
Joan Coromines (Barcelona, 1905 - Pineda de Mar, 1997), considerat el filòleg català més prestigiós des de Pompeu Fabra. Després de la Guerra Civil, s'exilia a Sud-amèrica i arriba a ser professor de la Universitat de Cuyo, Argentina. Més tard, esdevé professor de la Universitat de Chicago, on es queda més de vint anys, fins a jubilar-se el 1967. Aleshores, retorna definitivament a Catalunya i s'instal·la a Pineda de Mar.
Joan Coromines va ser un filòleg de talla internacional, sobretot arran de la publicació del Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana (1954-1957, 4 vol.), que va ser el primer diccionari etimològic de la llengua castellana escrit amb un esperit científic. Posteriorment, va ser ampliat, convertint-se en el Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico (1980-1991, 6 vol.), de referència mundial dins el camp de la filologia romànica. Part dels seus estudis de toponímia van ser publicats en els dos volums d’Estudis de toponímia catalana (1965-1970). Un any més tard publica Lleures i converses d’un filòleg (1971), un altre volum miscel·lani que fa créixer el prestigi del filòleg en la societat catalana. Finalment, en els tres volums d’Entre dos llenguatges (1976-1977) es recullen i posen a l'abast dels estudiosos una part important dels seus articles dispersos per revistes especialitzades. Tot i això, l'obra de referència del filòleg van ser els deu volums del Di ...