
Michel Foucault (Poitiers, França, 1926 - París, França, 1984). Historiador, psicòleg, filòsof i teòric social, una de les figures més destacades del pensament del segle XX. Es va formar inicialment a les fonts marxistes i fenomenològiques, va simpatitzar amb el Partit Comunista Francès i, posteriorment, es va acostar a Nietzsche, Bachelard, Bataille o Sade. El 1946 va ingressar a l'École Normale Supérieure de París i va obtenir la seva llicenciatura en Filosofia el 1948. Va exercir de professor a l'École Normale Supérieure de París i més tard va dirigir els departaments de filosofia de les Universitats de Clermont-Ferrand i Vincennes. El 1966 es va traslladar a Tunísia, des d'on tornaria a París atret pel moviment de Maig del 68.
Les seves obres s'ubiquen dins d'una filosofia del coneixement. Tot i les seves primeres publicacions, Bogeria i civilització, Història de la bogeria, El naixement de la clínica, Les paraules i les coses o L'arqueologia del saber, que seguien una línia estructuralista, se'l considera un postestructuralista, a causa d'obres com Vigilar i Castigar, on es preguntava si l'empresonament és un càstig més humà que la tortura, o La Història de la Sexualitat, El ús del plaer i La preocupació per si mateix, on relaciona el concepte sexual que cadascú té de si mateix amb la vida moral i ètica de l'individu.
El centre de la seva inquietud va ser humanista, de manera que és l'ho ...