
Desenvolupà un sistema filosòfic, el platonisme, de gran persistència, i un centre de formació, l'Acadèmia, que gaudiren de gran popularitat entre les elits grecoromanes. Va ser deixeble de Cràtil i de Sòcrates, i mestre d'Aristòtil. En comparació amb altres socràtics, és anomenat el socràtic major.
El seu treball més important va ser La República (en grec Politeia, «ciutat»), en el qual subratlla la seva visió d'un estat «ideal». També va escriure Lleis i diversos diàlegs que tenen com a figura central el personatge de Sòcrates. En els diàlegs del Timeu i el Críties es narra la «història veritable» o alétheia -segons les seues pròpies paraules- de la civilització Atlant i de l'illa Atlantis o Atlàntida. En el Timeu, esmenta també el que ara coneixem com els sòlids platònics.