
Sergi Pàmies (París, 1960) és un narrador, articulista i crític de televisió, traductor i col·laborador de ràdio i televisió català. Autor dels reculls de contes Si menges una llimona sense fer ganyotes, La bicicleta estàtica, Cançons d'amor i de pluja o L'art de portar gavardina.
Sergi Pàmies López és fill de l'escriptora Teresa Pàmies i del secretari general del PSUC Gregorio López Raimundo, tots dos activistes polítics exiliats a França durant la dictadura franquista.És per aquest motiu que, fins als onze anys viu a Gennevilliers, ciutat de la perifèria parisenca. «Dels vuit als onze anys són els millors anys de la meva vida, i de molt. M'ho vaig passar molt bé. Vivíem en un barri pobre, teníem molt d'espai per jugar, no teníem tele, anava al cine quatre cops a la setmana, estudiava música al conservatori, jugava a futbol amb l'equip oficial del barri, feia moltes coses, i els meus pares, amb les seves activitats polítiques, ens portaven a mi i als meus germans, sempre amunt i avall, no ens deixaven mai amb ningú, viatjàvem… era collonut.», explicava Pàmies al diari Avui, l'any 1990.
El juliol del 1971 la família es trasllada a Barcelona i el jove Sergi s'ha d'adaptar a la nova cultura. En aquesta època la seva mare inicia la carrera literària amb la publicació de Testament a Praga (1971). Quan Sergi Pàmies torna del servei militar obligatori treballa d'administratiu i de comptable. Aviat, per ...