
José Luis Sampedro (Barcelona, 1917 - Madrid, 2013). Fou catedràtic d'Estructura Econòmica, escriptor, membre de la Reial Acadèmia Espanyola i Premi Nacional de les Lletres. És considerat un dels autors i intel·lectuals més estimats i respectats d'Espanya per la seva actitud ètica, la seva obra, el seu compromís amb la vida, amb la societat on li va tocar viure i per la seva posició a favor d'un món més igualitari. Va passar la seva infància a Tànger i la seva adolescència a Aranjuez, ciutats de gran influència a la seva obra. Va viure, també, a Cihuela (Soria), Melilla, Santander, on va començar la seva activitat literària preparant la inèdita revista Uno, Madrid, Tenerife i Mijas. Sampedro va compaginar, al llarg de la seva vida, l'activitat docent amb la d'economista al Banc Exterior. El 1977 va ser elegit senador per designació real a les primeres Corts democràtiques i vicepresident de la Fundació Banc Exterior i el 1990 va ser elegit membre de la Reial Acadèmia Espanyola.
La seva primera novel·la, La estatua de Adolfo Espejo, la va escriure el 1939, però no es va publicar fins al 1994. A aquesta la van seguir moltes altres com Octubre, Octubre, La sonrisa etrusca, La vieja sirena, Real Sitio, El amante lesbiano i La senda del drago. Sampedro també va escriure assajos d'economia, com Conciencia del subdesarrollo, Las fuerzas económicas de nuestro tiempo o Economía humanista, assajos divu ...