Jordi Cavaller i Drach

La llegenda de Sant Jordi, com mai l'has vist ni te l'han explicat. Fotografies d'Òscar Rodbag.

El cavaller, l'heroi, el patró de Catalunya. Venerat pels comtes reis catalans, al crit de «Sant Jordi» les tropes catalanes van dominar el Mediterrani. La bandera blanca amb la creu vermella va fer funcions de bandera nacional. Amb ella es van batre els diputats de la Generalitat al pla de Palau l'11 de setembre de 1714. Símbol de determinació i de lluita contra les injustícies i per la llibertat. Però Sant Jordi no és només un heroi, són uns ulls que miren una terra, que ha inspirat centenars d'artistes. Tot el Palau de la Generalitat n'és un homenatge.

Gràcies a les fotografies d'Òscar Rodbag i el text de Quim Torra, la llegenda de Sant Jordi torna amb tota la força, fins a fondre el mite amb la història. * Llibre de gran format, a tot color i amb espectaculars fotografies de la recreació de la llegenda de Sant Jordi.

''No tinc ‘tècnica d'inspiració’. Deixo, senzillament, que l'aire de les coses entri en mi.'' Josep Maria Espinàs.

Aquest llibre és la trobada entre un mort i un viu. El mort és l’escriptor Josep Maria Espinàs i el viu un altre Josep Maria, però que es diu Pep i és seixanta anys més jove. Amb aquest joc de miralls permanent i sempre amb l'obra d'Espinàs com a fil conductor, Pep Antoni Roig s'enfronta a aquest contrast entre el món analògic i el món digital per tal de narrar una crònica personal de lectura i reflexionar sobre les escletxes de la modernitat, el pes de l'herència, la universalitat de la llengua catalana en el món globalitzat o el periodisme de foc lent enmig d'un món ple de presses en el qual els llibres de Josep Maria Espinàs són, més que un refugi, una drecera plena de sensibilitat, ironia o originalitat cap a altres mons.

UN THRILLER MODÈLIC QUE RECORRE LA HISTÒRIA DE BARCELONA DURANT LA DICTADURA FRANQUISTA Carlitos ha viscut sempre sota el signe de la violència. De nen, va veure el cos assassinat de la seva mare. D'adolescent va lluitar per escapar a la misèria de la dictadura franquista. D'adult es va llançar a l'aventura, la corrupció, el risc. Convertit en industrial, don Carlos divideix el seu temps entre una vida pública respectable i una intensa activitat criminal. Els guionistes Denis Lapière (Sola) i Gani Jakupi s'associen amb un trio barceloní compost pel gran Rubén Pellejero (Curt Maltès) en companyia d'Eduard Torrents (El comboi) i Martín Pardo per a donar forma a una història inoblidable ambientada a la Ciutat Comtal.

---

¿A qui va dirigit el llibre 'BARCELONA. ÀNIMA NEGRA'?

Es tracta d'una novel·la gràfica dirigida a un públic adult. La temàtica, ambientada a la Barcelona de la dictadura franquista, i la complexitat de la trama, suggereixen una maduresa lectora per a la seva completa comprensió i gaudi. La violència i la corrupció que es descriuen a la història no són aptes per a menors.

Temes que tracta el llibre

BARCELONA. ÀNIMA NEGRA explora diversos temes interconnectats, creant una narrativa rica i complexa:

• La violència i les seves conseqüències: La història se centra en Carlitos, un personatge marcat des de la infància per la violència, la qual cosa influeix en la seva vida adulta i les seves accions. El llibre mostra les seqüeles de la violència a nivell personal i social.
  
  
• La dictadura franquista: El context històric de la dictadura franquista a Espanya és un element fonamental de la trama. La novel·la gràfica retrata la misèria, l'opressió i la lluita per la supervivència durant aquest període, mostrant els seus efectes a la societat barcelonina.
  
