
A la seva obra, on sovint plasma una actitud pessimista, va deixar-hi empremta del seu individualisme. El seu pensament polític, no exempt d'ambigüitats, va transitar per les simpaties per l'anarquisme de la seva joventut, l'oposició a la Segona República i la defensa d'una dictadura militar, no abandonant mai el seu anticlericalisme. Entre els seus títols destaca Vides ombrívoles, el seu primer títol publicat el 1900 i la trilogia La lluita per la vida, formada per La cerca, Mala herba i Aurora roja. Tot i això, la seva obra més important va ser Las memorias de un hombre de acción, novel·la cíclica que va escriure al llarg gairebé de la seva vida i que va acabar ja en la vellesa. Aquesta obra de vint-i-dos volums reconstrueix tota una època agitada d'Espanya, incloent-hi les guerres de la Independència i carlins els dies de Ferran VII i Isabel II.