
Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 1861 – Aranjuez, 1931) va ser pintor i escriptor, considerat com un dels impulsors del modernisme català. Exposa el primer quadre, dedicat al seu avi, amb disset anys al Museu de Girona i, l'any següent, presenta la seva primera obra a la Sala Parés de Barcelona, la principal plataforma de projecció de la seva obra pictòrica. Així mateix, va iniciar amistat amb Enric Clarasó, amb qui va compartir un taller que van anomenar El Cau Ferrat, i Ramon Casas, amb qui viatjaria per Catalunya amb carro a la recerca de bells paratges. Arran d'aquests viatges, Rusiñol escriuria els primers textos literaris. Del 1897 al 1903, promou amb altres artistes la cerveseria i cabaret «Els Quatre Gats», que es convertiria en un important punt de confluència de l'època.
Rusiñol va ser conegut com «el pintor dels jardins d'Espanya», faceta que va començar a Granada i que no va deixar d'explotar fins a la seva mort, a Aranjuez. Com a escriptor, va publicar peces de gran qualitat artística, sempre en català, com L'alegria que passa (1891) i El jardí abandonat (1900), qualificades de decadentistes, o les seves simbolistes proses poètiques Oracions (1897) o Fulls de la vida (1898). Amb el canvi de segle, va evolucionar a un cert costumisme historicista, molt popular a la seva època, a les seves obres teatrals L'hèroe (1903) i El místic (1894) o a la seva novel·la L'auca del s ...