LA CASA DE BERNARDA ALBA fue la última obra de teatro que Lorca dejó terminada, pero no llegaría a verla representada. El poeta, además, nunca comentó nada sobre ella, por lo que se presenta como una de sus piezas más enigmáticas. Su lectura ha estado sesgada por interpretaciones de corte político que diluyen lo que en Lorca no es más que un mero marco y postergan el problema de la condición humana, esencial en el poeta. Joaquín Forradellas analiza en esta edición los fundamentos de dichas interpretaciones y defiende la proyección atemporal de LA CASA por su valor estético y subraya la intención documental y realista de la obra. Protagonizada por personas corrientes que salen del pueblo, negando la heroicidad, LA CASA DE BERNARDA ALBA representa el dolor cotidiano, familiar, hasta sus últimas consecuencias. Lorca optó por un teatro representable, con un argumento asequible y, por ello, absolutamente crítico y eficaz al enfrentar al público con su propia máscara. Y lo hizo, además, con una expresión bella y precisa, poesía puramente dramática, apoyado en palabras inquietantes que «trastornan el reposo» del espectador.
¿A qui va dirigit el llibre ?
La casa de Bernarda Alba és una obra que pot ser gaudida per un públic ampli, però es recomana especialment a aquells interessats en el teatre clàssic espanyol, la literatura del segle XX, i els estudis de gènere. La seva complexitat temàtica el fa adequat per a lectors amb un nivell de comprensió lectora mitjà-alt, així com per a estudiants de literatura i amants de l'anàlisi literària. L'obra també pot resultar atractiva per a persones interessades en la història i la societat espanyola de principis del segle XX, ja que ofereix una visió crítica de l'època.
Temes que tracta el llibre
La casa de Bernarda Alba explora una multitud de temes interconnectats, presentant una visió complexa de la societat espanyola de principis del segle XX. Entre els temes més rellevants hi ha:
L'opressió de la dona: L'obra mostra la situació de les dones en una societat patriarcal, on la seva llibertat i autonomia estan severament restringides per les normes socials i l'autoritat masculina. La figura de Bernarda Alba representa l'encarnació d'aquesta opressió, imposant un control férri sobre les seves filles. La frustració i la rebel·lia de les filles davant aquestes restriccions són un element central de la trama.
El poder i l'autoritat: El poder de Bernarda Alba sobre la seva família és absolut i despietat. L'obra analitza les dinàmiques de poder dins de la família i com aquest poder s'exerceix de manera opressiva. La repressió i el control es converteixen en instruments per mantenir l'ordre establert.
La repressió sexual: L'estricta moralitat imposada per Bernarda Alba limita l'expressió sexual de les seves filles. El desig reprimit i la frustració sexual es converteixen en fonts de conflicte i tragèdia. La impossibilitat de les dones de controlar les seves pròpies vides i desitjos sexuals és un tema recurrent i dolorós.
La hipocresia social: L'obra critica la hipocresia de la societat rural espanyola, on les aparences i la reputació social són més importants que la veritat i l'autenticitat. Les convencions socials i les normes morals s'utilitzen com a instruments de control i manipulació.
La mort i el dol: El dol imposat per Bernarda Alba després de la mort del seu segon marit no és només un període de duel, sinó una metàfora de la repressió i l'ofegament que pateixen les dones. La mort física s'entrellaça amb la mort metafòrica dels somnis i les aspiracions de les filles.
La religió i el fanatisme: La religiositat de la societat es presenta com un element més de control i opressió. La fe cega i el fanatisme religiós s'utilitzen per justificar la repressió i la imposició de normes morals restrictives.
Resum de crítiques, opinions i valoracions del llibre
Encara no hi ha opinions o crítiques sobre LA CASA DE BERNARDA ALBA.