
Hans Magnus Enzensberger (Kaufbeuren, Alemanya, 1929) és un poeta i assagista alemany considerat com un dels representants més importants del pensament alemany de la postguerra. Figura polifacètica, ha alternat el seu treball com a professor amb la literatura, l'assaig, el periodisme i l'activitat editorial. La seva poesia, lúdica i irònica està recollida a llibres com Verteidigung der Wölfe (Defensa dels llops). Entre els seus assajos destaca El dimoni dels nombres o El curt estiu de l'anarquia. La vida i la mort de Buenaventura Durruti.
Va néixer en una família burgesa de Nuremberg. El seu pare va ser un empleat de correus. De jove, va militar en Volkssturm i a les Joventuts Hitlerianes, però va ser-ne expulsat. Sobre això, Enzensberger va assenyalar: «No valc per a camarada. No soc capaç d'alinear-me». Va estudiar Germanística, Literatura i Filosofia a les universitats d'Erlangen, Friburg i Hamburg, i va completar la seva formació a la Sorbona, a París. Es va doctorar el 1955 amb una tesi sobre la poesia de Clemens Brentano i va exercir la docència fins al 1957, quan va començar a publicar.
L'interès per la cultura espanyola ha estat una constant en la trajectòria de Enzensberger, la qual cosa, unida al seu domini de l'idioma espanyol, l'ha portat a divulgar l'obra d'escriptors de parla castellana, fins i tot a través de la traducció de poetes com César Vallejo i Rafael Alberti.