
Cesare Pavese (Santo Stefano Belbo, Itàlia, 1908 - Torí, 1950) va ser un poeta, narrador i assagista italià. Autor de relats o novel·les com La platja o El bell estiu, amb el qual obté el 1950 el Premi Strega, que marquen una etapa decisiva en l'evolució de la narrativa occidental. També va publicar el seu diari personal, L'ofici de viure. Traductor a l'italià d'Hesíode, Melville, Joyce i Dickens. El 1914 mor el seu pare, la qual cosa li causa un primer trauma. Va ser amic durant l'adolescència de Norberto Bobbio o Leone Ginzburg. En la seva època universitària, s'interessa per la literatura nord-americana i el 1935 és «confinat» per activitats antifeixistes. De tornada del seu confinament, Pavese descobreix que la dona a la qual estimava s'ha casat, la qual cosa li ocasiona un segon trauma. Diversos dels seus amics, que formen part de la resistència, moren durant la Segona Guerra Mundial. El seu malestar existencial el porta al suïcidi el 27 d'agost de 1950, a Torí.