  
• La corrupció i la criminalitat: La vida de Carlitos es desenvolupa entre una façana de respectabilitat i una intensa activitat criminal. El llibre explora la corrupció en diferents àmbits de la societat, mostrant els seus mecanismes i conseqüències.
  
  
• L'aventura i el risc: La vida de Carlitos està plena d'aventures i riscos, tant en l'àmbit empresarial com en el criminal. El llibre presenta la recerca de l'emoció i l'adrenalina com a motor de l'acció.
  
  
• Barcelona com a escenari: La ciutat de Barcelona és un personatge més de la història, mostrant la seva evolució i els seus contrastes al llarg del temps. La novel·la gràfica utilitza la ciutat com un escenari viu i dinàmic, integrant-la a la trama.
  
  
• La dualitat moral: El personatge principal, Carlitos, presenta una dualitat moral complexa. El llibre explora l'ambigüitat moral i la dificultat de jutjar les accions dels personatges en un context històric i social tan complicat.
  
  

Resum de crítiques, opinions i valoracions del llibre 'BARCELONA. ÀNIMA NEGRA'

Encara no hi ha opinions o crítiques sobre 'BARCELONA. ÀNIMA NEGRA'.

Amélie Nothomb en plena forma: un elogio de la lectura nada trivial, nada previsible y, sobre todo, nada inocente.

Ange tiene diecinueve años, vive en Bruselas y estudia filología. Para ganarse algún dinero, decide comenzar a impartir clases particulares de literatura a un adolescente de dieciséis años llamado Pie. Según su despótico padre, el chico es disléxico y tiene problemas de comprensión lectora. Sin embargo, el problema real parece ser que odia los libros tanto como a sus padres. Lo que a él le apasiona son las matemáticas y, por encima de todo, los zepelines.

Ange le va proporcionando lecturas a su alumno, mientras el padre espía clandestinamente las sesiones. De entrada, los libros propuestos no generan más que rechazo en Pie. Pero poco a poco Rojo y negro, La Ilíada, La Odisea, La Princesa de Clèves, El diablo en el cuerpo, La metamorfosis, El idiota... empiezan a surtir efecto y despiertan preguntas e inquietudes.

Y poco a poco, la relación entre la joven maestra y su más joven discípulo se estrecha hasta que el vínculo entre ambos se transforma.

La literatura ejerce una fuerza, como el gas que permite que los pesados zepelines se eleven y floten livianos en el cielo. Aunque la misma energía que posibilita esta elevación resulta ser altamente explosiva y peligrosa...

La novela número veintinueve de Amélie Nothomb es una suerte de elogio a la lectura, pero nada trivial, nada previsible y sobre todo nada inocente.

Fotografies de Josep Maria Montaner Fontarnau. Un llibre a tot color, en format de crònica periodística, amb espectaculars fotografies, que mostren el contrast de l'abans i el després dels elements que van quedar submergits.

Què tenen en comú Francesc Macià, Leo Messi, Miquel Martí i Pol, el bandoler Serrallonga, Jesús Moncada i un dels grans concertistes mundials de castanyoles? Quin mal final van tenir un bombarder rus, una fàbrica d'armes del segle XVIII, l'estació de tren de la Baells, un miner de Corçà, uns maquis del Berguedà o el pèrfid Comte d'Espanya?

La resposta cal buscar-la en indrets que oficialment ja no existeixen, perquè un dia un embassament els va esborrar del mapa, tot i que molts d'ells s'entossudeixen a emergir quan es produeixen episodis greus de sequera. Amb la construcció dels pantans catalans, des dels anys deu fins als noranta del segle XX, van quedar submergits o abandonats pobles sencers i molts elements patrimonials com molins, ponts medievals, camins ancestrals, masies seculars, monestirs, ermites, conreus, indústries, vies de comunicació... i amb ells històries, imatges, records i vivències personals que tornen a aflorar amb aquest llibre.

