
Herta Müller (Nițchidorf, Romania, 1953) és una escriptora alemanya d'origen romanès. Filla d'agricultors suabs (alemanys del Banat, a Romania), va rebre una educació alemanya i va estudiar literatura romanesa a la Universitat de Timisoara. Ha treballat els gèneres de la novel·la, la poesia i l'assaig. En les seves obres, ha fet una descripció de les dures condicions de vida a Romania sota el dictador Ceaușescu. El seu primer llibre va aparèixer, en versió censurada, al 1982.
El 1979 va refusar col·laborar amb la policia política del règim comunista de Ceausescu (la Securitate) i, per aquest motiu, va ser despatxada de la seva feina com a traductora d'una companyia d'enginyeria de Romania. El 1987, Müller abandonà el seu país per instal·lar-se a Alemanya amb el seu marit, el novel·lista Richard Wagner. El 1997, va abandonar l'associació d'escriptors Pen club de l'Alemanya Federal en protesta per la fusió que es va fer amb el Pen club de la República Democràtica Alemanya.
La Fundació Nobel li va concedir el Premi Nobel de Literatura, en paraules textuals, per a «qui, amb la concentració de la poesia i la franquesa de la prosa, descriu el paisatge dels desposseïts».
La seva obra traduïda al català inclou L'home és un gran faisà en el món, La bèstia del cor, Tot el que tinc, ho duc al damunt i En terres baixes.