
Junichirô Tanizaki (1886-1965), novel·lista, autor dramàtic i assagista, va néixer a Tòquio, el Japó, el 24 de juliol de 1886. Va ser un noi brillant que, tant a l'escola secundària com en la preparatòria, es va distingir per les seves altes qualificacions. Va ser admès a la Universitat Imperial de Tòquio en 1908, on va combinar els seus estudis amb els inicis de la seva activitat literària i amb una vida desordenada i bohèmia, en la qual al refinament de la joventut daurada de la capital s'hi sumaven els influxos de les seves lectures: Edgar Allan Poe, Charles Baudelaire o Oscar Wilde.
Va abandonar els seus estudis el 1909, però aviat obtindria la fama amb l'obra Shisei (El tatuador), publicada el 1910. Insatisfet amb les tendències literàries de la seva època, representades pel naturalisme, va buscar la bellesa de l'art autèntic. Va retratar audaç i magníficament el món dels sentits en descriure d'una forma perfecta encara que metafòrica el desig carnal, naixent així el que es va denominar l'«aromàtica i fortament excitant literatura de Junichirô Tanizaki», sovint criticada com a anormal i pròxima al sadisme i al masoquisme.