«De Sau a Susqueda, de poble a poble, de campanar a campanar, durant més de mig any hem palpat de molt a prop la cruesa de la sequera per poder explicar moltes de les històries oblidades que, paradoxalment, ha fet aflorar. Us volem fer partícips ara d'aquest nostre vertiginós i emocionant viatge a la Catalunya que un dia va quedar esborrada del mapa. Benvinguts a la Catalunya emergida.»

El llibre on descobriràs els secrets del lideratge i el llegat dels capitans i capitanes del FC Barcelona.

El llibre Capitans és molt més que una recopilació de dades i fets històrics del FC Barcelona. L'autor Guillem Balagué ens porta en un viatge emocionant a través dels perfils psicològics i els llegats dels capitans i capitanes del Barça. Analitzant els motius pels quals aquests jugadors i jugadores van ser escollits per portar el braçalet, aquest llibre aprofundeix en les habilitats de lideratge necessàries per guiar un equip cap a la victòria.

A través d'entrevistes exclusives amb alguns dels capitans més emblemàtics, Balagué ens dóna una visió única del seu compromís, caràcter, entrega i responsabilitat. Descobrim com van lluitar amb les dificultats i els conflictes, com van mantenir l'enfocament i la disciplina al camp, i com van deixar un llegat durador al club i als seus seguidors.

Els líders també tenen flaquejes, però la seva capacitat per superar-les és el que els fa grans.

Premi Sant Jordi 2023

El desig de ser feliç a qualsevol preu.

“Els optimistes ho veuen tot de color rosa i els pessimistes ho veuen tot negre. Entre els dos colors, vivim envoltats d’il·lusions, somnis, esperances, malentesos, enveges, trampes.” Amb aquestes paraules el narrador de Confeti ens avança la seva motivació per escriure: demostrar que gran part de l’existència humana és una ficció feta a mida. I com a periodista d’espectacles, troba en la figura de Xavier Cugat la inspiració ideal. El músic català va dedicar tota la vida a ser feliç i famós a qualsevol preu, sempre gràcies a allò que l’apassionava: les caricatures, les orquestres, les pel·lícules, els matrimonis amb dones guapes i joveníssimes, els chihuahues...

Amb una prosa elegant i enèrgica com el ball de Fred Astaire, tocada d’un humor fi, Jordi Puntí ens fa viatjar de Nova York a Hollywood, de l’Havana a l’hotel Ritz de Barcelona. Així, al llarg de tot un segle turbulent i fantasiós, llegim les peripècies de dos homes que van ser amics potser per conveniència, en un joc de miralls en què la imaginació conviu amb la voluntat de ser immortal, etern.

---

¿A qui va dirigit aquest llibre?

Confeti s'adreça a un públic ampli interessat en la literatura que combina ficció i realitat, amb un enfocament en la història del segle XX i el món de l'espectacle. L'obra, encara que es centra en la figura de Xavier Cugat, no és una biografia tradicional, per la qual cosa atraurà a lectors que aprecien les narratives creatives i les reflexions sobre la construcció de la identitat i el poder de la ficció. L'estil elegant i enèrgic de l'escriptura, juntament amb l'humor subtil, el fan accessible a un públic divers, des d'aquells familiaritzats amb l'obra de Jordi Puntí fins a lectors que s'acosten per primera vegada al seu estil. La novel·la també pot resultar atractiva per a qui s'interessen per la història de la música, el cinema i la cultura popular del segle passat.

Temes que tracta el llibre

Confeti explora diversos temes interconnectats:

• La vida i obra de Xavier Cugat: La novel·la pren com a punt de partida la figura del músic Xavier Cugat, però no es limita a una biografia cronològica. Es centra en la construcció de la seva imatge pública i la seva recerca de la felicitat i l'èxit, explorant la relació entre realitat i ficció en la seva vida.
  
