Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
La baronessa Fabienne Claire Nothomb, més coneguda com Amélie Nothomb (Kōbe, el Japó, 9 de juliol de 1966), és una escriptora belga de llengua francesa, membre de la Reial Acadèmia de la llengua i de la literatura franceses de Bèlgica. A causa de la professió del seu pare, diplomàtic belga, va viure al Japó, a la Xina, els Estats Units, Laos, Birmània i Bangladés. Parla japonès i va treballar com a intèrpret a Tòquio. Des del 1992 ha publicat una novel·la cada any.
Estudia filologia romànica en la Universitat Lliure de Brussel·les. Una vegada llicenciada, torna a Tòquio i entra a treballar en una gran empresa japonesa. Posteriorment va relatar aquesta experiència penosa en la seva novel·la Estupor i tremolors (Stupeur et tremblements), Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa en 1999, i va ser portada al cinema per Alain Corneau en 2003. Torna a Bèlgica i publica Higiene de l'assassí (Hygiène de l'assassin) en 1992. És el començament d'un èxit fulgurant, aquest llibre va ser redactat després d'una tràgica visió de la mort del seu germà a les mans d'un borratxo.
Del seu estil s'ha opinat que és valuós i pedant però alhora còmic i amb molt de caràcter, propi d'una dona que ha hagut de fer-se a si mateixa, ningú nega la vivacitat dels seus relats, la precisió del vocabulari, l'originalitat dels temes i una mordacitat constant. Algunes de les seves novel·les (Péplum, Cosmètica de l'enemic) estan constituïdes d'un ...
Estudia filologia romànica en la Universitat Lliure de Brussel·les. Una vegada llicenciada, torna a Tòquio i entra a treballar en una gran empresa japonesa. Posteriorment va relatar aquesta experiència penosa en la seva novel·la Estupor i tremolors (Stupeur et tremblements), Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa en 1999, i va ser portada al cinema per Alain Corneau en 2003. Torna a Bèlgica i publica Higiene de l'assassí (Hygiène de l'assassin) en 1992. És el començament d'un èxit fulgurant, aquest llibre va ser redactat després d'una tràgica visió de la mort del seu germà a les mans d'un borratxo.
Del seu estil s'ha opinat que és valuós i pedant però alhora còmic i amb molt de caràcter, propi d'una dona que ha hagut de fer-se a si mateixa, ningú nega la vivacitat dels seus relats, la precisió del vocabulari, l'originalitat dels temes i una mordacitat constant. Algunes de les seves novel·les (Péplum, Cosmètica de l'enemic) estan constituïdes d'un ...
