
Camilo José Cela (Iria Flavia, La Corunya, 1916 - Madrid, 2002) va ser un escriptor espanyol. Autor prolífic i representant de la literatura de postguerra, va exercir com a novel·lista, periodista, assagista, editor de revistes literàries i conferenciant. Autor de La colmena, Mazurca para dos muertos i Viaje a la Alcarria, entre moltes altres obres.
Va ser acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola i va rebre el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres el 1987, el Premi Nobel de Literatura el 1989 i el Premi Cervantes el 1995, entre altres.
Durant els anys 1921 a 1925 la seva família va residir a Vigo. En 1925 es van instal·lar a Madrid. Va iniciar la carrera de Medicina, encara que solia assistir com a oient a les classes de Literatura Espanyola Contemporània de Pedro Salinas a la nova Facultat de Filosofia i Lletres, on es va fer amic de l'escriptor i filòleg Alonso Zamora Vicente. També va tractar a Miguel Hernández i María Zambrano.
Amb la Guerra Civil, Cela, d'idees conservadores, va aconseguir escapar a la zona revoltada i es va allistar com a soldat, va ser ferit i hospitalitzat a Logroño. En acabar la guerra va decidir no continuar els seus estudis universitaris i va entrar a treballar en una Oficina d'Indústries Tèxtils, on va començar a escriure la seva novel·la La família de Pascual Duarte. El 1954, Cela es va traslladar a Palma de Mallorca. Es va casar el 1944 amb María del Rosario Conde P ...