  
• La ficció i la realitat: El llibre juga amb la línia que separa la realitat de la ficció, mostrant com Cugat va construir la seva pròpia narrativa personal i com aquesta s'entrellaça amb la realitat. La novel·la reflexiona sobre el poder de la ficció per modelar la percepció de la realitat i la identitat.
  
  
• El món de l'espectacle del segle XX: Confeti recrea l'ambient i l'atmosfera del món de l'espectacle al llarg del segle XX, des de Nova York i Hollywood fins a l'Havana i Barcelona. Es descriu el context històric i social en què es va desenvolupar la carrera de Cugat, oferint una visió rica i detallada de l'època.
  
  
• La recerca de la felicitat: Un tema central és la recerca incessant de la felicitat per part de Cugat, i com aquesta recerca el porta a prendre decisions que de vegades contradiuen la realitat. La novel·la convida a la reflexió sobre el significat de la felicitat i els diferents camins per aconseguir-la.
  
  
• La construcció de la identitat: La novel·la explora com Cugat va construir la seva identitat pública, i com aquesta es diferencia de la seva personalitat privada. Es planteja la qüestió de l'autenticitat i la imatge que projectem al món.
  
  

Resum de crítiques, opinions i valoracions del llibre

Encara no hi ha opinions o crítiques sobre CONFETI (PREMI SANT JORDI 2023).

La novel·la més ambiciosa de Carme Riera. El retrat d'una diva que amaga un secret ben íntim.

''Creu que hi ha vida després de la mort?'' Aquesta és la pregunta que el doctor Ripper li fa a Rose Barnes, encarregada de transcriure les vivències de la soprano Barbara Simpson, a la qual els metges van considerar clínicament morta en patir un infart. Per uns instants la cantant va accedir a un lloc fora del temps i l'espai, envoltada d'una claror serena, i  va tenir una sensació de plenitud i benestar. És això el que ens espera després? 

Barbara, però, tenia pendent aclarir un fets del passat i resoldre un misteri. Sembla, com en altres casos, que per aquest motiu va retornar a la vida. Les persones, a banda de records, deixem petjades profundes de la nostra existència tot i que els sentits, limitats, només captin una part mínima del que ens envolta.

La novel·la Una ombra blanca planteja totes aquestes qüestions i, en una recerca que conté múltiples històries i que abraça des dels anys seixanta fins als temps actuals, ens trasllada a diversos escenaris americans i mallorquins per explicar-nos el secret de Barbara Simpson.

 

---

¿A qui va dirigit el llibre 'UNA OMBRA BLANCA'?

Es considera que UNA OMBRA BLANCA està dirigit a un públic ampli, interessat en la narrativa contemporània de qualitat. L'obra, per la seva complexitat temàtica i estil literari, atrau tant a lectors habituals de Carme Riera com a aquells que busquen una novel·la amb una trama intrigant i una reflexió profunda sobre temes existencials. La maduresa estilística de l'autora i la riquesa dels personatges fan que la novel·la sigui accessible per a un públic adult amb interès en la literatura.

Temes que tracta el llibre

UNA OMBRA BLANCA explora una sèrie de temes interconnectats que enriqueixen la narrativa:

• Culpa i redempció: La novel·la gira entorn de la recerca de la protagonista per resoldre els deutes del passat i trobar la redempció. Aquest procés es presenta a través de l'exploració de la seva infància i les experiències traumàtiques que la van marcar.
  
  
• Vida després de la mort: L'experiència propera a la mort de la protagonista, la soprano Bárbara Simpson, planteja la qüestió de l'existència d'una vida després de la mort i la naturalesa de l'experiència extracorpòria. La novel·la no ofereix respostes definitives, sinó que convida a la reflexió sobre aquest misteri.
  
  
• Memòria i passat: La reconstrucció de la infància de Bàrbara al sud dels Estats Units, durant l'època de segregació racial, i posteriorment a Mallorca, és fonamental per comprendre el seu present i la seva recerca de redempció. La memòria i el passat es presenten com a forces poderoses que modelen la identitat i el destí dels personatges.
  
