims/Crímenes,con su formato más adictivo: los crímenes reales más increíbles,como jamás te los han contado.«Combina el rigor y el entretenimiento sin caer en la tentación del morbo ni tampoco rehuir los anzuelos para propulsar la lectura».El País «El rey de la crónica negra en España».El Mundo Soberbia, avaricia, lujuria, ira, gula, envidia y pereza. Los siete pecados capitales. Descritos por Dante en la Divina comedia. Señalados por la tradición eclesiástica cristiana como el origen de los demás vicios. Son, sin duda, lacras que desde tiempos inmemoriales han arraigado en nuestra mente. ¿Podríamos imaginar al ser humano sin ellas? ¿Son estas las pasiones que mueven el mundo en que vivimos? ¿Por qué matamos? Las siete historias reales que leeréis tienen alguna de estas pasiones del alma como móvil del crimen: el secuestro de Mélodie Nakachian, en el ámbito de la jet set de la Costa del Sol en los años ochenta, el crimen del supermercado Esclat de Mollet del Vallès, con el apuñalamiento ensañado a un guardia de seguridad, la desaparición del bebé de una familia de Canovelles, cerca de Granollers, a la que poco antes había tocado el Gordo de Navidad, el caso Febamar en Alcanar, en el extremo sur de Catalunya, donde el propietario de un concesionario de coches y su mujer fueron víctimas de un asalto mortal, la crónica de cómo una intervención policial ordinaria destapó la tragedia siniestra del caníbal de Ventas, en Madrid, la historia del monje shaolín de Bilbao, que había convertido su gimnasio en un pozo de los horrores, y el asesinato, cerca de Figueres, de Isidre Matas, un hombre con muy mala suerte.La crítica ha dicho:«Un profundo ejercicio de depuración de estilo».ABC «Periodismo en profundidad, y próximo».La Vanguardia «El fenómeno Crims no tiene límites y ha convertido a Carles Porta, en un icono pop: su forma de abordar un tema tan delicado como los crímenes, rigiéndose siempre por el principios de las tres erres -rigorinformativo, respeto y ritmo narrativo-, busca evitar el amarillismo y generar más morbo».Inés Álvarez, El Periódico Sobre Crímenes. Diez casos reales:«Su especialidad literaria: contarnos extraordinarias historias de crimen y trabajo policial mientras nos mantiene en vilo hasta la última línea».La Razón «La crónica negra de toda la vida pero narrada como nunca».ABC«Un auténtico maestro en el arte de contar casos [...] siempre riguroso y prestando atención a todas las aristas, ya sean estas psicológicas, sociales, políticas o culturales. Historias inverosímiles que nunca creeríamos si no supiéramos que ocurrieron realmente».Men's HealthSobre La farmacéutica: «Se lee todo del tirón y uno no da crédito a que sucediera de verdad. [...] Crónica definitiva de aquel secuestro, es un libro de lectura muy dinámica».El Mundo «Este libro pone orden y claridad a los acontecimientos: Porta narra con dinamismo y rellena todos los agujeros con tal de revertir los malentendidos que circulan en la esfera pública».El País«Una especie de Fargo en la Garrotxa».Diari de Girona
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Nova edició. Inclou el crim de la guàrdia urbana i sis històries fosques més. La «crònica negra» és un gènere que té els elements bàsics per fer una bona escudella: grans personatges i una trama potent. Cal, però, treballar-ne bé els ingredients, i aquest és el secret que ha permès Carles Porta convertir CRIMS en uns relats que captiven centenars de milers d'espectadors, oients i lectors pel seu rigor, respecte i ritme narratiu. Tot el que llegireu és real conté set històries fosques narrades des de dins, fins al punt que el lector té la sensació que coneix personalment el criminal i li sent la veu. De Sant Pere Pescador a Bangkok, de la vídua negra al camioner assassí, els relats inquietants reunits en aquest llibre permeten descobrir els rostres veritables dels seus protagonistes més enllà de la crònica negra. I aquesta nova edició inclou, a més del relat original del cas de la guàrdia urbana, els guions dels quatre episodis concebuts per Carles Porta per explicar la història de la Rosa, l'Albert i el Pedro des de tots els angles, per tal que pugueu extraure'n les vostres conclusions més enllà de les investigacions i les sentències. «Posem llum a la foscor...».
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Carles Porta ha investigat la història de Tor, la muntanya maleïda. Hi va anar, la primera vegada, per fer un " 30 Minuts" per a TV3. I va quedar atrapat. Durant vuit anys ha tornat repetidament a Tor, per parlar llargament amb uns personatg
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El llibre de Carles Porta és el fidel i esborronador relat del que la premsa va batejar com ''el cas Castelldans'', per la petita localitat de la comarca lleidatana de les Garrigues que acollia l'autèntica ''casa dels horrors''. Un centre d'acollida de nens orfes, un ''pare'', David Bonet, que abusa d'ells durant més de 17 anys i ho grava en vídeo, i una frase de Facebook que ho destapa tot. Aquest llibre explica els mateixos fets des de quatre punts de vista diferents: el del policia que ho va investigar, el del nen que va patir més abusos, el del pederasta i el de la presidenta de la fundació que enviava nens al centre d'acollida. No hi ha morbositat, ni judicis, ni justificacions, només els fets sense reserves. Cadascun dels protagonistes parla en primera persona, i la suma configura un relat, autèntic thriller psicològic, que, de tan real, sembla una novel·la.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.