
Rafael Chirbes (Tavernes de la Valldigna, València 1949 - 2015) va ser un escriptor i crític literari espanyol. Amb la seva vuitena novel·la, Crematorio, un retrat de l'especulació i la bombolla immobiliària, va rebre el Premi Nacional de la Crítica i el V Premi Dulce Chacón. El 2013 va tornar a obtenir el Premi de la Crítica amb la seva següent obra, En la orilla, amb la qual continua el retrat de l'Espanya en crisi. Autor de Mediterráneos, El novelista perplejo, El año que nevó en Valencia o El viajero sedentario.
La seva primera novel·la, Mimoun (1988), va quedar finalista del Premi Herralde i la seva obra La larga marcha (1996) va ser guardonada a Alemanya amb el Premi SWR-Bestenliste. Amb aquesta novel·la va iniciar una trilogia sobre la societat espanyola que abasta des de la postguerra fins a la transició.
El seu pare va morir quan ell tenia 4 anys i, des dels vuit anys va estudiar en col·legis d'orfes de ferroviaris, a Àvila i Lleó. Als 16 va marxar a Madrid, on va estudiar Història Moderna i Contemporània. El 1969 es va traslladar a París. També va viure al Marroc, Barcelona, la Corunya i Extremadura. L'any 2000 es va mudar a Alacant.