  
• Identitat: La recerca de la protagonista per comprendre la seva identitat i el seu lloc al món és un tema central. El seu passat complex i les diferents experiències viscudes l'han configurat com a persona, i la novel·la explora com aquest passat influeix en el seu present.
  
  
• El misteri: La novel·la presenta un misteri que la protagonista ha de resoldre per trobar la pau. Aquest misteri es desvela gradualment al llarg de la trama, mantenint la tensió i l'interès del lector.
  
  
• La condició humana: A través de l'experiència de Bàrbara, la novel·la explora temes universals de la condició humana, com la recerca de sentit, el dolor, la pèrdua, la culpa i l'esperança.
  
  

Resum de crítiques, opinions i valoracions del llibre 'UNA OMBRA BLANCA'

Es destaquen les següents opinions de la crítica:

• Només una mestra com Riera pot unir de forma tan sedosa el íntim i el públic, el grandívol i el sòrdid. (Rosa Montero, Babelia)
  
  
• Amb lleugeresa i admirable mestria, Carme Riera va atrapant personatges memorables com qui atrapa escarabats per clavar-los amb agulles dins d'una caixa. (El País)
  
  
• Una de les nostres primeres espases, això és Carme Riera, una narradora de fusta que ha construït llibre a llibre una de les trajectòries més sòlides de la nostra literatura. (La Vanguardia)
  
  
• Admiro la prosa elegant i directa de Carme Riera, la seva capacitat per envoltar el lector, la seva extraordinària qualitat literària. (Crítica anònima)
  
  
• Carme Riera combina elements de misteri, drama, però, sobretot, condueix el lector a una reflexió amb certa càrrega filosòfica que es transforma en el temps i en l'espai, en la vida i la mort, mostrant això sí, preguntes que avui dia no tenen resposta. (Yolanda Alonso Herranz, El Imparcial)
  
  
• El millor que Carme Riera ha escrit. (José María Pozuelo Yvancos, ABC)
  
  
• Bell i inquietant relat, creu que allò que la vida ens nega, els llibres ens ho regalen. (Fermín Bocos, Diario de Burgos)
  
  

Un recull de les frases més mítiques de les sèries catalanes que han marcat generacions

La granja, Nissaga de poder, Estació d'enllaç, Plats bruts, Oh! Europa... són sèries que formen part de la nostra història i que apel·len a la nostàlgia dels teleespectadors. En aquest llibre en trobareu moltes que us agradarà recordar: sèries d'aventures com Oliana Molls, d'època com Temps de silenci, la primera telenovel·la en català: Poble Nou, una de musical com I ara què, Xènia?, comèdies de situació que van marcar una època, com Teresina S. A., La memòria dels Cargols, Jet lag... En llegireu les trames, els personatges, les frases mítiques que van dir els uns o els altres. En descobrireu anècdotes, dades, seqüències i moments culminants.

Salut i peles!, deia el Brillant a La granja. Rosa, ens ha tocat la Lotto!, exclamava l'Antònio a Poble Nou. Els problemes són com les males herbes. S'han d'arrencar de soca-rel, sentenciava l'Eulàlia Montsolís a Nissaga de poder. I així fins a arribar a quaranta com a homenatge als quaranta anys de Televisió de Catalunya i a la seva aposta per les sèries de producció pròpia.

''Jardí vora el mar'' són sis estius, una infinitat de plantes i una de les novel·les més belles que va escriure Mercè Rodoreda.

La veu que hi parla és la del jardiner d’una casa rica d’estiueig que observa la vida que l’envolta: la del jardí i la dels amos de la casa, amb els amics de cada any, les festes extravagants, el servei podrit de xafarderies, els animals més o menys domèstics que els entretenen i uns nous veïns que remouran el passat i posaran en marxa tot un drama sentimental.

Un clàssic de la literatura catalana, acompanyat d'un postfaci de Toni Sala.